Potser se m’acusi d’herètic fent una lectura de la resurrecció com el naixement d’una nova consciència. Cada any ens felicitem per Pasqua per aquesta renovada victòria de la llum sobre la foscor. La de la lluminositat de la primavera i l’esclat de la vegetació sobre les tenebres de l’hivern.
Al llarg de totes les cultures el mite de divinitats que moren i tornaven a la vida seguint els cicles agraris és una constant. Les cultures humanes tenen tendència a produir mites similars perquè responen a les mateixes preguntes fonamentals: la mort, la renovació, l’esperança.
Doncs sí, estem superant l’obscuritat i la cruesa d’aquest hivern que ha sigut molt dur, inclemències climàtiques sense aturador, i sobretot aquesta plaga de guerres i massacres i destrucció, que en viu i en directe ens propinen sàdicament els mitjans de comunicació constantment, que ens deixen compungits i desmoralitzats. És hora de l’esperança. És hora de què tinguem fe amb la humanitat. És hora de què creiem que podem fer millor les coses. L’augment de la lluminositat de la primavera i l’esclat de la floració és el millor estimulant del nostre estat d’ànim i augmenta la nostra confiança en el futur de tots plegats.
Segur, estem vivint l’eclosió d’una nova consciència global. A escala comunitària són milers i milers d’iniciatives que vetllen per la salut planetària, són milers i milers de persones que cuiden uns dels altres. Si és possible un món més just i sostenible. Aquest és el missatge que ens arriba, o així ho vull creure, amb la Pasqua de Resurrecció. Felicitats.