El dramaturg madrileny Miguel Ángel González González, ha guanyat del 48è Premi Born de Teatre, amb l'obra titulada «Y que nunca he llorado». Durant la gala celebrada aquest dissabte al Teatre des Born, l'escriptor ha rebut l'estatueta del Cercle Artístic que l'acredita com a guanyador del certamen, en el qual han participat fins a 245 textos teatrals.
El jurat, format per les actrius Empar Canet i Laura Pons; el dramaturg, director teatral i gestor cultural, Josep Ramon Cerdà; el professor d'estudis hispànics i catalans a la Universitat de Grenoble Alps, Laurent Gallardo; i el filòleg, professor i gestor cultural, Jaume Gomila, van decidir, per unanimitat, concedir el premi a la dramaturgia de Miguel Ángel González. Per «la gran sensibilitat amb què reflexiona sobre la impossibilitat d'escriure, pel mestratge en el joc entre realitat i ficció, per la teatralitat minimalista gràcies a la qual l'obra aconsegueix transmutar el fracàs del creador en un acte d'escriptura profund que celebra la fragilitat humana de la literatura, entre altres aspectes que demostren la qualitat, eficàcia i contundència del text».
González, que va rebre el guardó de mans de la presidenta del Cercle Artístic, Lina Pons, va fer cas del guió (1: agraïments; 2: explicar l'obra; i 3: acomiadament) fet per la seva filla Daniela, de 6 anys, perquè diu que «divago molt», explicà amb gran sentit de l'humor. I va agrair la ingent tasca del Cercle, per seleccionar d'entre més de dues-centes obres i fer que, així, «ens donin la possibilitat d'escriure històries». Perquè, assegurà, «sóc un privilegiat de poder-me dedicar a allò que m'apassiona».
Per la seva part, Lina Pons, felicità el premiat «amb l'esperança de poder veure l'obra, prest, en aquest escenari», i feu un agraïment a tothom qui, de qualque manera, contribueix a fer possible el Premi Born, des del jurat, que «són els que acaben concebent, cada any, un nou autor o autora mereixedor de la nostra musa»; a les secretàries del Premi Born, Rosa Gornès i Roser Garcia, i anteriorment, Itziar Lecea; als micromecenes; als col·laboradors; a les editorials Artez Blai, Arola i «Revista Galega de Teatro»; a les institucions; al personal del Teatre des Born; i als membres i a la directiva del Cercle Artístic.
Teatre per fer un món millor
Lina Pons va reivindicar el paper del teatre, «continuem apostant per la cultura» i «no ens deixem desanimar», en un context mundial ple de guerres. El teatre «ens apropa a la intervenció social, ens inquieta amb les veritats que es manifesten dalt l'escenari, ens forma el pensament per destriar-ne l'objectiu correcte» i «ens inocula el pensament crític», va continuar. Perquè «el teatre és, en ocasions, un crit contra la bogeria de la guerra, de totes les guerres que delmen homes, dones i criatures, que no són més que víctimes davant la incapacitat de dialogar». Pons va concloure la intervenció afirmant que «sense diàleg no hi ha teatre» i que «haurem d'apel·lar a la cultura, al teatre, que ens provoqui el rebuig necessari als drames de les guerres» i que «cessin per sempre més».
Estrena d''El gos' de Lluïsa Cunillé
Abans de l'entrega del premi, es va representar per primera vegada «El gos», l'obra de Lluïsa Cunillé guanyadora del Premi Born 2022, i produïda per Amici Miei Produccions i sota la direcció d'Albert Arribas. El muntatge compta amb una escenografia molt minimalista, on els dos actors, Albert Prat i Albert Pérez, romanen situats al centre de l'escenari pràcticament durant l'hora i quart que dura l'obra. És així, i a través d'un diàleg entre dos personatges que es qüestionen i es repten constantment, que l'autora guanyadora, amb aquesta, de tres Premis Born, tracta el tema del fracàs de l'educació i de la cultura, de les il·lusions perdudes davant d'un món dominat pel poder i pels abusos del poder.