Quan tenim una feina llesta o hem acabat una jornada laboral diem: hora de replegar es tapinets! o agafa es tapinets i ses eines! Fent referència a quan algú recull els instruments de treball utilitzats i se’n va.
Els tapinets i les eines del militarisme, dels partidaris d’arreglar els conflictes amb el bel·licisme són les armes. Les convencionals de darrera generació són sofisticades en automatització i precisió, refinades en l’art d’arrasar i matar. Ja en tenien ganes d’utilitzar-les sobre el terreny, són un gust, combinen diverses tecnologies per a causar més patiment i destrucció. I encara estotjades els queden les no convencionals, conegudes com a armes de destrucció massiva: químiques, bacteriològiques i les nuclears.
Ja hi tornem a ser! Ja els tenim aquí! Sense repòs, tenen els tapinets a punt, apuntant no només als objectius militars sinó als pobles posant en evidència la fragilitat i el menyspreu a la vida d’éssers humans exposats i desprotegits.
Ja tornen! I ho fan així de senzill, gent d’ordre menyspreant i passant-se pels dallonses el Dret Internacional, donant un xut a totes les normes, principis, acords i tractats militars sobre la guerra i seguiran cometent Crims de Lesa Humanitat contra la població civil. Estranya i rara manera de fomentar un ordre mundial just, cooperatiu, pacífic i segur.
On aneu els partidaris de la guerra o del terrorisme d’Estat? Ja torna a succeir, la mateixa acció i es torna a caure en el mateix error, heu desarrelat en bona part de la societat la cultura de l’antibel·licisme i la no-agressió, que propugnava una societat més assenyada. El pacifisme un referent instructiu de civilització, està descatalogat, quasi eliminat ja no es fabrica. Estareu contents i satisfets, agafeu es tapinets i ses eines! I hala, a matar!