1 Quina és la seva valoració sobre l'estat actual de la cultura a Menorca?
2 Defineixi la prioritat a treballar de cara al futur per una cultura solvent i millor.
Culturàlia, amb l'esperit de ser tribuna oberta de la cultura de Menorca, enceta una nova secció amb el propòsit de generar debat en aspectes fonamentals de la cultura de Menorca per tal d'avançar cap al futur amb la màxima solidesa. Neix així "Fòrum" que en la primera edició dóna la paraula a cinc persones destacades de l'àmbit cultural. Les seves reflexions, opinions i consideracions tenen el gran valor de la saviesa fruit de la coneixença i l'experiència del seu treball que els ha situat en la primera línia professional en distintes entitats i institucions. La seva veu crítica no pot passar desapercebuda i ha de ser considerada per tal de millorar el present i pensar en el futur.
Juan Elorduy
director de les sales de cultura de Sa Nostra a Menorca
1 Des del meu punt de vista podem trobar de tot, hi ha algunes expressions artístiques que pateixen la crisi econòmica i altres es troben amb força bona salut. El mercat no és bo per al consum d'obres d'art, però es veu que es mantenen les ofertes de cinema, música i teatre, per exemple. Hi ha un públic que s'ha aconseguit fidelitzar. Per altra banda, els creadors no necessàriament es veuen afectats per la crisi general: els pintors pinten, els escriptors publiquen i els músics toquen. Els creadors seguiran creant i aportant la seva visió sobre el món que ens envolta perquè els mou alguna cosa més que els doblers. La Cultura sortirà endavant d'aquesta com de totes les crisis anteriors.
Un fet lamentable és que no afecta igual a tothom. Ahir vaig veure a la tele un reportatge sobre els preparatius de la pròxima òpera al Real de Madrid; allà, explicaven, que estaven fent les perruques per a l'espectacle, que en necessitaven unes 180 i que es feien de cabell humà, que enfilaven els cabells d'un amb un i que el preu mig de cada perruca pujava uns 3.000 euros. És a dir, multiplicant surt a mig milió d'euros només en perruques! I el pitjor era que ho explicaven amb satisfacció, sense cap vergonya. Mentre hagi aquest "despilfarro" i luxe superflu vinculat a la Cultura no és gens estrany que sectors allunyats ens vegin com uns capriciosos amb les mans foradades.
El tema de reflexió és quin ús li vol donar la societat a la Cultura. A Menorca, volem fer bons concerts i espectacles, tenir bons museus i galeries d'art, per atraure turistes o per al consum propi? Serà necessari que els turistes reclamen oferta cultural perquè nosaltres ens posem les piles? Acabarem fent una cultura d'aparador i centrada a l'estiu? Qui jutjarà finalment aquesta oferta cultural i del nostre Patrimoni, els turistes? Ens decantem per una cultura per entretenir l'oci o parlem d'una cultura dels valors, d'aquella que fomenta un respecte per l'entorn, l'herència del passat i la recerca de nous creadors per al futur?
2 En època de crisi una de les prioritats és mantenir el que funciona, conservar el que resulta vital per subsistir. Res de fugides cap endavant aparentant una normalitat inexistent, ni aventures arriscades dels il·luminats de torn. Mai hem de vestir un sant per despullar un altre, i sense santificar. Decidir què cal conservar i què és superflu no és gens fàcil. I jo mai jutjaria les activitats culturals pel nombre de públic (si així fos, "Torrente 3" seria la millor pel·lícula espanyola de tots els temps), ni proposaré mai eliminar les activitats minoritàries, a no ser que tinguin un preu desorbitat.
Per mi, una prioritat seria continuar invertint en equipaments culturals. Perquè els equipaments creen activitats. Equipaments amb polítiques tan professionals com es pugui i sense descuidar la formació artística i de públics. Tot això i recolzant els artistes joves i donant suport a la investigació i la conservació del Patrimoni.
Però, si hagués de fer una aposta de futur, posaria els meus dobles en els col·lectius culturals existents. No cercaria salvapàtries vinguts de fora amb projectes enlluernadors amb moltes sales VIPs i en canvi em posaria al costat de la gent d'aquí, de la gent que sempre ha fet feina amb pocs doblers, amb molt entusiasme i arrelament. Gent com les Joventuts Musicals, l'Ateneu, els Amics de l'Illa del Rei, el Cercle Artístic, el Centre d'Estudis Locals, grups de teatre, bandes i orquestres musicals, Líthica i tants d'altres. Segur que rendibilitzaran al màxim els meus doblers perquè ells aporten un element fonamental per a l'èxit de qualsevol empresa cultural: entusiasme desinteressat i estimació per allò propi, el de vegades denostat "amor a l'art".
