El Govern Balear prepara una reforma per externalitzar bona part dels tràmits administratius que fa l’administració pública. L’argument és «agilitzar», «descongestionar» i evitar que les oficines públiques estiguin «col·lapsades». No sé vosaltres, però quan jo faig tràmits a l’OAC (oficina d’atenció al ciutadà) del Consell Insular o de l’Ajuntament de Maó no hi veig cap saturació. Moltes d’aquestes gestions ja estan organitzades amb cita prèvia, i avui n’hi ha moltes que també es poden fer a través de la Carpeta Ciutadana, sense cues, sense intermediaris, i des de casa. Llavors, quin sentit té obrir la porta a empreses privades perquè facin allò que l’Administració pot continuar fent? La saturació segurament és dins l’administració: les llicències d’obres que tarden dos anys, la renovació d’un carnet de família nombrosa, o els informes policials d’atestats que esperen les assegurances dels particulars, són casos que han sortit publicats.
Externalitzar serveis sempre és un canvi de model que implica molt més que licitar amb una empresa. El fet s’hauria de demostrar amb informes de càrrega de treball, dades reals de temps d’espera, comparatives amb d’altres municipis i una diagnosi objectiva del suposat «col·lapse». Hi afegeixen que la ciutadania podrà continuar fent les gestions directament amb l’administració, o recórrer a l’entitat privada i pagar per obtenir la resposta abans.
Precisament, el que més xoca a la ciutadania és el manca de control efectiu de les concessions públiques. Qui vetlla perquè la neteja es faci correctament? Qui supervisa la gestió de la ITV o el funcionament dels geriàtrics gestionats per empreses de fora? En definitiva, qui fa un seguiment real i rigorós de qualsevol gestió i/o infracció de les adjudicatàries? Si aquests models no solucionen els nostres problemes, com podem confiar que els tràmits ciutadans aniran millor amb una empresa privada?
La tasca del funcionariat, igual que la de la gestió política, s’ha anat diluint amb el temps. Ambdós sectors ja no es perceben com una garantia, tot i que continuen essent claus per assegurar la igualtat d’accés i la imparcialitat. Quan aquests serveis passen a mans d’una empresa privada, aquesta garantia pot existir, o deixar d’existir.
L’atenció ciutadana és la porta d’entrada a tots els drets públics: obres, habitatge, dependència, transport, educació, salut... quina atenció mereixem? En cas que certament es donin serveis saturats, preferim que els nostres impostos es destinin a la dotació de més personal, millors eines digitals, horaris més amplis, formació contínua del personal, i una administració que confiï en si mateixa, i que no mani la seva feina al sector privat perquè suposadament és més àgil i ho fa millor.
L’atenció Ciutadana és un conjunt d’atencions que poden no semblar essencials, però que esdevenen importantíssimes Externalitzar trossets és buidar per dins. I una comunitat que buida la seva administració, buida també la seva democràcia.
Si realment es vol millorar la gestió, la solució no és treure-la de l’àmbit públic. La solució és cuidar-la, invertir-hi, reforçar-la i creure en el seu valor pròxim i humà.