Síguenos F Y T I T R
Hoy es noticiaEs noticia:
Anestesiats

Petroli, guerres i el que pot venir

| Menorca |

Fa 23 anys que va esclatar la guerra d’Iraq i van matar Saddam Hussein. Prop de 15 que van assassinar Gaddafi a Líbia. Dos mesos han passat des que els Estats Units van capturar Maduro a Veneçuela. I quatre dies des que han executat a l’Iran l’aiatol·là Jamenei. Quatre dictadors (com molts altres que hi ha pel món) de quatre de les deu grans potències petrolieres. I així és com els Estats Units van controlant les grans reserves mundials de petroli. Només cal mirar la llista dels països amb més petroli del món i quina és la relació actual amb els EUA per veure-ho. Veneçuela, controlada ara per Trump, és el primer, mentre que l’Iran és el tercer. La llista la completen països amb magnífiques relacions amb els Estats Units com l’Aràbia Saudita (el segon), Kuwait o els Emirats Àrabs; als quals cal afegir el Canadà al quart lloc (contínuament amenaçat per Trump), l’Iraq, Rússia, els Estats Units i Líbia.

A diferència de la guerra d’Iraq, ara amb la de l’Iran, els Estats Units no s’han esforçat gaire a convèncer el món de la necessitat d’enfonsar el règim teocràtic, al·legant motius de seguretat. Han passat olímpicament de l’ONU i del dret internacional. Han atacat ara, empesos per Israel, perquè saben que l’Iran està més feble que mai. Les causes, com sol passar sempre en les guerres, són econòmiques i geopolítiques. Més que perquè els Estats Units es facin amb el control del petroli, que també, és perquè no se’l quedi la Xina, que en els darrers anys ha cultivat bones relacions tant amb Veneçuela com amb l’Iran, el qual li subministra el 10-15 per cent del petroli que consumeix i havia incrementat la seva influència al Pròxim Orient.

La situació actual comença a ser molt preocupant, amb guerres i conflictes arreu, des d’Ucraïna, passant per Veneçuela, Palestina, Israel, el Líban, l’Iran... i sonen tambors en altres llocs (alerta amb Taiwan i el sud-est asiàtic). I per tot arreu hi trobem, de manera directa o indirecta, els mateixos actors: d’una banda, els Estats Units i els seus aliats, i de l’altra, la Xina i Rússia, amb els seus. Sembla que s’està definint el tauler de cara a una hipotètica tercera Guerra Mundial, que esperem, pel bé de tots, que no arribi mai.

Sin comentarios

No hay ningún comentario por el momento.

Lo más visto