Fina Salord
presidenta de l'IME
1 Perquè la valoració vagi més enllà de la subjectivitat, més o manco fonamentada, caldria triar una sèrie d'indicadors a través dels quals es pogués ni que només fos plantejar, en el poc espai de què es disposa, la complexitat que s'amaga darrere el nom de "la cultura a Menorca". En el benentès que la cultura abraça des del pensament, la informació i l'opinió fins a les diferents arts (literatura, pintura, escultura, música, dansa, teatre) i la ciència, des de la formació en els seus diferents vessants i el gaudi personal fins a les activitats de lleure; els indicadors seleccionats podrien posar l'accent, per exemple, en cinc grans àmbits: el de la creació, primer; el de la difusió, segon; el de les institucions, espais, infraestructures i mitjans, tercer; el dels destinataris als quals s'adrecen els productes (passeu-me el mot) culturals, quart; i, en darrer terme, fins i tot, l'àmbit de reconeixements perquè donaria la mesura de l'autoconsciència o l'autoestima cultural col·lectiva, d'una banda, i de la projecció externa, de l'altra, si vénen de fora de l'illa.
Defugint volgudament els noms personals perquè no podria deixar constància de tots els que caldria i incorporant només els institucionals, diria que l'àmbit de la creació podria donar compte de la riquesa quantitativa i qualitativa tant pel que fa a la creació artística com a la de coneixement: el nombre important d'investigadors, d'escriptors, de músics, de gent del teatre en seria el primer indicador seguit de la vàlua de l'obra creada. L'àmbit de la difusió hauria de posar-se en relació amb el de les institucions i els espais que la fan possible: l'Ateneu de Maó i el Cercle Artístic de Ciutadella continuen sent institucions de referència per l'agenda d'actes i la convocatòria de premis mentre que l'Institut Menorquí d'Estudis catalitza la investigació i l'edició de llibres, i el Museu de Menorca i el Teatre Principal de Maó concentren la principal activitat museística i teatral, al costat, tanmateix, d'altres entitats i grups locals el dinamisme dels quals suma esforços a les actuacions de les diferents regidories de cultura. És als àmbits municipals i del Consell Insular on se situen iniciatives innovadores pel que fa a la posada en funcionament de necessaris espais culturals polivalents, que signifiquen, en molts de casos, una recuperació patrimonial de primer ordre. Allà on els indicadors podrien complir una funció important seria a l'hora de destriar els destinataris a què s'adrecen perquè ens podrien informar del sentit i la funcionalitat amb què es treballa culturalment.
2 La percepció que tenc a partir del que he dit abans és que tots els importants canvis i millores que s'han produït en els darrers trenta anys demanen ara que es continuï avançant fent un bot qualitatiu que situï la cultura a un espai veritablement central de la vida menorquina. Diria que encara manejam un concepte de cultura no prou ajustat a les necessitats del segle XXI, i açò en un doble nivell intern i extern. A nivell intern, cal satisfer les necessitats i les expectatives de tots els grups socials, des dels més joves (els més desassistits encara!) fins als més grans (amb una oferta educativa i cultural cada cop més àmplia), partint de la base que la cultura no és ni luxe ni afegitó sinó possibilitat de creixement personal i col·lectiu. És aquí on caldria plantejar si comptam amb prou recursos i personal preparat. A nivell intern encara, caldria segurament trobar el punt d'encaix entre el necessari i lloable voluntarisme i el disseny d'unes agendes i activitats culturals fetes des de les demandes socials i amb el rigor i els mitjans adequats. Caldria, finalment, poder crear cultura i gaudir-la des de tots els àmbits, conscients del bon paper que, en cada un d'ells, compleix i, per açò mateix, exigint una feina al més ben feta possible. L'exigència és necessària perquè una bona part de l'oferta cultural s'origina a Menorca i també perquè parla de la creativitat menorquina no només dins sinó també, en molts de casos, fora de l'illa. I aquí, en aquest nivell extern, hi ha la prova que ens cal continuar guanyant: la de situar-nos dins el mapa del coneixement i de la creació des de la cultura, catalana, que ens és pròpia i des d'aquí aspirar a projectar-nos al món, a aquest món globalitzat en què serem identificats com a menorquins si som capaços d'expressar-nos com a ciutadans d'aquest món des l'espai únic de creació de la nostra illa.
