De vegades, sembla que als ciutadans ens creuen incapaços de veure el que realment està succeint. Ens diuen coses que no quadren amb els fets, ens amaguen o disfressen dades evidents, ens manipulen el relat, o bé es prenen decisions pensant que no ens donarem compte de la incoherència.
Dissabte: L’alcaldessa de València, Maria José Català, va explicar que, tot i el dictamen de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, defensarà la forma única amb l’accent obert del topònim de la ciutat, i que l’ajuntament seguirà endavant per incloure una versió bilingüe amb Valencia en castellà. Pot fer-ho, perquè tot i ser l’organisme tècnic, el seu informe no és vinculant. El tema és de traca: una quantitat enorme de doblers per discutir un simple accent que no fa mal a ningú. Costa d’entendre que es destini temps i recursos a un detall tan mínim mentre hi ha qüestions molt més importants per resoldre.
DIUMENGE EL PRESIDENT DEL PARLAMENT BALEAR, Gabriel Le Senne, va sorprendre una vegada més en el seu discurs institucional del Dia de les Balears. Ens va alertar d’un «reemplaçament demogràfic», afirmant que la baixa natalitat i l’arribada de població estrangera podrien conduir a una extinció progressiva dels espanyols tal com els coneixem avui. Va presentar aquesta idea com una amenaça a la continuïtat cultural i social del país, i va advertir que podríem perdre la nostra identitat.
Certament, hi ha espanyolades que són molt perilloses i que s’haurien d’extingir.
Dilluns: La setmana dels actes del 8 de Març protagonitza diverses controvèrsies en governs municipals i autonòmics on Vox hi té influència. El partit ultradretà impulsa campanyes que presenten el 8M com un moviment que poden aturar, centrat en la idea d’una islamització del país. En distintes administracions han bloquejat o impedit declaracions institucionals, votat en contra de mocions de suport, i alimentat un debat que viu enfora de la igualtat real.
DIMARTS: Ja coneixem els devastadors efectes de la «Fúria Èpica» de Trump i el Govern d’Israel en els bombardejos sobre Iran, i la resposta iraniana amb atacs a diversos punts de l’Orient Mitjà. Una guerra oberta que recorda fins a quin punt la humanitat és capaç de repetir errors que només generen dolor, fractura i por. Quan la força substitueix el diàleg, el que s’imposa és la deshumanització.
EL MILLOR DISCURS DE LA SETMANA l’ha fet l’actriu Susan Sarandon en el moment de recollir el Goya internacional a Barcelona. Va remarcar que vivim «dies dominats per la violència i la crueltat» i que li reconforta veure «la lucidesa moral» del president espanyol i dels artistes del país. Va destacar aquesta lucidesa perquè li fa sentir-se «menys sola» enmig del «caos i la repressió» que viu als EUA.
Hi ha massa governants que ens prenen per idiotes, com si no sabéssim llegir el que passa en els conflictes socials i polítics. Però nosaltres, la gent quotidiana, no volem caminar cap a la destrucció; confiem que el món pot canviar quan hi ha persones que el saben guiar amb sensibilitat i bon criteri. El futur que menciona Sarandon ja és aquí, i precisament per això cal vigilar-lo amb cura i no deixar que ens passi per damunt.