Ara que ja hem començat un any nou, farem un poc de memòria, i recordarem aquelles antigues vetllades de la pagesia, durant els tres mesos, que començaven dia 29 de setembre, i es perllongaven fins a l’entrada de març de l’any venidor.
De moltes coses del camp, feines, costums, anècdotes etc. en aquestes pàgines des Diari MENORCA, n’he parlat moltes vegades, però sempre queden alguns detalls no prou especificats, llavors s'obliden, i dormen dins sa fosca del temps.
Antigament durant es tres mesos de Sant Miquel a Nadal, a sa part de tramuntana del terme de Ciutadella a quasi tots els llocs, i d’altres, potser a la mitjania i migjorn, regia un antic costumari; en aquell temps, quan un pagès contractava un missatge, primer tractaven el jornal, però la part dels Alets, bonibé no en parlaven, solien dir: «El demés a l’ús i costum». Aquest ús i costum, ja el vaig detallar en un altre article, en aquest Diari, per tant i per no fer-ho massa llarg, avui no en parlaré.
UNS DETALLS DELS ANTICS COSTUMS
Durant les vetllades d’aquests tres darrers mesos de l’any, degut a que eren molt llargues, segons a quins llocs regia un costum. L’amo donava una escarada a cada missatge, segons l’habilitat que tenia; a uns els encarregava, cordellar un determinat nombre de traves pels bens o cordes, per traginar rama, altres si eren hàbils per fer llatra, feien senalles d’enclotar o també algunes de més refinades, per madona, ara una sàrria o unes baiases, açò ja eren feines més refinades, i que havien de tenir habilitat, per fer-les, i es podien catalogar d’artesania.
Actualment arreu de Menorca, encara trobaríem antics pagesos o missatges, que saben fer algunes d’aquelles feines manuals. Ara bé, segons me contaven, aquells antics missatges, a un d’aquests llocs i per aquesta temporada, hi començà feina un missatge novell, l’amo li va demanar, si sabia fer alguna feina manual, ell va respondre: «Sí! Sa meva habilitat és cordellar, si voleu... Us puc fer un llibant d’espart, pel pou de torn, però amb sa condició, que m’haveu de picar s’espart».
«Està fet». Va dir l’amo. I una setmana abans de Nadal el va tenir acabat.
Aquells antics missatges, entre les moltes coses que me varen contar, detallaven aquestes antigues tasques de vetllada, i altres qüestions, que per un jovenet, com era un servidor, per aquelles saons me varen quedar a la memòria. Sobre les tasques de vetllada, me contaven d’un missatge, que la seva tasca de cada any, era fer una dotzena de traves, però les començava, i mai les acabava; sempre treia excuses, i arribava Nadal, i les traves quedaven sense acabar, l’amo li deia: «Biel... Ses traves!». Però ell com si sentís ploure. Era jove, i carregat de jocs, ballar fandango era lo seu.
En els llocs de sa tramuntana, hi ha molts de corrals amb els corresponents portells, per donar pas a cada sementer, dins cada un, hi ha un escaló, anomenat ‘es pas de garbatjador’, i damunt aquest escaló, quan en aquests corrals feien encorralada i triadella de bens, si n’havien de travar o destravar, deixaven les traves damunt el dit escaló.
En Biel, que la sabia molt llarga, un diumenge, que havia quedat a romandre, va anar a fer una volta pels corrals, i va arreplegar una partida de traves, i es fosquet, quan l’amo var arribar de Ciutadella, li va dir: «Aquí teniu ses traves!». L’amo, se’l va mirar de cap a peus, i la resposta fou aquesta: «No me l’has feta, que me l’hagi pensada. Ala! Agafa ses traves, i ja pots partir a tornar-les allà on eren». Ell va cotar cap i no en varen parla més. Així ho contaven aquells antics missatges amb els quals vaig estar llogat com a ‘missatge de tot l’any’. També hi afegien, que dins els menjadors, d’aquests llocs, entre espart i palmes per cordellar, tampoc no hi mancava es fum de tabac de pota, i l’entretinguda xerrameca.
ENTRETENIMENTS DE GENER I FEBRER
Ara abans de posar el punt final, faré una petita referència a les vetllades dels mesos de gener i febrer, els dos primers mesos dels anomenats ‘cinc mesos’. Referent a les tasques dels tres mesos de Sant Miquel a Nadal, i una vegada entrats dins s’any nou, els entreteniments de les vetllades canviaven totalment,
Ara a molts llocs, armaven els jocs de cartes, i predominaven ‘es cau, sa brisca i es truc’, també en algunes bandes, s’esbravaven sonant guitarra, guitarró i ballant fandango, entrenant pels balls dels darrers dies de Carnaval, i es balls de ses porquejades. Durant aquests dos mesos sol fer dies de molt de fred, i allà on feia més bon estar era al voltant de la foganya, després d’haver cavat trèvols, i fet neteja d’hortals, pel voltant de les cases, tot el dia, allà s’entaulaven les llargues xerrades, de tot tema i color, i moltes vegades no era aclaridor. No havia arribat la TV. I la ràdio, era a bandes molt comptades. Un detall, que no es pot deixar, era el costum de resar El Sant Rosari, la qual cosa sempre es feia abans de sopar, i la t'emporda, durava fins entrada de juny o mes del segar, perquè els segadors, no volien resar, sinó sopar. Avui en dia, aquest costum dins el ram del camp, seria mal de trobar, sense voler dir, que hi ha famílies, que encara l’aguanten, més ben dit, dins els pobles de Menorca, és normal en els rituals de l’Església.
Així eren un poc per damunt, els entreteniments principals de les recordades i antigues vetllades de la pagesia. No voldria haver estat cansat, i que els llegidors d’aquest senzill article, hagin recordat i disfrutat. Bona primavera a tothom i fins un altre dia si Déu vol.