Joana Català
directora de la Fortalesa de la Mola
1 A l'hora de fer una valoració de la situació actual considero necessari destacar la importat trajectòria històrica de l'Illa i el seu paper rellevant dintre de la Mediterrània occidental, així com el valuós patrimoni (tangible i intangible) que ens ha estat llegat i que ens identifica com una societat culturalment rica, singular i diversa. El capital humà compromès en la cultura de Menorca és impressionant i ho podem constatar amb les nombroses persones que, a títol individual o a través de les diferents organitzacions culturals de l'Illa, han destacat i treballen en els diferents camps de la cultura: Investigació i protecció del patrimoni, recerca històrica, literatura i poesia, creació artística, recuperació de les nostres tradicions, etcètera. Algunes de les actuacions han estat reconegudes i distingides amb premis dintre i fora de Menorca. Cal destacar, per tant, el valor del teixit associatiu de Menorca en matèria de cultura, que respon clarament als conceptes de compromís i diversitat que identifiquen a la societat menorquina actual.
Per altra banda, Menorca mostra greus deficiències en equipaments culturals i podem constatar una desorientació general pel que fa a la planificació i coordinació de l'oferta cultural de l'Illa, també hi podem sumar el desconeixement de fins on arriben les polítiques culturals de les administracions públiques o com integrar els nous llenguatges culturals emergents. Em dol observar com es desaprofiten els recursos culturals existents, alhora de definir el model turístic que hauria de identificar Menorca.
2 La cultura podria esdevenir l'eix que la indústria turística necessita per recuperar el posicionament destacat de Menorca dintre de la Mediterrània, la qual cosa podria produir una major cohesió entre l'activitat cultural de dinàmica associativa i l'increment de la professionalització dels serveis culturals. Per tant, baix el meu punt de vista, consider que la prioritat passa per definir unes polítiques culturals clares i amb visió de futur, amb capacitat de fomentar l'adhesió social mitjançant el reconeixement a la diversitat que ens identifica. Per aconseguir-ho, la gestió de govern de l'Administració Pública competent hauria de vincular decididament la cultura amb el desenvolupament econòmic i social de Menorca. Considerant que, actualment, el turisme és la principal indústria de l'economia menorquina, enfortir les polítiques en matèria de turisme cultural, podria propiciar un impuls per a l'economia de Menorca amb la implicació de la societat.
Per altra banda i tenint en compte que, actualment els reptes en el desenvolupament cultural internacional són importants, cal evitar l'aïllament que provoca viure en una illa i és important fomentar les xarxes i intercanvis que ens apropin al exterior i ens permetin encarar el futur de forma oberta a les opcions més innovadores.
La cultura és, sens dubte, la clau per posar en valor la identitat de la nostra societat, tenint en compte les persones, la seva trajectòria històrica i el seu patrimoni natural i monumental. Menorca té les condicions idònies per utilitzar de forma modèlica aquesta clau i és una llàstima que actualment no sigui així.
M. Ángeles Hernández
cronista arxivera de l'Arxiu de l'Ajuntament de Maó
1 Sense ànim de semblar massa optimista, i conscient que tota situació sempre és millorable ?i més en el camp de la cultura, on tants de fronts es poden obrir?, crec que la situació cultural de l'illa i dels menorquins, en general, és molt acceptable.
Les grans mancances que tenim vénen molt condicionades per la nostra insularitat i, conseqüentment, la majoria de vegades són inassolibles: som una comunitat petita (amb un nombre limitat d'usuaris) i no ens resulta rendible efectuar el transport-trasllat d'espectacles/activitats/infraestructures que han de venir de fora de l'Illa o que volem exportar.
Així i tot, crec que la cultura, des de quasi tots els àmbits, presenta a l'Illa uns nivells envejables, tant en qualitat de receptors, a través dels programes i activitats de múltiples entitats (IME, Enciclopèdia de Menorca, Ateneu de Maó, Cercle Artístic de Ciutadella, Joventuts Musicals, Amics de s'Òpera, Martí i Bella, Centre d'Estudis Locals d'Alaior i un llarg etc.), com des del vessant de la creació (historiadors, arqueòlegs, investigadors, músics, cantants, escriptors, artistes plàstics, de cinema, teatre i també un llarg etcètera).
2 En aquest panorama cultural, que entenc bastant equilibrat, hi ha dos punts que són més febles: espais i infraestructures per als més joves (joves creadors i/o artistes emergents), en qualsevol dels àmbits culturals, que els permeti desenvolupar-se artísticament. També hi ha una mancança dels moviments més avantguardistes; el conjunt de manifestacions contemporànies i més noves, en tots els aspectes, és, tal vegada, allò que arriba amb més dificultat ?o simplement no arriba? a l'Illa, atès que van destinades a públics minoritaris.
