Per primera vegada un treball aborda l'estudi del moviment associatiu a un municipi de l'Illa. «És com fer història des de baix», explica Jordi Pons Bosch (Ciutadella, 1977), doctor en Història i professor associat a la UIB, resident a Palma. L'historiador és l'autor del llibre «El moviment associatiu as Mercadal i Fornells (1868-1960)», treball guanyador del XIV Premi d'Investigació des Mercadal i Fornells. Es tracta d'un llibre que enriqueix el coneixement sobre el ric associacionisme menorquí contemporani, un treball de protagonisme col·lectiu en el qual ben segur que molts menorquins d'avui s'hi veuran reflectits.
L'Institut Menorquí d'Estudis i l'Ajuntament del Mercadal són els editors del llibre a través de la col·lecció Cova de Pala. L'edició es presentarà el proper dia 26, al Centre de Convencions des Mercadal, amb les intervencions de l'autor, Josefina Salord, coordinadora científica de l'IME, i la regidora de Cultura, Regina Sintes.
Els orígens
Segons Jordi Pons, la recerca s'ha centrat en estudiar durant aquest període totes les associacions que sorgiren al municipi, és a dir, associacions polítiques (aleshores els partits polítics moltes vegades es constituïen com associacions), d'oci (casinos i societats recreatives), mutualistes (societats de socors mutus), esportives (futbol) i les societats vinculades a la fe catòlica. «Cal recordar que als municipis petits i amb gran dependència de la terra el pes de l'Església era molt important i alhora deixà una forta petjada», diu.
«El moviment associatiu sorgeix per necessitats dels habitants d'una població d'organitzar-se davant mancances de l'Estat o necessitats vitals de les persones, jo sempre pos l'exemple de la important funció social que realitzaren les societats de socors mutus. L'Estat, fins a la postguerra, no va crear el règim de la Seguretat Social. Quan una persona es posava malalta o necessitava un metge no cobrava el sou i havia de pagar-se el metge de la seva butxaca. Aquestes societats juguen un paper fonamental en la protecció social de les persones. Cada un cada mes aportava una petita quota i si un un dia es posava malalt la solidaritat dels altres li permetia cobrar el seu jornal», explica l'autor.
L'historiador va començar a estudiar el moviment associatiu l'any 2000, posteriorment va realitzar la seva tesi doctoral sobre els casinos, societats recreatives i ateneus a nivell de Menorca, «englobar amb un mateix estudi el ric entramat associatiu que va existir abans de la Guerra Civil era bastant complicat per la seva densitat». La principal novetat és que aquest treball estudia un municipi concret i estudia totes les tipologies associatives que hi sorgiren.
La majoria dels impulsors de l'associacionisme al municici no estan vius ja que estam parlant d'entitats de finals del segle XIX i principis del segle XX. «En l'únic cas que queden persones vives és el del Club Esportiu Mercadal, però com que l'any 1998 va sorgir una monografia sobre el club ja no tenia sentit recórrer altre cop a entrevistar les persones. Tot i això en el llibre he incorporat un índex onomàstic perque molta gent de Es Mercadal i Fornells puguin veurer-se reflectits a través dels seus avantpassats», comenta.
L'esclat del moviment associatiu s'explica, segons l'autor, perquè a principis de segle la gent tenia moltes més necessitats que no tenia cobertes, necessitava el casino com un lloc de lleure, la societat de socors mutus per tenir cobertura social o les associacions catòliques per satisfer les seves necessitats espirituals. «Ara tot és diferent, els casinos pràcticament ja no existeixen com a tals, els pocs que queden s'han reconvertit en entitats culturals, les societats de socors mutus han desaparegut i la societat de cada vegada és més laica. Això sí, a l'actualitat existeix un moviment associatiu diferent que respon a necessitats diferents, existeixen organizacions ecologistes, associacions veïnals, de pares d'alumnes.... En definitiva és un moviment associatiu diferent perque obeeix a necessitats diferents», diu l'historiador fent comparativa en l'associacionisme actual.
Si això succeia as Mercadal, a Fornells va tenir molta importància el Pòsit de Pescadors. «La majoria de la població és dedicava a la pesca i el Pòsit es convertirà en la principal associació, fins i tot s'arriba a crear una escola per els pescadors o una cooperativa, entre d'altres iniciatives».
La informació l'ha recopilada bàsicament de diversos llocs. El primer és a la Biblioteca Pública de Maó, on hi ha dipositat el Fons de la Delegació del Govern. «Les entitats estaven obligades a comunicar al Delegat del Govern els seus estatuts, directives i balanços. A partir d'aquesta informació pots anar estirant del fil però no és suficient», assenyala. En segon lloc ha utilitzat la premsa i les biblioteques del Seminari Diocesà i la Bartomeu March de Palma per completar la recollida de dades.