En el marc del Dia Internacional de les Persones Migrants, el Claustre del Carme de Maó mostra als seus passadissos, des del passat dilluns 18 i fins el proper dijous 11 de gener, l'exposició «Elles són refugi», de l'artista experta en història de les dones, relacions de gènere i violència de gènere, Natalia Salvo, i la il·lustradora de l'editorial Meraki, Núria Prieto.
Nascudes a Saragossa l'any 1990 i a Ponferrada el 1985, respectivament, ambdues han creat de manera conjunta els dotze plafons que conformen aquesta exhibició sobre la realitat de les dones i filletes refugiades.
En perspectiva
Aquesta mostra ofereix «una mirada feminista sobre la protecció internacional, l'asil i el refugi» que s'adreça a l'alumnat d'Educació Secundària Obligatòria.
El seu principal objectiu és l'aposta per la defensa dels drets humans de totes les persones, així com mostrar les múltiples desigualtats i violències que pateixen les persones refugiades a través d'una perspectiva de gènere que dona veu a testimonis que expliquen, en primera persona, les dificultats que es troben durant el trajecte cap al país d'acollida.
I és que aquests testimonis pertanyen a quatre dones amb nom propi: Anna, d'Ucraïna; Leydi, de Veneçuela; Grace, de Filipines; i Habibah, de Nigèria. Encara que els seus orígens siguin molt diferents entre si, les seves històries guarden moltes similituds: es veuen forçades a marxar de la seva llar, deixen enrere a amics i famílies i han d'afrontar una nova realitat molt diferent de la que estaven acostumades.
A més de patir les mateixes problemàtiques que els homes refugiats, les dones i nenes tenen més possibilitats de patir diferents formes de violència per raó de gènere. Les dones en trànsit d'Amèrica del Sud i Centreamèrica reconeixen que duen anticonceptius per «evitar quedar embarassades» durant els episodis de violència sexual que poden arribar a patir durant la travessia cap a la seva llibertat.
El apunte
Una gran representació dels col·lectius de migrants del municipi de Maó
Maó, localitat que acull l’exposició, no és aliena als moviments migratoris femenins. Segons les darreres dades del cens del municipi, actualitzades al mes de maig d’aquest mateix any, la població de nacionalitat ucraïnesa va començar a augmentar al 2019, però sobretot al 2022 a partir de la guerra que encara s’està lliurant entre tropes russes i ucraïneses. Encara que només són 36 persones, la gran majoria, un 72,22 per cent, són dones. És a dir, només hi ha deu homes ucraïnesos censats al municipi maonès.
Per la seva part, la immigració llatinoamericana també està encapçalada pel gènere femení. Encara que les nacionalitats colombiana, peruana i veneçolana són les que més han augmentat en els darrers anys, les nacionalitats més feminitzades segons el darrer padró són l’hondurenya, amb un 67,14 per cent de dones, i la brasilera, amb un 62,9 per cent. A més, també s’afegeix la colombiana amb un 52,49 per cent.