El PSIB exige al Govern que la libre elección de lengua en la enseñanza que ha anunciado el equipo de Marga Prohens no suponga una rebaja del papel del catalán y le recuerda que la escuela es una herramienta básica para favorecer y normalizar el uso de la lengua. El diputado socialista Quim Torres ha registrado una proposición no de ley en el Parlament en la que además lamenta el «mal mensaje» que da el Govern de Prohens de no dar ninguna importancia a la política lingüística en la nueva estructura del Ejecutivo o anunciar, como se apunta en el acuerdo entre PP y Vox, que el catalán ya no será necesario para acceder a la administración balear.
Los socialistas quieren que el Parlament inste al Govern a mantener el marco normativo que ha imperado históricamente en Baleares «para favorecer la normalización de la lengua catalana» y piden a la Cámara que el conocimiento del catalán siga siendo un requisito para acceder a la función pública, también en el ámbito sanitario. Sostienen que el hecho de que falte personal sanitario en todas las comunidades autónomas es la evidencia de que la exigencia del catalán no supone ninguna barrera para encontrar profesionales sanitarios en las Islas.
Por último, la proposición que han registrado los socialistas en la Cámara balear busca que se respete el derecho de los catalanoparlantes a ser atendidos en su lengua, también en la sanidad, y pide al Govern que considere la normalización lingüística como una de sus prioridades y que, para ello, recupere la Direcció de Política Lingüística y cumpla de esta manera el mandado del Estatut d'Autonomia.
sempre feliçCom t'agrada es nacionalisme francès i com t'agradaria que Espanya en prengués exemple! Emperò a Espanya no passarà perque ha fet tard: fa un parell de segles, mentres França escolaritzava sa població en francès i anava extirpant ses altres llengües, Espanya deixava que bona part de sa població fos analfabeta, de manera que sa castellanització escolar just arribava a sa minoria que tenia es privilegi de poder estudiar. Avui en dia, França pot mantenir es francès com a única llengua oficial perque la resta de llengües pràcticament s'han extingides, substituïdes pes francès. En canvi, a Espanya ses llengües diferents des castellà continuen vives i, per tant, ès de justícia reconèixer-les oficialment a fi de respectar es drets lingüístics des parlants. Així ho fan sa Constitució Espanyola i ets estatuts d'autonomia, i encara hi ha camí per recórrer: hem frenat sa castellanització franquista però encara l'hem de revertir. Fa devers cent anys, es polítics de Palma decidiren esbucar sa murada; a sa ciutat d'Eivissa volien fer igual però no pogueren per falta de pressupost. Avui, sa murada d'Eivissa ès intocable, com també ho ès sa petita part de sa de Palma que quedà dreta. S'escala de valors ha canviat: fa cent anys ses murades eren una emprenyadura i ara són patrimoni històric i cultural. Amb ses llengües ha passat igual: fa dos-cents anys ets estats podien imposar i extirpar llengües, perque es drets lingüístics des ciutadans no tenien reconeixement legal. Ara la cosa ha canviat: Espanya no pot fer avui allò que França va poder fer fa dos o tres segles. Ho entens o no ho vols entendre?