Els pròxims dies 7 i 9 de novembre, el teatre de l’Orfeó Maonès acollirà la lectura dramatitzada de «Cartes de la Mola», de Sergi Marí, un acte organitzat per la veterana entitat cultural maonesa i la companyia La Trup, que compta amb el suport econòmic de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB). Es tracta d’un text format per una sèrie de cartes de presidiaris republicans durant els primers anys del franquisme en què s’acomiaden dels seus familiars. «Aquesta lectura té un component de ritual, és donar compte del projecte artístic, de l’existència de les cartes envers les famílies que ens han ajudat. La gent que col·laboram en les dues funcions ho fem voluntàriament», assegura Marí.
«Cartes de la Mola» és un text que està pendent de la seva conclusió com a producció teatral i que la setmana que ve serà objecte d’una lectura teatralitzada, amb la participació de disset persones dalt l’escenari de l’Orfeó Maonès que llegiran la selecció realitzada per Sergi Marí amb una durada d’una hora i un quart. «En la lectura dramatitzada no hi haurà escenografia, però sí música, a càrrec d’un grup d’unes disset persones voluntàries, que llegiran diferents fragments d’una manera organitzada, perquè el text sigui rebut de la manera més teatral possible. Serem tots damunt l’escenari, llegirem els texts per personatges amb un ritme determinat», apunta.
Així i tot, una setmana abans de la celebració de l’acte, Marí assenyala que el nombre de participants podria incrementar-se en algun més per les particularitats que presenta la lectura dramatitzada. «En una lectura convé que les veus no es puguin confondre, perquè el públic no veu l’actor actuar, si una persona llegeix dos textos que són contradictoris, el públic es confon, necessites més gent en una lectura que quan fas una obra», afirma.
El projecte artístic originari compta amb el testimoni d’unes quinze famílies que han aportat la correspondència dels seus avantpassats que van patir la repressió i empresonament després de la Guerra Civil, però que en la lectura dramatitzada s’han reduït a vuit cartes que corresponen concretament a les enviades pels presidiaris en el moment d’acomiadar-se de les seves famílies abans de ser afusellats. «Hem fet entrevistes per a quinze casos, que no són quinze persones, perquè a vegades les entrevistes eren a diferents persones juntes de la mateixa família; per tant, són unes quinze famílies involucrades en el projecte, amb la particularitat que no totes són de Menorca, perquè el projecte va començar a Almansa, és com un pont entre Almansa i Menorca», apunta Marí.
La Mola
Per tant, el títol de «Cartes de la Mola», aprofita el nom popular de la fortalesa d’Isabel II i la seva petjada al llarg de la història des del segle XIX com a presó militar. «No totes les cartes procedeixen d’allà mateix, hi va haver menorquins afusellats a Cartagena i a Barcelona, l’anterior batle d’Almansa va ser afusellat a Alacant. El nom de la Mola és com un emblema, és un lloc on sempre han passat desgràcies i que la major part dels menorquins que van ser afusellats, molts dels que van estar tancats i condemnats a mort, però que se’n van sortir, van estar a la Mola, és el lloc de major concentració de tots els casos», subratlla.
hssds"Un estudio oficial revela que el 67% de las 322 fosas localizadas en la Comunidad de Madrid son de personas asesinadas por el bando republicano. El encargo del Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes y Memoria Democrática recayó en la asociación científica ArqueoAntro y han presentado ahora los resultados. Se ha detectado más violencia por parte de los defensores de la II República. Es decir, son fosas con fallecidos que pertenecían al bando nacional...» No hi hauria d'haver nostros ni vostros. Tots es assassinats haurien de ser respectats.