La riquesa del dialecte menorquí per anomenar nivolats, boires i vents queda recollida en el treball de recerca del filòleg Jordi Manent i Tomàs, mereixedor del I Premi Pere Melis Pons de la secció de Llengua i Literatura de l'Institut Menorquí d'Estudis (IME), que s'entrega aquest dijous al Cercle Artístic de Ciutadella.
Nou guardó
L'objecte d'aquest nou premi és promoure treballs de recerca que estudiïn qualsevol aspecte referit a la llengua catalana en relació amb Menorca per així generar nou coneixement en matèria lingüística o sociolingüística i fer-ne difusió entre la societat menorquina.
L'import del guardó són 2.000 euros donats per la família de Pere Melis Pons (Ciutadella, 1924-2005), reconegut mestre i pedagog que va escriure la secció «Espipollant» a MENORCA «Es Diari» durant més de 20 anys amb comentaris de paraules, dites i costums menorquins.
Per la seva banda, el treball premiat de Manent «Els noms populars de nivolats, boires i vents de Menorca» serà publicat l'any que ve per l'IME en format de llibre en paper.
Manent destaca la gran il·lusió de rebre aquest premi per l'afecte especial que té a Menorca a on acostuma a estiuejar des de fa uns dotze anys i per en Pere Melis Pons, a qui no va conèixer en persona però sí que coneixia la seva obra i va aconseguir els deu volums d'Espipollant remenant cel i terra en llibreries de vell.
Amant de la llengua catalana, les seves varietats dialectals i diverses parles d'arreu
Jordi Manent i Tomàs (Barcelona, 1977) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i ha exercit de traductor lingüístic, corrector de textos i professor de català. Tanmateix ha destacat públicament com a escriptor i activista cultural. Va heredar del seu pare Albert Manent i Segimon l'afició per l'estudi dialectal dels noms dels núvols, boires i vents, que inicià als anys 90 del segle passat parlant amb pagesos i pastors del Camp de Tarragona.
En Jordi Manent destaca que un 80 per cent d'aquests mots no està recollit en diccionaris.
Generico
Els noms
Nivolats i boires
-Basca, sa: és una boira humida, com una calitja. També existeix la variant bascota. Ambdues recollides a Llucmaçanes.
-Bens: són blancs i grisos. «Te senyalen d’on pot venir el vent o el mal temps», diuen a Fornells.
-Boira de canaló: «boira de canaló, en ets tres dies saó». És comú a tots els pobles de l’Illa.
-Caietano: és un nivolat molt gros. Recollit a Ciutadella.
-Cama de mosca, fer: plugim. Recollit as Migjorn Gran.
-Cel estirat de Mallorca: és el cel clar. Recollit as Mercadal.
-Pedretes: conjunt de núvols petits i separats entre si, que normalment són de color blanc o gris, i que es veuen en el cel. Recollit a Alaior, es Castell, Maó, Sant Climent i Sant Lluís.
Vents
-Calma camoli: no fa gens de vent i el mar sembla un mirall. «No amaga res, és com un plat».. Els mots són una contracció de l’expressió «calma com l’oli». Recollit a Fornells.
-Guergaló, fer: a Sant Climent tenen l’expressió «fer un bon guergaló»: vol dir que fa un bon vent.
-Oratge, fer: fer un poc de vent, diuen a Sant Lluís i a Sant Climent, on també hi ha la variant de fer un bon oratge, o fer un bon vent, en el sentit que fa força vent.
-Tamborinada: tempesta que descarrega i marxa. Recollit as Castell.