Quant a com podem treballar, crec que és imprescindible, d'una banda, mancomunar esforços entre tots els municipis; i, de l'altra, implicar l'empresariat privat per aconseguir projectes més grans, que donin servei a tota l'Illa. És necessari donar suport a programes a escala insular i no deixar perdre oportunitats de consolidar manifestacions com van ser, en el seu dia, un festival de cine que no va passar de tres edicions, o un intent de festival de música d'estiu, la politització del qual el va convertir en fallit quasi abans de començar.
En aquest moments s'està engegant un gran projecte: la possibilitat que els jaciments arqueològics menorquins siguin declarats Patrimoni de la Humanitat. Pens que estem asseguts damunt una muntanya d'or i no la sabem explotar, perquè la gent hauria de venir a Menorca només per l'oportunitat de visitar i gaudir del nostre patrimoni arqueològic. Esperem que, entre tots, sapiguem dur-ho endavant.
Alberto Coll
president de la Societat Històrica Arqueològica Martí i Bella
1 Consider que l'actual moment que travessam no és el millor, no precisament per la crisi generalitzada que afecta a qualsevol sector, sinó pel fet que ni la creació ni la gestió, salvant destacades excepcions, són especialment brillants. Els recursos econòmics són substancialment majors que fa vint anys però no s'aprecia un progrés directament proporcional. Ens hem instal·lat al "limbo" de la subvenció, i és evident que no es pot fer cultura depenent tan sols del doblers que ens pugui caure. La imaginació, l'esforç, l'estalvi i la il·lusió solen conduir, o al manco ajudar, a assolir millors resultats. De fet, sempre ha estat així, els projectes culturals de més qualitat no solen ser els que compten amb majors recursos públics, i açò demostra que la cultura exigeix més serietat i menys afany de protagonisme. L'objectiu de la cultura ha de ser aspirar a majors cotes de prosperitats públiques, però no estic segur que sigui, en general, el que es persegueix actualment. A la part positiva sí convé destacar la política cultural duita a terme per part del Consell insular en aquests darrers anys, especialment en matèria de Patrimoni Històric, realitzant diferents accions de salvaguarda molt importants.
2 Les prioritats es poden agrupar en dos aspectes, en primer lloc la necessitat d'ordenar la correcta assignació dels recursos econòmics, i la segona, fixar i assolir objectius desitjables. Quant als recursos públics, s'han d'establir de forma immediata criteris de valoració del treball i rendibilitat cultural, que sense desatendre la innovació, permetin un repartiment just i proporcionat, el qual en tota seguretat contribuiria a crear un millor ambient i exemple entre els agents implicats. No podem regir contínuament aquesta qüestió del repartiment econòmic en base a qui més protesta, qui més amenaça o en funció d'interessos polítics i rèdits electoralistes. Per tant el diàleg amb els destinataris i el coneixement del que es fa a Menorca és bàsic per l'aplicació d'una correcta política cultural, que fomenti la creació artística i la gestió amb intervencions directes de l'administració molt limitades. Quant al segons aspecte, és imprescindible afavorir que la cultura assoleixi una finalitat útil i de futur, a més és clar, de la vessant lúdica i espiritual. Com a forma fonamental de comunicació, la cultura ha de suposar una aportació intel·lectual orientada cap al progrés i la millora de les condicions de vida i benestar de la nostra societat. Per exemple, els que creim que la cultura o el patrimoni històric poden constituir, a més d'una realització personal en la seva conservació i estudi, una via de desenvolupament econòmic i social sostenible i desitjable en un proper futur, hem de fer un major esforç per què la societat capti la nostra idea i es constitueixi en una autèntica demanda civil que hagin de recollir forçosament les autoritats, cosa que fins ara, com podem comprovar contínuament, no ho hem aconseguit del tot.
Notes finals
En general hom destaca la riquesa humana i material de la que gaudeix la cultura de Menorca. No obstant les mancances, de gestió i d'aprofitament dels recursos, són també un dels aspectes a destacar d'entre a qui s'ha atorgat la paraula en el primer "Fòrum cultural". Preocupa l'aïllament que pugui sofrir Menorca, que l'avantguarda es quedi a les portes i que els joves no vegin per on caminar i vulguin fugir. Per tot cal avançar des de la investigació, la reflexió i la protecció.
Però si hi ha un aspecte remarcable és el de la necessitat de situar la cultura al centre i de lligar-la amb l'economia, tant pública com privada, i fer-ho en relació al turisme sense que en cap aspecte aquest la determini. La cultura ha de gaudir sempre del recolzament social que és des d'on han de desenvolupar-se.