El Govern ultima modificaciones legales para aprobar la exención del catalán en puestos de la administración autonómica considerados de difícil cobertura en una reforma que se asimila a la que se aprobó para el sector sanitario. En breve, el catalán dejará de ser un requisito para trabajos técnicos que no tengan contacto con el público, como pueden ser plazas profesionales de arquitecto, ingeniero o asimilado.
La propuesta no es nueva, pero la novedad está en que PP y Vox están a punto de cerrar un acuerdo definitivo sobre el alcance definitivo de esta medida. Se trata de plasmar en una norma legal el acuerdo alcanzado el año pasado por ambas formaciones y que permitió a Marga Prohens aprobar los Presupuestos de la Comunitat para el año 2025.
El texto aprobado hablaba de garantizar que el catalán no penalice en el acceso a bolsas públicas de trabajo, «analizando las categorías, cuerpos, escalas y puestos de trabajo que no tratan con la ciudadanía», para la rebaja o exención del nivel lingüístico exigido, «y exceptuando aquellas plazas deficitarias o de difícil cobertura», donde la exigencia lingüística «pueda dificultar» la prestación del servicio a los ciudadanos, «de manera que el catalán no suponga un impedimento para acceder a estas plazas».
PP Y Vox negocian ahora cómo se expresa ese desiderátum en la ley y es ahí donde han surgido discrepancias ya que Vox exige que el catalán no se requisito en los puestos de funcionario que no tengan que atender a los ciudadanos. El PP no está de acuerdo con esta visión de Vox, pero los dos partidos se muestra convencidos de que los matices se superarán y la propuesta se aprobará en breve.
Los negociadores señalan que la propuesta está a punto de cerrarse, pero también debe resolverse cómo se incorpora al ordenamiento jurídico de Balears, que podría ser a través de alguna de las leyes que se tramitarán en el Parlament en este primer periodo de sesiones del año.
Angelcaído[continua] “Molts valencians i balears creuen encara que l'obra d'unificació del català escrit suposaria la supeditació de llurs varietats dialectals al català de Catalunya. No, no es pretén de supeditar cap varietat a una altra: es tracta simplement que dins cadascuna de les tres grans regions de llengua catalana, es realitzi una obra de depuració, de redreçament de la llengua. Cadascuna d'elles té els seus clàssics dins la nostra gran literatura medieval: que cadascuna els prengui per models per depurar i redreçar la seva varietat dialectal; i això sol faria que, sense sortir-nos els uns i els altres del nostre català, ens trobaríem escrivint modalitats no pas molt diferents d'una sola llengua literària”. “Eliminats, dins cada varietat, els barbarismes de lèxic i de sintaxi, reintroduïdes en la llengua escrita les paraules i les construccions perdudes durant els segles de decadència literària, enriquida la llengua escrita pels mots i girs que ens ofereixen els diferents parlars actuals, bandejades les mil corrupteles que hi pul·lulen, evitades les grafies consagradores de pronúncies merament dialectals; les diferències que encara trobaríem entre el català de Catalunya i el català de València i el català de les Illes, potser es reduirien a unes quantes divergències morfològiques, les quals per llur nombre i per llur importància no justificarien pas de parlar com encara alguns parlen d'una llengua valenciana i d'una llengua mallorquina enfront d'una llengua catalana.”