A la Història de la Literatura existeixen diverses novel·les sobre el tema de la maternitat de les fadrines, normalment relacionades amb l'ús del destí per les pròpies dones. Però l'obra d'Edit Wharton, La fadrinota, sobresurt per les seves diferències: és potser la primera on una preocupació que ha afectat el gènere femení des dels orígens és tractada per una dona amb consciència pròpia, amb certa actitud de denúncia o, com a mínim, de sensibilitat cap als més desfavorits i marginats. És per aquestes característiques que l'he elegida, que s'hagi convertit en una de les meves obres preferides i ara la vulgui compartir amb altres addictes a la lectura.
La qüestió de les mares fadrines és un fet que es remunta als mateixos orígens de les societats i les civilitzacions: la presència de dones que sovint han arribat a aquella situació per violència, abusos o ús de la seva pròpia llibertat com a individu i com a dona. La seva existència ha provocat allò que les comunitats consideren injustament escàndols o problemes en forma de fills il·legítims, alteracions en la transmissió de propietats i herències, i el sorgiment de membres de la comunitat abocats a la marginació com a desclassats, heretant la taca amb la qual es castigava a les seves mares.
Contràriament al que es creu, aquestes dramàtiques situacions les visqueren dones de qualsevol època i condició social i econòmica. Quelcom unia aquelles dones "caigudes en desgràcia": la societat no només castigava la jove, sinó que la família també era arrossegada. La principal preocupació era que qui entrava a la marginació, difícilment en sortia; malgrat arribés un cop de fortuna, l'estigma mai desapareixeria.
Si el greuge no era arreglat amb el matrimoni, les solucions acostumaven a ser molt dràstiques: desfer-se del fill o de la dona, o de tots dos a la vegada, condemnant-los a l'ostracisme social i finalitzant en la via morta de la marginació (on no hi havia llei però hi regnava una gran desprotecció) o en els millor dels casos, a l'oblit. La qüestió principal en aquelles èpoques era retornar a un suposat equilibri de la moral dins la societat, i per tant calia desfer-se de tots aquells elements discordants que alteraven el "bon" ordre. Amb el pas dels segles, les dificultats d'integració i adaptació d'aquestes dones i els seus infants en la societat occidental augmentaren, sorgint solucions de molt diversa índole: des d'infanticidis fins a les famoses tornes d'orfes i asils per la reinserció. En les classes benestants, les solucions podien donar situacions dolorosament surrealistes, com el mòbil que condueix aquesta novel·la i que l'escriptora, pertanyent a la mateixa classe, narra i critica en la seva més àcida ironia que deixa un regust amarg.
La protagonista de l'obra és Charlotte Lovell, Chatty, una jove poc agraciada pertanyent a una de les famílies més modestes de l'alta burgesia de Nova York del segle XIX. Sent fadrina, té una filla il·legítima; sola i amb escassa ajuda, l'amaga durant uns anys amb subrepcions per evitar la caiguda d'ambdues en la marginació... Però quan finalment té l'oportunitat de casar-se, de tornar al protector redós de la seva classe, sobrevé el dilema de renunciar a la filleta o renunciar a tota la seva vida social que li podria dur una dignificació de les dues. Delia Lovell, compadida de la desgràcia de la seva cosina però també alarmada per l'escàndol que podria suposar per a la seva família i els seus fills i les seves terribles conseqüències, decideix ajudar-la, però amb una condició que les farà deutores i esclaves d'un mateix secret durant tota la seva vida: l'origen d'aquella bonica jove encisadora i que tothom estima, anomenada Tina Lovell, una òrfena adoptada per la fadrinota Charlotte com a trist succedani d'una maternitat que no va poder realitzar-se. Tina creixerà feliç i sana, sense saber que la seva mare real és tan a prop seu. Sense desvetllar els seus foscos orígens, les dues dones s'agermanaran en un mateix objectiu: introduir a la jove definitivament dins la seva classe sense aixecar sospites ni arriscar la prosperitat i el futur de la descendència legítima. En aquest procés també es despertaran les gelosies de dues mares: l'adoptant i la real. En una societat en que no es qüestiona res, en què tot és blanc o negre sense discussió perquè tota la vida flueixi amb calma un poc tensa i vigilant dins els cabdals permesos, qualsevol error personal, especialment els comesos per dones, podia esdevenir una tragèdia familiar.
Un retrat cru, intimista, colpidor en quant es tracten qüestions tan sensibles a les dones, mai passa desapercebut, i sempre atrau als lectors i lectores sensibilitzats amb la marginació per tenir iniciativa personal o el patiment en carn pròpia de discriminacions i abusos de gènere; amb l'instint de maternitat i el tradicional paper femení dins la societat com a creadora i protectora de les famílies; i amb aquell regal que és l'amistat i la confiança entre dones, l'ajut entre dones de la mateixa família, compartint un secret però també un objectiu, sempre generós malgrat suposi el sacrifici personal.