El poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés va ser reocupat per pobladors musulmans durant el segle XIII, i va ser abandonat de manera sobtada durant la conquesta cristiana de Menorca de 1287. Aquestes són algunes de les conclusions de la darrera campanya d'intervenció arqueològica realitzada per la Universitat de Boston, amb el suport econòmic del Consell Insular de Menorca, que es van presentar ahir al jaciment.
La codirectora de la campanya, Amalia Pérez-Juez, va explicar que en aquesta darrera intervenció s'han pogut documentar diferents estructures medievals.
En concret, Pérez-Juez va assenyalar que s'han excavat dues estructures de l'època andalusina construïdes sobre el jaciment talaiòtic: una cuina que ja s'havia excavat parcialment i un espai rectangular, l'ús del qual encara s'ha de determinar. Aquestes intervencions han permès entendre millor la reocupació islàmica del poblat entre els segles XII i XIII.
En aquest sentit, Pérez-Juez va destacar que «sembla que hi va haver una ocupació musulmana bastant important de Torre d'en Galmés durant el segle XIII, amb individus que potser van arribar des de Mallorca a causa de la pressió causada per la reconquesta cristiana de l'illa veïna, o potser venien de la Península».
Entre els objectes quotidians de metall i ceràmica que s'ha trobat, destaca l'aparició d'un rebló de cinturó amb l'escut de Jaume I, amb les barres de la Corona d'Aragó del segle XIII. «L'aparició d'una sivella cristiana en un context tan islàmic pot ser fruit del comerç, però és més probable que es degui a l'arribada dels cristians durant la conquesta de l'Illa», va explicar Pérez-Juez.