Les famílies amb fills acabam de superar un dels grans exercicis logístics del calendari menorquí abans de la Setmana Santa. Com cada any, ha tocat fer malabars. Quadrar agendes professionals amb les dels mestres, reorganitzar reunions, activar avis i padrins o fer torns impossibles. Més que una pausa escolar, és un màster accelerat en conciliació. La festivitat del Dia de Balears s’ha convertit des de fa temps en la Setmana Blanca dels illencs, un període que, de sobte, ens connecta amb la neu, l’esquí i la tradició dels països alpins.
A mi ja m’està bé perquè és una de les coses que trobo a faltar de quan vivia a Catalunya però crec que tindria més sentit, si en comptes de fomentar una setmana blanca, la pintéssim de color blau. Vivim envoltats de mar. Tenim escoles de vela, clubs nàutics, centres de busseig, empreses de caiac, surf, paddle surf, piragüisme. Tenim professionals, infraestructures i, sobretot, tenim cultura marítima. El mar, d’alguna manera és identitat. Una setmana blava podria ser molt més que una activitat lúdica. Podria ser educació ambiental, coneixement del litoral, respecte pels ecosistemes, seguretat al mar. Podria ser aprendre a navegar, a orientar-se, a entendre els vents, a llegir la costa. Podria ser reforçar el vincle entre els infants i el seu territori.
No es tracta d’eliminar res. Qui vulgui neu, que la cerqui. Però potser, en lloc d’importar calendaris pensats per altres geografies, podríem adaptar-los a la nostra realitat. Si tenim clar que l’educació també ha de connectar amb l’entorn, el mar hauria de ser el nostre aliat natural.