Magnífic, un espectacle total, el que ens va oferir el festival Pedra Viva aquest passat dijous. Fidel al que des de fa uns anys és la seva aposta per «la recerca constant de la Bellesa», com diu el seu programa d'enguany, el Festival mira de conjuminar diversos aspectes de les arts que, reforçant-se mútuament, ofereixen al públic un conjunt harmònic i sublim. I reïx en la seva fita amb escreix. El diàleg entre les diferents disciplines artístiques s'acompleix i s'hi afegeix l'experimentació creativa.
Però un element que no podem oblidar per la importància que té i que contribueix decisivament a la magnificència de l'espectacle és el lloc. El Festival ho sap i aposta pels escenaris més privilegiats de l'illa de Menorca. N'hi ha molts i adeqüen el contingut a l'espai físic amb un encert memorable.
El d'aquest divendres era un espectacle de dansa (Jone Astorkia, Alejandra Pérez, Janire Etxabe, amb coreografia d'Alejandra Pérez), vers (Toti Martinez de Lezea), música (Juantxo Zeberio) i imatges animades projectades (Paco Gramaje). La dansa substancialment enriquida que ens regalà el grup del País Basc no fou una dansa tradicional, fou una dantza bertikala (dansa vertical). Així doncs, penjades de la murada de l'Ajuntament de Ciutadella les tres ballarines immerses en imatges bellíssimes i suggerents executaven el seu ball amb una sincronia i precisió més que admirables, de gran professionalitat. Els seus moviments, lents i delicats, conferien als seus cossos una elegància afegida de càmera lenta gratificant als ulls i a l'esperit de l'observador. Tot –tot– encaixava amb una precisió i subtilesa d'orfebre.
El conjunt, ple de metàfores i associacions, desprenia lirisme pels quatre costats: dansa, imatge, vers i música confegien un únic poema que ens narrava la història de la dona dins la Història de la humanitat: la dona com a creadora-paridora, la seva relació amb els elements de la natura –terra, foc, aigua i aire– i el seu estar dins l'univers, la seva opressió i el seu sotmetiment pel mascle, però també la seva lluita incansable i els seus avenços cap a l'alliberament, per a situar la mirada i el fet femenins al món. De fet, l'espectacle ja fou, en ell mateix, una baula més en aquest sentit.
Aquesta enlluernadora exhibició ha vingut acompanyada d'una activitat complementària al Teatre des Born el mateix dia. Amb encert el Festival Pedra Viva i Es Teatre des Born col·laboren en la mateixa línia. Es Teatre des Born ha organitzat i oferit tallers de dansa als creadors menorquins, una activitat que és una oportunitat de diàleg i d'aprenentatge per a totes les parts implicades. Així Toni Jodar oferí «una performance pedagògica, entre la conferència i l'espectacle, perfecte per endinsar-nos en el llenguatge de la dansa i tenir eines per gaudir-la més i millor», com llegim al programa. Un encert, també, aquesta col·laboració, feina conjunta que es pot reforçar-se amb el temps i enfortir les institucions culturals de l'Illa.