Get out of my cloud, Amic e Amat... Et faig fora del meu pensament a plena nit, ara veuràs com. Ara vull ser jo, per uns instants. I tu no hi caps, perquè el que em fas sentir em limita. Així de clar: com més fort és el que em provoques, més raons tinc per fer-te fora, més necessitat tinc d'estar sola. O millor, d'estar amb tot sense tu. Get out of my cloud, don't hang around, baby, two's a crowd. Estic a la pseudoplatja del Fòrum, grimpo pels cubs, em trec les botes i les llenço junt als pedals de la velo. Vaig directa a l'aigua sense mirar on trepitjo, amb el risc de fotre'm una bona nata amb les algues llenegoses. The telephone is ringing... I say, "Hi, it's me. Who is it there on the line?" A voice says, "Hi, hello, how are you? / Well, I guess I'm doin' fine" /He says, "It's three a.m., there's too much noise/ Don't you people ever wanna go to bed?/ Just 'cause you feel so good, do you have / To drive me out of my head?". La cobertura s'estronca i es perd la connexió entre la meva consciència i la resta –útil– del cervell.
Aigua fosca i poc amiga i tanmateix inofensiva.
El vestit tot mullat es va confonent amb la meva pell, i m'endinso en aquest caldo mediterrani netejador de tot pensament sobre tu amb soroll de tràfec esgotat de tren nocturn de mercaderies. I deixo que els dits del mar m'enterboleixin el cabell i les llàgrimes estancades tot sal i aigua no es noten tant. I've been a dreamer for my long lost love... Iggy intravenós, sempre. You don't wanna love / Oh yeah, oh yeah/ I've been a mean one and / I've been unclean /I've been a .. and I know it too /Johanna, Johanna, I wanna come right... Ho sabem: no he estat franca amb jo mateixa, i tu ets un covard amb tu mateix. Qui tem a qui, qui, què... Esgarrapo dins meu la percepció sensorial mínima amb una dosi progressiva de sensibilitat perquè la mar no se m'endugui melosa al fons. I creia que t'havia barrat el pas al meu propi deliri fins que veig que t'hi coles descarat, i somio que estem cara a cara, tu redescobrint-me com si fes molt que no m'haguessis vist, com si no em recordessis bé.
Rendez-vous accelerat per hipnosi autoinduïda besades lentes transparents semilíquides en la memòria privilegiada... Del que mai ha existit i que sap que mai succeirà i que se'n fot de l'ordre còsmic.
Amb el teu índex dret acarones el petit eslàlom del meu nas, el coixí tendre just a sota del meu ull esquerre, la corba de la meva mandíbula. I jo em deixo fer impacient, respirant amb la boca mig oberta i tu m'observes incrèdul, més enllà del meu nom, més enllà dels vint centímetres escassos que ens separen les cares, i segueixes amb analítica d'arquitecte la barbeta, em comptes les pigues del meu front, enfonses curiós el teu dit a una de les meves galtes i somrius tancant gairebé del tot els ulls curiosos, les clenxes del teu cabell tan properes que em fan pessigolles, mous només els llavis i jo te'ls llegeixo, irredempta de tanta felicitat, i els pulmons m'emeten: blub. Les visions oníriques s'esvaeixen tot just quan el meu cos ha cridat oxigen.
I és llavors quan em desperto, i sota l'aigua veig la velo que em fa pampallugues Morse amb la seva dinamo: surt, Amic e Amat m'ha trobat i s'ha endut una de les teves botes... I aquesta casualitat que t'hagis endut precisament la bota amb el folre estripat, amagatall on deso les teves notes? I descobreixo impertèrrita que ja sabies quina robar-me, que potser no somiava amb tu: que has sigut real, que tot el que ha passat sota l'aigua ha sigut real, i simplement m'has preguntat on guardava els paperets.
Amb el cap fora de l'aigua, vaig recuperant l'alè i bracejo per surar, mentre escolto el brunzit d'encès dels motors dels milions de papallones elèctriques que mig ens han segrestat fa unes hores al carrer Princesa. El matí es desvetlla estrany, la vorera crema quan encara no l'ha llepada un sol raig de sol. Potser alguna cosa pugui explicar-me la Lluna d'aquesta nit, ruboritzada fins a l'èxtasi per un sol massa pròxim, més marciana que selenita.
Oh yeah, I wanna come right... Come right back to you you you.
Just quan surto de la mar, m'envolten les papallones electròniques formant cumulonimbes i la velo i jo ens acomodem al vòrtex amb gravetat zero, arraulint-nos l'una amb l'altra. Un dels insectes tentineja per sobre la meva cama plegada escrivint sobre la pell amb crostes de sal seca nagligigavet fins que d'un buf l'envio fora abans que acabi la te.
Em fastidies un cent, mon chérie. Per no dir més gros.
No t'enfadis / em retransmets per ones extretes per electroforesi de la teva veu a través del suport de la meva pell encara humida del coll / et tornaré la teva bota... Què faràs ara durant el vol? No ho sé, et contesto fastiguejada. Qualsevol cosa em distrauria. Bé, Yes Sir, I can boogie, but I need a certain song, i per fer-te callar atrapo amb cura un dels lepidòpters per les ales i pitjo l'ON del seu tòrax. I can boogie, boogie woogie, all night long...