Ho deia Luis del Olmo, el periodista presentador de «Protagonistas», un programa estrella de la ràdio, de RNE, COPE i Onda Cero, que es va emetre del 1969 al 2013. Quan hi havia partits a l’Estat que volien convèncer l’opinió pública que a Catalunya les persones que parlaven en castellà estaven perseguides, del Olmo, que no en tenia un pel blanc de nacionalista ni d’esquerres, assegurava que ell mai havia notat cap problema amb la llengua.
Però l’argumentari polític per fer servir la llengua com a instrument de confrontació, d’oposició als nacionalistes, s’ha continuat conreant per a obtenir rèdits polítics. Iels que volen el conflicte amb la llengua han aconseguit alguns èxits. Un és el nou reglament lingüístic del Consell, que ha rebut una gran contestació. Tot i que té poca transcendència, ja que les coses importants relatives a l’ús de la llengua pròpia estan protegides per la llei de normalització de 1986 i pel decret de mínims que Marga Prohens manté sense canvis, és un instrument de confrontació i no només amb els partits d’esquerres i nacionalistes, sinó amb institucions de prestigi, fonamentals per a la nostra cultura, com l’IME. Mentre el PP a les Balears cedeix amb mesura i no vol travessar línies vermelles en matèria lingüística, per no provocar que surtin de l’armari les camisetes verdes, a Menorca és el mateix PP qui promou un canvi de reglament innecessari, una decisió més política que no social.
Per altra banda, l’Ajuntament des Mercadal és capaç de consensuar un acord entre Entesa, PPi PSOE pel seu propi reglament. El missatge és que els interessos de partit i els debats ideològics interessats no han de contaminar la política local. Ja ho havia demostrat abans l’Ajuntament de Ferreries quan el setembre de l’any passat va pactar un acord de consens sobre la guerra a Gaza quan bullia el debat entre els grans partits per aquest motiu.
Sòcrates deia que la moderació era la virtut central, una de les claus de la felicitat, enfora de la recerca desmesurada del plaer (polític, en aquest cas).