Aquesta tarda, a primera hora, he anat a la perruqueria. Només hi havia 2 dones d'uns 50 anys i 1 noi de 30. Mai vaig a una perruqueria habitual, podem dir, que tinc vàries perruqueries habituals que vaig alternant. En aquest cas, la noia que m'agafa per tallar-me el cabell mai m'havia tocat (no sóc d'aquells que sempre demana per la mateixa, m'agrada que em sorprenguin). Em diu allò de com el vols, li explico que mai sé com el vull però que una nit em vaig veure una mica guapo així, i que m'agradaria conservar-ho, tot i que, si té alguna idea, serà benvinguda-. És una noia de poques paraules, avui està contenta, però és tímida i s'ho guarda per ella, té un mig somriure que la delata: es veu que portava una bona temporada de tristesa, i per fi, aquest matí ha rebut una bona notícia que es guarda. Ben fet, penso mentre em talla el cabell mirant-me contenta (i en silenci). No agafo ni el diari, ni revistes ni li vull donar conversa, m'interessa aquest silenci, és com si el so de la màquina de tallar m'expliqués qui és la Vero (així ho indica una etiqueta de color rosa, lletra groga amb tipografia Comic Sans). Em talla el cabell. Molt bé. Em convida a passar pel renta caps. Em posa les mans al clatell acompanyant al cap perquè es posi al seu lloc i no s'escapi aigua. Obre l'aixeta i prova si l'aigua està calenta o massa freda. No m'ho pregunta (sap que m'agradarà la temperatura d'aigua que trii). Comença a rentar-me el cap, mou les mans d'una manera segura, cada dit és com un braç que m'acaricia tot el cos. Apaga l'aigua, penso que ja em farà aixecar, però no. Es disposa a fer-me un massatge totalment inesperat. Amb un gest automàtic tanco els ulls. Penso per dins: - A mi no m'enganyes, aquest massatge dura més de l'habitual, em vols dir tot el que no m'has dit. Amb el puny em dibuixa una línia recta en el centre del meu cervell i els dits acompanyen aquest trajecte com si fossin branques de petits arbres que m'acaricien les idees. Segueixo somiant que aquest massatge dura més del compte, m'ha volgut fer un regal. No obro els ulls. Els mantindré tancats.
Tanco els ulls
perquè em miris fixament,
per obrir la mirada dels somnis,
per escoltar el silenci enmig del tren,
per sentir l'olor de la teva pell en el coixí.
Tanco els ulls
perquè les teves mans
segueixin resseguint línies rectes
cap a una passió desconeguda,
perquè els teus dits em dibuixin les idees.
Tanco els ulls
perquè els teus moviments
s'enredin pels teus cabells
i s'entrebanquin sobre meu,
sense avisar, on sigui.
Tanco els ulls
per tancar-te els ulls
i construir una única mirada
que ens miri, només
quan tanquem els ulls.
PD: Seré cec cada vegada que tanquis els ulls.