Síguenos F Y T I T R

Dos premis a "Experiències Educatives Innovadores"

El Govern de les Illes Balears premia tres mestres menorquines pels seus projectes, en una convocatòria que reconeix l'adequació a les necessitats canviants de l'escola i la societat

| Ciutadella |

Es diu des de la Direcció General d'Innovació i Formació del Professorat que la situació actual dels centres educatius exigeix noves formes d'ensenyar i d'aprendre per tal de respondre de manera adequada a les necessitats canviants i a les demandes que planteja la societat del present. Sabem que la metodologia de professors i mestres ha canviat molt amb els anys, i que ho ha fet per afrontar els reptes del dia a dia. Ens trobam idò, arreu de les aules, experiències educatives elaborades pels mateixos professionals de l'educació, que són fruit de l'observació, de la reflexió sobre els processos d'ensenyament i aprenentatge i de la investigació.

És tenint en compte el reconeixement social i la consideració especial que es mereixen aquestes iniciatives pedagògiques, que la Conselleria d'Educació i Cultura convoca els premis "Experiències Educatives Innovadores", contemplant a la vegada, la possibilitat que servesquin d'inspiració per a altres docents que les vulguin aplicar en situacions semblants. Es fa amb la finalitat d'adequar els processos i els resultats educatius a la societat d'avui. Amb l'objectiu de potenciar valors democràtics de tolerància, col·laboració i convivència, i de desenvolupar al màxim les capacitats dels alumnes.

El camp de les experiències, investigacions i innovacions educatives és nombrós i complex i engloba els processos d'ensenyament i d'aprenentatge, l'ús adequat de les noves tecnologies, l'educació en valors, l'atenció a la diversitat, la millora de la convivència, la implicació de la família i el foment de la cultura i de la llengua pròpia de les illes Balears.

Partint d'aquesta base, La Conselleria ha decidit atorgar el primer premi a Sandra Moll Bagur, mestra del CP Margalida Florit, per "Titànic, la nostra pel·lícula" projecte que es va dur a terme durant el curs 2008-2009 amb els alumnes de 3r B, i el tercer premi a les mestres Maria José León Capó i Margaret Mercadal Pons, del CP Pere Casasnovas, pel treball que duu per nom "Serem capaços de resoldre les situacions que ens planteja el dia a dia de la vida quotidiana", iniciativa que va començar fa dos anys i que encara continua. La satisfacció de les guanyadores és evident, i és que el premi reconeix l'esforç que implica inventar-se noves maneres d'ensenyar i per tant, noves maneres d'aprendre.

Titànic, la nostra pel·lícula
Explica Sandra Moll que durant el curs 2008-2009 i en consens amb els fillets i les filletes, el famós Titànic va ser l'excusa perfecte per poder embarcar-se en una aventura d'aprenentatges amb els seus alumnes, sense perdre de vista els continguts que marca el currículum de 3r, com per exemple, unitats i instruments de mesura, l'escala, els plànols i les maquetes, comprensió de textos, resolució de problemes, localització i interpretació de mapes, elaboració de gràfics, descripció de persones, diàlegs... Tot i que el projecte va ser molt ampli i va donar peu a activitats diferents al llarg del curs, el resultat més visible va ser el rodatge i projecció d'una pel·lícula d'elaboració pròpia, en la que els alumnes van fer d'actors i guionistes, descobrint la màgia del cine, les dificultats i les recompenses.
Tal com explica la mestra, que va començar fa set anys a treballar amb la metodologia de projectes al CP Pintor Torrent d'on en guarda molt bon record, aquesta experiència va ser possible gràcies al projecte educatiu i a la trajectòria del CP Margalida Florit, que és un centre de nova creació en la què s'entén l'escola com un tot i es comparteix una manera d'ensenyar concreta entre tots els docents. Partint de les necessitats i els interessos dels alumnes, el més xocant de portes enfora és la no utilització de llibres de text, el que permet treballar en projectes des de diferents vessants a la vegada.

És el cas del Titànic per als alumnes de 3r, que va donar peu, per començar, a conèixer les característiques del vaixell (qui hi anava, què portava...) i la trajectòria que va fer (situant continents, ports, ciutats, oceans, tipus de mapes, coordenades...) A partir d'aquí, els "Supervivents del Titànic", nom que va prendre el grup-classe, van aprofundir en la feina en equip, es van comprometre aportant informacions i material des de casa, i van treballar valors com el de la tolerància i la cooperació, i el de l'empatia, descobrint la història personal de Millvina Dean, única supervivent del Titànic en aquell moment. Amb l'elaboració de la pel·lícula, que duu per títol "Titànic rumbo a Nueva York" i que canvia el final tràgic de la història real, es van treballar molts de continguts curriculars de llengua (descripció de personatges, vocabulari de cinema, estructura de diàleg i tipus de frases com per exemple exclamacions i preguntes, memorització de textos...) i fent aquesta feina, els alumnes van aprendre també el truc del croma, elements de rodatge com l'escenografia i el vestuari i tota la tecnologia necessària per filmar-la i projectar-la després.

