Síguenos F Y T I T R
Hoy es noticiaEs noticia:

Un recull de noms de nivolats, boires i vents, premi Pere Melis

Aquest dijous es lliura el guardó de l'IME, amb patrocini de l'associació Espipollant, a Jordi Manent i Tomàs per la seva recerca sociolingüística

Pendents del cel. La pagesia i els pescadors han donat molts dels noms perquè s’hi juguen el sustent | Foto: Gemma Andreu

|

La riquesa del dialecte menorquí per anomenar nivolats, boires i vents queda recollida en el treball de recerca del filòleg Jordi Manent i Tomàs, mereixedor del I Premi Pere Melis Pons de la secció de Llengua i Literatura de l'Institut Menorquí d'Estudis (IME), que s'entrega aquest dijous al Cercle Artístic de Ciutadella.

Nou guardó

L'objecte d'aquest nou premi és promoure treballs de recerca que estudiïn qualsevol aspecte referit a la llengua catalana en relació amb Menorca per així generar nou coneixement en matèria lingüística o sociolingüística i fer-ne difusió entre la societat menorquina.

L'import del guardó són 2.000 euros donats per la família de Pere Melis Pons (Ciutadella, 1924-2005), reconegut mestre i pedagog que va escriure la secció «Espipollant» a MENORCA «Es Diari» durant més de 20 anys amb comentaris de paraules, dites i costums menorquins.

Per la seva banda, el treball premiat de Manent «Els noms populars de nivolats, boires i vents de Menorca» serà publicat l'any que ve per l'IME en format de llibre en paper.

Manent destaca la gran il·lusió de rebre aquest premi per l'afecte especial que té a Menorca a on acostuma a estiuejar des de fa uns dotze anys i per en Pere Melis Pons, a qui no va conèixer en persona però sí que coneixia la seva obra i va aconseguir els deu volums d'Espipollant remenant cel i terra en llibreries de vell.

Amant de la llengua catalana, les seves varietats dialectals i diverses parles d'arreu

Jordi Manent i Tomàs (Barcelona, 1977) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i ha exercit de traductor lingüístic, corrector de textos i professor de català. Tanmateix ha destacat públicament com a escriptor i activista cultural. Va heredar del seu pare Albert Manent i Segimon l'afició per l'estudi dialectal dels noms dels núvols, boires i vents, que inicià als anys 90 del segle passat parlant amb pagesos i pastors del Camp de Tarragona.

En Jordi Manent destaca que  un 80 per cent d'aquests mots no està recollit en diccionaris.

Els noms

Nivolats i boires

-Basca, sa: és una boira humida, com una calitja. També existeix la variant bascota. Ambdues recollides a Llucmaçanes.

-Bens: són blancs i grisos. «Te senyalen d’on pot venir el vent o el mal temps», diuen a Fornells.

-Boira de canaló: «boira de canaló, en ets tres dies saó». És comú a tots els pobles de l’Illa.

-Caietano: és un nivolat molt gros. Recollit a Ciutadella.

-Cama de mosca, fer: plugim. Recollit as Migjorn Gran.

-Cel estirat de Mallorca: és el cel clar. Recollit as Mercadal.

-Pedretes: conjunt de núvols petits i separats entre si, que normalment són de color blanc o gris, i que es veuen en el cel. Recollit a Alaior, es Castell, Maó, Sant Climent i Sant Lluís.

Vents

-Calma camoli: no fa gens de vent i el mar sembla un mirall. «No amaga res, és com un plat».. Els mots són una contracció de l’expressió «calma com l’oli». Recollit a Fornells.

-Guergaló, fer: a Sant Climent tenen l’expressió «fer un bon guergaló»: vol dir que fa un bon vent.

-Oratge, fer: fer un poc de vent, diuen a Sant Lluís i a Sant Climent, on també hi ha la variant de fer un bon oratge, o fer un bon vent, en el sentit que fa força vent.

-Tamborinada: tempesta que descarrega i marxa. Recollit as Castell.

5 comentarios

Tururu Tururu | Hace más de 2 años

A IME i a s'autor catala els importa UN PITO es DIALECTE MENORQUI. De fet, quant fan una conferencia per gent d'aqui procuren xerrar-mos con si fossin monjos de Montserrat. Relacionados amb es tema, ses dues paraUles que mes s'empren, ENNIVOLATS ( o anivolat ) i POLISCAR no surten. Plas, plas! Tot es fa per seguir COBRANT unes SUBVENCIONS injustificades i desmesurados i fer veure que fan una defensa dialectal que MAI han fet ni pensen fer els Quintanets de turno. Per cert, aquí avui ni POLISCA ni hi ha ENNIVOLATS, mentres que a sa seu MahonMenorca dels senyorets del IME ni '"fa plugim" ni hi ha "nuvuls o nivolats". Res mes.

Tururu Tururu | Hace más de 2 años

@JoanPons: ENNIVOLAT lo que pronuncia tothon a Centro i Ponent. A es diccionari de nAlcover surt "anivolat" pero seguramente per un tema morfologic mes que léxico, i posa ben clar que aquesta paraula la va replegar des Migjorn, ont segurament talla en i fallen millor menorqui que jo i tu. Ah, i per imposicions, jo no en faig cap, ses teues i des teu apreciar IME i dony Pompeu Fabra, imposico brutal de barceloni a tot cristo i extintor de dialectes. Res mes.

user BERNAT | Hace más de 2 años

ROQUETES: en el Cel roquetes, a la Terra bassetes.

user joan Pons | Hace más de 2 años

@Tururu, tot el que no dius tu és una imposició enemiga? A Maó empram NIVOLAT com a substàntiu. Com deia Llull: “-Amable fill, ves per lo món e meravella’t!”

Tururu Tururu | Hace más de 2 años

De "nivolat" res, senyorets. Aquí s'ha dit sempre "ENNIVOLAT", tant es substantiu com s'adjectiu, i de tota sa vida... No s'enten un recull de léxic menorqui que ja fica catalanades a sa paraula principal i mes emprada. .. Un exemple mes de sa porquería de feina de s'IME, ficant sempre catalanismes perque si, o per fer-se els "cults" i pedants, com els capellans amb ses seues biblies de Montserrat. Per cert, hi ha previsió de ENNIVOLATS ben NEGRES damunt sa seu de s'IME ( anacronicament a Mahon, "bona eleccio" ja qué es sa població -com tothon sap- amb manco percentatge de gent que ralla en menorqui). Res mes.

Lo más visto