Motiu d’esperança i satisfacció, dissabte passat en més de 150 localitats de tot el país ens vam concentrar milers de persones per reclamar la fi de la guerra, la fi de la guerra a Orient Mitjà sense oblidar el genocidi de Gaza.
Una campanya liderada per la plataforma pararLaGuerra, a on s’integraven més de 200 associacions de tota mena amb el propòsit comú d’aturar aquesta ignomínia actual perpetrada per la connivència de dos psicòpates declarats, en Trump i en Netanyahu. Sí, milers de persones vam sortir al carrer per aturar aquesta guerra i de pas totes les guerres. I això mateix està passant en molts llocs de tot el món, aquesta exigència de pau està en boca de tothom.
Però, molta gent dirà. Ens escoltaran? Serveix de res que milers de persones, entre les quals hi havia més de 200 personalitats de l’art, de la cultura, de l’esport, de la política, reclamin el fi de la guerra, en un món a on la indústria armamentística té un poder enorme? Serveix de res sortir al carrer per exigir l’abolició de la guerra quan Espanya és una gran productora d’armes? Sabien que Espanya fàbrica el 3,5% de tot l’armament mundial? Sí, sí, està en el lloc 10 en un llistat de fabricants de la mort, encapçalat a distància per EEUU amb un 42%. És evident que les armes fabriquen guerres i les guerres fabriquen armes, en una espiral diabòlica difícil de trencar.
Serveix de res sortir al carrer a reclamar l’abolició de la guerra?
Doncs sí, si ens ajuda a entendre com funciona aquesta «fàbrica de la mort» i deixem d’invertir tots plegats els nostres estalvis en ella.
Recordin les banques ètiques no inverteixen en la indústria armamentística. Som-hi totes.