Una processó o «professó» com diem en diverses zones de parla catalana, és un acte públic civil o religiós en què un conjunt de persones desfilen ordenats de manera solemne i lenta, anant «a pas de professó». Les de Setmana Santa son una de les més importants manifestacions de culte en la tradició catòlica. En els ‘passos’ carregats sobre les espatlles dels confrares es duen les imatges, les figures sagrades, que representen escenes de la Passió.
L’acompanyament amb música de trompetes i tambors, l’abelliment dels passos amb mantells, flors, espelmes, els llargs ciris dels ‘caraputxos’ amb la cara tapada i la caraputxa llarga i cònica acabada en punta. Especialment formidables per la seva gravetat són els centurions (en el rallar perd la lletra c, dient-ne enturió) de La Fraternidad de San Cornelio, el primer enturió romà convertit al cristianisme que tingué fe cega en Crist.
Tota aquesta mescla d’elements en la professó produïa una atmosfera de majestuositat, una força emotiva, que a molta gent commou vivament, especialment quan érem infants.
«No facis s’enturió» és una dita utilitzada per avisar algú amb actitud desconcentrada, que les seves accions poden tenir efectes negatius. Els que en saben adverteixen que a Menorca vivim per damunt de les nostres possibilitats hidrològiques, que fins i tot en un any plujós, l’aqüífer no es recupera.
El refrany «sa professó és llarga i es ciri curt» dona a entendre que la necessitat és gran i els mitjans disponibles limitats. Hem de tancar s’aixeta, administrar bé el ‘ciri’ perquè duri. Amb aquest refrany es recomana responsabilitat, el tema de l’escassetat d’aigua no tindrà solució, -posem per cas amb dutxes i rentapeus a les platges-, si no estalviem per a perllongar-ne la durada. Tingues coneixement, que el ciri es consumeix abans que la professó hagi tornat a l’església!