El Premi Born de Teatre perd l'ajuda del Ministeri de Cultura

Elena Santiago Garcia (Andorra, 1994) és la guanyadora del XLIX Premi Born de Teatre, amb l’obra «El silenci», un text intens i provocador que explora el silenci des de diversos punts de vista, especialment, el referit a la memòria històrica que sovint roman tapat, com si no hagués succeït. Es tracta, en realitat, de l’opera prima de l’autora, que, per tant, obté el guardó en la primera participació.

El jurat va decantar-se per «El silenci», que era finalista amb dues obres més, «La mà sota la sorra» i «Encara no he superat la mort de Kurt Cobain», totes tres escrites en català i després d’una tria entre els 124 originals presentats al concurs, de set països diferents.

Ha estat així que Elena Santiago ha recollit el Premi Born 2024 damunt l’escenari del Teatre des Born, després que les secretàries del certamen, Rosa Gornés i Roser Garcia, llegissin l’acta del jurat.

Ja amb la mussa del Cercle Artístic a les mans, Santiago ha agraït la concessió del premi i defensà la necessitat d’acabar amb els silencis, com el que va aconseguir rompre quan va saber «què és el primer que es veu quan obres una fossa comú».

La història

Elena Santiago és actriu, ha fet teatre, cinema i televisió, i escriu des de fa poc. Es formà el 2022 a l’Obrador de la Sala Beckett i abans havia coescrit alguns textos de teatre curt. Així, la seva primera obra de gran format és «El silenci», una història «explicada a través de tres generacions d’una família», la de na Clara, la protagonista, la dels seus pares, i la dels avis. «Hi ha un fet desencadenant, un secret que s’ha guardat des de la generació dels avis, que s’ha enterrat, i el viatge de na Clara és intentar esbrinar i desenterrar fins a quin punt es pot fer en solitari».

«Aquesta peça té un punt d’estructura tràgica grega» i «em plantejava quina validesa té la història de l’heroi que va sol contra el món», perquè avui en dia, les persones lluitam contra problemes molt complexos, silencis socials, memòria històrica, i una persona sola no es pot enfrontar a això».

Aquest «viatge de l’heroïna», na Clara, és l’intent per desenterrar el passat, amb els dubtes, les pors i els desitjos que comporta. De fet, l’obra té quelcom d’autobiogràfic, «de propi hi ha el tema de la salut mental», que «prové de la meva experiència». També, un «tema que és tabú, o ho ha estat molt de temps a l’Estat espanyol, i de fet avui a Andorra encara ho és i falten molts recursos», per abordar la memòria històrica, una qüestió    molt personal per a la dramaturga.

En realitat, l’obra va néixer com un text de petit format, amb la intenció de produir-lo ella mateixa. Però «la història es va anar fent grossa», fins al punt que, en el panorama teatral actual, veia difícil poder dur-la a l’escenari. Així, haver    guanyat el Premi Born «és un molt bon tret de sortida, perquè és molt més senzill que productores i institucions s’hi sumin», perquè «realment és la pulsió i el meu desig últim, no vull que es quedi en un text» i «ho intentaré amb totes les meves forces».

El jurat l’han format l’actriu de teatre, cinema i televisió Queralt Albinyana; el dramaturg, director teatral, gestor cultural i professor de llengua i literatura, Josep Ramon Cerdà; el professor d’estudis hispànics i catalans a la Universitat Grenoble Alps, Laurent Gallardo; l’actriu de teatre, cinema, Lola López; i el filòleg, professor i gestor cultural, Jaume Gomila. En la seva acta, han destacat del text «l’entreteixit polifònic d’humanitats complexes» i la forma com la terra, no només esdevé l’ambient on succeeix la història, sinó un «personatge essencial que amaga secrets profunds». A més, Santiago plasma uns «diàlegs, enriquits amb la parla tel·lúrica, que ofereixen una riquesa lingüística que completa el calidoscopi de les dramatis personae», expressa el jurat, que per altra banda, menciona la tensió dramàtica de principi a final, fent palpable el pes del silenci. Tot, en una trama on sorprèn la «complexitat simbòlica, l’ús de recursos estilístics com les ombres», combinant un estil poètic i tens, que introdueix l’espectador «en un món de misteri i dilemes ètics», rodejat d’un «joc dramàtic sensible i màgic» que fa de «mirall, també, amb les nostres passions moralment més dubtoses».

Falta de suport de l’Estat

La presidenta del Cercle Artístic, Lina Pons, va ser l’encarregada de lliurar l’estatueta a la jove andorrana. Durant la seva intervenció, es va referir a la importància de què la guanyadora sigui una persona jove, perquè «vol dir que la creació teatral, lluny d’estar en decadència, manté un esperit ben viu».

Com és habitual, Pons agraí l’estaló de socis, mecenes, editorials que editen les obres guanyadores i institucions, l’Ajuntament de Ciutadella, el Consell i el Govern. Però no al Govern central, «enguany, l’INAEM, l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música, del Ministeri de Cultura de l’Estat espanyol, ha decidit retirar la subvenció al Premi Born de Teatre, el premi de dramatúrgia més ben dotat a Espanya [amb 14.000 euros] i que té més ressò internacional». Són 11.000 euros que perd l’entitat. Per açò, reivindicà que «la cultura és de tots» i «aquest ‘tots’ inclou, indefectiblement, les administracions». Encara més, com    havia dit un poc abans, reproduint les paraules d’un    membre del jurat, «fent un repàs a les darreres obres guanyadores del concurs, es pot concebre quina és l’actualitat teatral», expressà Pons amb orgull.