Des de la setmana passada ja sabem el perquè de l’obsessió d’acabar el famós pont, encara que estigui situat en una travessia per on no passen cotxos. I també sabem per què no es restringirà l’entrada de vehicles a l’Illa del Nord.
El nostre espia, disfressat de CEO de les multinacionals dels cotxos de lloguer, ho va sentir de la boca del conseller de la cosa en persona. El pont s’acabarà, peti qui peti, amb l´únic objectiu groller de marcar paquet davant la Unesco i davant qualsevol que estimi la cultura. I permetran que encara arribin més cotxos per veure si aconsegueixen que n’hi hagi qualcun que passi per davall el pont.
I és que hi ha dues maneres de viure la política. Encarant amb valentia el temps que ens ha tocat viure, tant si ets de dretes com d’esquerres, o fent el ridícul cada dia. Ja sigui inventat problemes que no existeixen o manifestant a tothora la teva incapacitat. Davant l’arqueologia, davant la llengua, davant el canvi climàtic, davant l’habitatge, davant l’empobriment dels indígenes...
Avui matí el conseller de la cosa preparava el seu discurs per celebrar la diada que s’han inventat de les Illes Tropicals i, a la vegada, cercava gent per aplaudir l’altre discurs, el que farà el president del seu Parlament, que ja se sap que dirà barbaritats. Així és que el nostre espia es va presentar a la conselleria disfressat de fan d’aquest impresentable president.
- Gracis, gracis -va dir el conseller al nostre espia quan el va veure-. Per sa seva fatxa, veig que vostè és un admirador de ses animalades que diu es president que tenim as nostro Parlament. Idò m’haurà d’ajudar, perquè a jo i tot m’agafa vomitera quan el sent, per més que sigui de s’altre partit meu i que sense ell no podríem governar.
- Jo, sempre de cara al sol -es va limitar a dir l’espia.
- És que vostè no sap què és açò de ser conseller de la cosa -es va sincerar el conseller, a punt de plorar i tot.
I l’espia, commogut, el va abraçar mentre l’assessor i la secretària, en Juan Pelayo i na Nataixa, obrien la boca de tan sorpresos com estaven.
- Mem! -va continuar el conseller- Jo tenc estudis, sap? I així i tot, n’he d’engaltar cada una des meus col·legues...
- Tranquil, tranquil -li va dir l’espia mentre li acariciava el cap.
- Això de fer veure que no rallam català, per exemple -va continuar el conseller-. S’ha de ser caparrut per no tenir-ho clar. Si es llinatges i tot tenim de catalans!
- Tranquil, tranquil -va repetir l’espia mentre feia senyal a na Nataixa perquè li dugués una copeta de palo.
- I què me’n diu -va continuar el conseller- de no reconèixer que feim venir més turistes des que hi caben per tenir contents ets amigots. I que es turistes i es que venen per viure des turisme es queden totes ses cases. Si només el 2025 es pisos ja van pujar tres vegades més que es sous!
- Tranquil, tranquil -va repetir l’espia mentre li posava el palo als morros.
- Si ja ho diu i tot es president que tenc a s’Illa de ses Discoteques -va continuar el conseller-, que en aquella illa la falta d’habitatge provocarà una fractura social.
- Tranquil, tranquil -va repetir l’espia, que ara demanava un coixí a l’assessor per veure si el conseller entre palo i lamentacions s’adormia una estona.
- En canvi el president que tenc a l’Illa del Nord -va continuar el conseller-, sembla que no ha entès res. Ara me diu que ha anat a Berlín, a la caça de turistes alemanys... Aquell es veu que li ponen, si encara omple de més turistes s’illa seva... Però prou! Ara he de escriure es meu discurs.
- I així com van ses coses -va intervenir na Nataixa-, què pensa dir?
- Què he de dir? -va respondre el conseller, que semblava que havia recuperat l’energia- Lo de sempre, que governam per a sa gent d’aquí i ja s’entén que vull dir ets amigots. I afegiré que hem frenat es turisme, que ara impulsarem sa indústria i que hi haurà cases per a tothom. Guapo, eh?
- Tot açò ja ho diu cada any, però qui veu es fets ja sap que és mentida -va amollar na Nataixa.
- Jo ho vaig repetint i de tant de dir-ho, qualcú s’ho arribarà a creure -va rematar el conseller a qui semblava que el palo l’havia ressuscitat.
En aquell moment l’assessor va aparèixer amb un mòbil a punyat, per dir que una batlessa de l’Illa del Nord volia rallar amb el conseller. I ell va agafar el mòbil.
- Mem, però això has dit? -van sentir tots que deia a la batlessa-. Però quan mos aturarem de fer es ridícul?
- Aquesta -va exclamar el conseller apagant el mòbil-, que no en tenia prou amb haver-se proclamat sa salvadora des seu poble i ara ha amollat de no sé qui, i ho diré en castellà, que «eres un capullo y voy a por ti». Déu meu, com som!