El menorquí Pere Mascaró Pons, graduat en Llengües Aplicades per la Universitat Pompeu Fabra, ha publicat aquesta setmana un curiós article en el blog de Menorca[a]Debat que ha tingut bastant repercussió a les xarxes sociales, ja que ha estat compartit per nombrosos usuaris.
A l'article, Mascaró proposa una llista de 17 paraules menorquines que de cada cop s'empren manco, degut als "canvis de la nostra forma de xerrar" i a que "cada dia tenim més paraules castellanes i angleses i d'altres llengües", que s'han incorporat al nostre llenguatge, com ara selfies o likes.
Entre les paraules proposades destaquen mots com asuquines, axuxines, retre, faldaret, experiment, eixerit, tupè, ben peça, clos, fer l'uastre, pandanga, vam-ell-ara, vesó, banaula, va rengo, estarot o a un món.
Vols saber el significat?, idó hauràs d'entrar al post de Pere Mascaró, on a més deixa la possiblitat d'incorporar noves paraules propiament menorquines, on molts menorquins ja han afegit desenes de mots.
No entenc dues coses. Primer que digui paraules "menorquines" quan moltes d'elles s'utilitzen a molts llocs dels Països Catalans. La meva dona és d'un poble de Barcelona i ho puc dir. Tampoc entenc que digui "que no coneixes" quan la majoria son ben utilitzades a l'actualitat. Fins i tot a Maó, el poble més castellanitzat per mor dels militars i funcionaris inmigrants de la península desde sempre i de fa uns anys l'enorme inmigració econòmica.