El pròxim 15 de novembre surt al mercat la versió digital de «Los siete faros de Menorca», la primera incursió literària del català Sergi Castells, un tècnic en Farmàcia de 44 anys que en fa cinc que resideix a Maó juntament amb el seu marit. Un mes després, l’òpera prima de Castells es publicarà en la seva versió de paper, que la història d’un amor intens, inesperat i impossible entre dos homes que no pot durar per sempre. «Hi ha amors que duren per sempre, tot i que el temps no ho permeti», assegura Castells.
Vostè és nascut a Mataró, des de quan coneix Menorca? Quan hi va fixar la seva residència?
—Vam venir el 2018 per un casament, ens vam enamorar de l’Illa, va ser com un amor a primera vista, i al cap de quinze dies vaig tornar sol amb el ferri per buscar vivenda, per canviar de vida radicalment. Vam deixar Barcelona, la família i els amics, tot, i vam venir l’11 de juny de 2020 a viure a Menorca. Era l’any de la pandèmia de la covid-19, però va ser com un regal de benvinguda, perquè aquell any va ser magnífic, sense turisme, les platges per a nosaltres, tota l’Illa per a nosaltres, va ser un regal arribar aquell dia a Menorca.
La seva primera novel·la està ambientada a l’Illa, com se li va ocórrer la història?
—En un viatge que vam fer el 2022 als Estats Units, vam visitar els ponts de Madison, en aquesta ciutat li vaig dir al meu marit que m’agradaria escriure una història com la de «Los puentes de Madison», però a Menorca, i a més que fos Lgtbi, evidentment, no de caire heterosexual perquè ja hi ha milers d’històries d’amor, així va començar la idea. Quan vam tornar del viatge, vaig planificar com volia contar la història, vaig agafar els fars de l’Illa com si fossin el paral·lelisme dels ponts de Madison i construir una història d’un menorquí amb una certa estabilitat, amb l’arribada a l’Illa d’un escriptor nord-americà que ve a documentar-se sobre els fars i coneix la persona que cuida els fars. És un personatge que m’he inventat, perquè no hi ha ningú que se’n cuidés de tots els fars, cadascú tenia el seu farer, l’escriptor es pren unes llicències en funció de la història que vol explicar.
Quant de temps ha invertit a escriure el llibre?
—El desembre de 2022 vaig començar a planificar-la, després havia de parlar d’un tema que en el fons no sabia ben bé com enfocar-lo, perquè és com un enamorament molt ràpid, com un flechazo que tenen els protagonistes. Jo soc d’enamorament lent i llavors em vaig quedar una mica tallat i vaig deixar-la perquè no em vaig veure capaç d’escriure, i em vaig ficar en una altra cosa completament diferent. I als finals de 2023, per motius personals i coses que van passar, llavors sí que em vaig veure inspirat suficientment com per ficar-m’hi, i la vaig escriure de l’octubre-novembre del 2023 a l’octubre-novembre de 2024; per tant, vaig estar un any.
És una novel·la autobiogràfica? S’ha inspirat en la seva vida per escriure-la?
—D’autobiogràfic hi pot haver un 50 per cent, no és la situació en si, jo estic casat, porto 22 anys amb el meu marit, no té res a veure, però sí que hi ha converses, expressions, maneres de fer, maneres de pensar, això sí que està tret de mi. Un dels personatges de la novel·la podria pràcticament ser jo, hi ha coses que he canviat perquè no sigui tant evident, hi ha un personatge que tot és raonar, pensar, que és com el més centrat, en canvi l’altre és el més impulsiu, més visceral que sens dubte soc jo. Fins i tot, algunes coses que expliquen els personatges de les seves vides passades, són coses que m’han passat a mi.
Quins pobles o paratges de l’Illa surten a la seva novel·la?
—Evidentment, els set fars, tenc un paddle surf i un dia vaig anar a l’Illa de l’Aire, perquè si no hi anava i no veia el far tampoc ho podia escriure, jo necessito veure, hi vaig anar i va ser fantàstic, me va encantar. A més, surten altres indrets. Per exemple, el personatge principal viu a Alaior, que apareix en la història, també van a Ciutadella, al port de Maó. El personatge que ve de fora viu en un apartament a l’Arenal d’en Castell, on tots dos tenen part de la seva història, perquè el menorquí està casat, té la seva vivenda a Alaior i tampoc la vol vulnerar dins la seva infidelitat i se’n van a l’apartament. Evidentment, també pugen a la muntanya del Toro, van a la platja de Cavalleria, però principalment són els set fars, durant una setmana cada dia es troben per anar a un far diferent, el menorquí fa les reparacions perquè ha passat un temporal per l’Illa i els ha fet malbé, i coincideix que l’altre ve a documentar-se sobre els fars i l’acompanya. Per escriure-ho m’he documentat sobre els fars.
Per què precisament l’altre protagonista de la història és un nord-americà?
—El personatge que ve dels Estats Units és un descendent dels minorkans que van emigrar a Sant Agustí el segle XVIII, faig com si ell és un descendent dels minorkans. Quan arriba a l’Illa i coneix el menorquí, es presenta i diu que té una mare amb arrels menorquines i més tard li explica tota la història. Em va fer molta gràcia tota aquesta història de la gent que va emigrar a la Florida i les grans dificultats i patiments que van tenir.
Com ha estat que una editorial especialitzada en literatura romàntica lgtbi publica la seva novel·la?
—L’editorial Harlequin va convocar un concurs de novel·la romàntica Lgtbi, sense que jo en tingués coneixement. Quan vaig acabar d’escriure la novel·la, vaig pensar ‘i ara què faig?’, podria haver fet una autoedició, però no m’atrevia a fer-ho perquè pensava que si tenia una novel·la en el mercat era perquè que jo havia pagat per ser-hi, però ningú m’havia dit que això valia la pena i em sentia una mica com un intrús. Després va ser quan em vaig entémer del concurs de literatura romàntica Lgtbi i ho vaig enviar a veure què passava. No vaig guanyar, però a la setmana de sortir el veredicte del jurat del premi em va contactar l’editorial dient que, tot i que no havia guanyat, els havia agradat molt i vam firmar un contracte per publicar-la. És com vaig tenir la validació que sí que valia la pena publicar-ho, sí que ho he fet bé i que agrada, vaig tenir el que necessitava per creure-m’ho que ho havia fet bé.
És la primera novel·la que escriu, ha estat difícil poder lligar una història que ha agradat a una editorial especialitzada?
—Jo no soc periodista, no he estudiat Filologia ni cap carrera d’escriure molt, sempre m’he dedicat a la farmàcia, escric en funció del que sempre he llegit perquè soc un lector compulsiu, llegeixo dos llibres alhora, un de físic i un digital, perquè m’encanta llegir.