«Conversam? Trenta-set xalandrots sobre llengua» és el títol del nou llibre que acaba de publicar el filòleg menorquí Ismael Pelegrí. És un recull d’articles que publica al blog Xalandria i que ara veuen la llum en aquest volum, de la mà de l’editorial Documenta Balear, per abordar una qüestió que «per desgràcia» és més vigent que mai, tot i que «filològicament i acadèmicament està més que superat», sobre la llengua i l’ús sociolingüístic del català.
L’empresa editora, dins de la col·lecció «Menjavents» ha apostat fermament per aquest treball, una vegada «la llengua torna a ser emprada com una eina política per a generar polèmica i posar damunt la taula debats recurrents».
Els articles que presenta Pelegrí són dels darrers vuit anys i, que es publiquin «junts en paper, és una manera de què hi pugui accedir gent que, tal vegada, no coneix el blog». Parlen de la toponímia oficial de Menorca; del requisit del reconeixement de llengua en la sanitat pública; sobre varietats dialectals; del model lingüístic que utilitza el Consell insular, amb «un conseller que defensa la ideologia del diferencialisme»; qüestions sobre registres; diferències entre l’estàndard i el parlar col·loquial; sobre oficialitat, resumeix l’autor.
Com el dia de la marmota
Ja en el pròleg, el seu autor, Pere Gomila, es refereix a la vigència dels articles de Pelegrí, ja que fan referència a argumentacions que es van repetint en el temps i que estan superadíssimes. «De veritat hem de discutir una altra vegada de què Barcelona imposa el model de llengua?», es demana l’escriptor, en un moment en què s’està confirmant que l’ús social del català s’està reduint. «Hi ha un retrocés, amb unes causes ben definides, però al mateix temps, i no se’n parla tant, cada vegada hi ha més gent competent i amb capacitat d’emprar la llengua».
«El problema és que després no s’utilitza», per açò Pelegrí reclama l’ajuda de les institucions, a través dels departaments de Política Lingüística, «però no hi ha massa interès» en una comunitat com la balear.
«A València s’estan fent consultes en el món educatiu, per desafavorir la llengua oficial de la comunitat autònoma, i allà governa el mateix partit que aquí», adverteix l’escriptor i professor, qui considera una «il·lògica» l’actuació de la Generalitat Valenciana, ja que l’Estatut d’Autonomia ja ho deixa ben clar.
De fet, incideix, a les Illes «també ho van provar, però el tir els va sortir per la culata», quan va fracassar el projecte d’elecció de llengua en l’educació. I a Menorca, critica, «hi ha departaments del Consell que van en contra de la unitat de la llengua».
Transversalitat
«La llengua hauria de ser transversal, per damunt de qualsevol batalla política, però emprar la llengua dona vots». Per açò, afirma que «com a filòleg em sap molt de greu, qui hi surt perdent és la llengua d’aquí, que fa molt de temps que ens ha ajudat a viure el dia a dia, i es mereix tenir tots els drets, com qualsevol altra».
Considera Pelegrí que «són ganes de jugar a dividir, en tost de fer força, fan debats que afavoreixen no fer res, quan la llengua està sent minoritzada». I tot això, en realitat, «és anar en contra de la llengua», conclou l’escriptor i investigador.
Viriato-BOIG -FLAC -CAP DE TUTA -BENAULA -CAP SIGRANY No te deixis aquestes que paraules te van de perles també.