Van passar algunes coses difícils d'oblidar durant aquest projecte i que posen de manifest la implicació dels alumnes de Sandra Moll. L'intent de posar-se en contacte amb Millvina Dean, els va descobrir la situació de pobresa que vivia. Establint relació amb Jesús Ferreiro, president internacional de la Fundació Titànic, els fillets i les filletes es van proposar ajudar-la econòmicament, d'aquí la idea de fer una pel·lícula per recaptar fons. Al final, l'ajuda econòmica a Millvina li va arribar de per una altra banda, encara que des de la Fundació la resposta davant del projecte va ser molt positiva tal com mostra la correspondència amb Ferreiro que el grup va mantenir durant aquell curs.

El projecte del Titànic també va propiciar feines de matemàtiques i d'educació plàstica, però segurament, el més important a nivell humà, va ser el compromís dels alumnes i de les seves famílies per extensió.

Per celebrar la concessió del premi, la primera cosa que va fer Sandra Moll va ser endur-se els seus antics alumnes "Supervivents del Titànic" a dinar d'una pizza.

Serem capaços de resoldre les situacions quotidianes que ens planteja el dia a dia de la vida adulta?
El premi atorgat per la Conselleria a Maria José León Capó i Margaret Mercadal Pons, mestres del CP Pere Casasnovas, és en reconeixement al seu projecte de role- playing que duu per títol "Serem capaços de resoldre les situacions quotidianes que ens planteja el dia a dia de la vida adulta?", una iniciativa dirigida l'any passat als alumnes de 5è, i que enguany continua, davant l'interès dels fillets i les filletes per la vida adulta. A partir de diferents situacions que es produïren a classe, les tutores, juntament amb la mestra de suport, reflexionaren i decidiren treballar en la simulació de situacions en les que es troben pares i mares a la vida real. Una idea força engrescadora, contextualitzada en la situació econòmica i social que estem vivint. Amb aquesta feina amb la que es treballen continguts de diferents àrees com per exemple llengües, coneixement del medi, educació plàstica..., els alumnes empatitzen amb els adults ja que han de resoldre situacions quotidianes i reals que ells viuen a les seves llars habitualment. Tot plegat afavorint aprenentatges relacionats amb la lectura, les noves tecnologies i l'adquisició de valors.

Amb la metodologia del role-playing, s'ha aconseguit tractar diferents perspectives d'un mateix problema donant una visió múltiple de la realitat, i alhora, promoure la iniciativa, l'autonomia i la creativitat per part dels alumnes, que fan feina en equip. Filletes i fillets han hagut de fer recerca, selecció, organització i comunicació de la informació obtinguda. Tot plegat, posant-se a la pell dels adults que els envolten.

Els principals objectius d'aquest projecte, amb el que també es treballa en anglès, són, a banda de brindar als estudiants instruments pràctics per resoldre situacions quotidianes, dotar-los de mecanismes d'observació i d'anàlisi i promoure diferents habilitats socials. Per aconseguir-ho, distribuïts per parelles, als alumnes se'ls fa un ingrés de 1.800 euros que han d'administrar, resolent de forma cooperativa noves situacions en cada sessió. Que ens hagin posat una multa, haver d'anar a fer la compra, pagar el lloguer, tenir un accident de cotxe, pagar el cangur dels fills, la factura de la llum, l'aigua, el telèfon... són algunes de les situacions que han donat peu a redactar cartes i instàncies, fer llistes comparatives de preus, administrar de manera satisfactòria els diners en funció dels imprevistos... en definitiva, a jugar a ser adult.

Els alumnes han valorat molt positivament el projecte en el que estan immersos també durant aquest curs. "Hem après moltes coses que ens serviran quan seguem grans (...) que la vida és cara i que ser adult per una banda és divertit però per una altra és complicat ja que les coses no són el que semblen (...) Hem après que no hem de malgastar els doblers ja que és molt difícil recuperar-los (...) El treball en parella és molt important i han de col·laborar tots dos per igual (...) A casa els pares estan contents perquè diuen que han notat un canvi, almenys no ens queixam tant per tot , hem après a posar-nos al seu lloc".

Expliquen les mestres que el món educatiu és canviant i polivalent, talment com la vida adulta. La seva idea és aconseguir una simbiosi entre aquests dos mons i transportar els alumnes a una realitat virtual, mirall del que serà demà la seva vida adulta. Entenent que la missió de l'escola és oferir aprenentatges globalitzats lligats a vivències reals, la metodologia duta a terme ha facilitat plantejar situacions molt diverses afavorint la capacitat de resposta i desenvolupant un caramull de potencialitats.

"Dona'ls la mà, però deixa'ls caminar", amb aquesta frase, Maria José León i Margaret Mercadal clouen la presentació del seu projecte.

Lo más visto