Estimat lector, no és la primera vegada que parl de la tramuntana, ni serà la darrera. Avui, si els pronòstics no fallen, posarem punt final a deu dies seguits d’aquest vent poderós del nord. Per sort, aquest dissabte ja no bufarà amb ratxes de 148 quilòmetres per hora com en jornades passades, sinó que, amb una mica de sort, es quedarà en una marinada, un alenet o una simple briseta.
Són aquestes tres paraules precioses que recull Jordi Manent i Tomàs al llibret «Els noms populars dels núvols, boires i vents de Menorca», editat per l’IME, i que ens recorden que el vent no només es pateix: també es descriu i, fins i tot, s’estima.
Segons explicava Jordi González a «Es Diari» el passat 2 d’abril —i per tant no era cap innocentada—, una tramuntanada com aquesta no es veia des del 2013. I, com sol passar, tampoc s’ha complert el refrany: «Vent de tramuntana, si no mor en tres dies, dura una setmana». Serà tal vegada que amb el canvi climàtic la nostra tramuntana ha perdut el Nord?
Aquests dies el vent tramuntanal ha deixat moltes molèsties i algun ensurt, com la caiguda d’una roca a Cala Galdana. Tot i així, un està disposat a perdonar-li gairebé tot… si ens torna a visitar al juliol i a l’agost.
I si en tost de deu dies en bufa vint, encara millor.