El pròxim divendres, a les 19 hores, tindrà lloc a l’Ateneu de Maó la inauguració de l’exposició «La cara desconeguda de Mario Verdaguer. Obra pictòrica (1933-1959)», formada per cent quadres procedents del fons familiar de Mario Verdaguer i del fons de l’Ateneu que va ser fruit de la donació de la família el 1986. Mitja hora després, la seva besneta Lluïsa Calafat Ponsetí farà una aproximació biogràfica de l’escriptor, periodista i traductor menorquí. L’exposició es podrà visitar del 9 de gener fins al 27 de febrer.
Autor de «La isla de oro», «Piedras y viento», «Un intelectual y su carcoma», «La ciudad desvanecida» i «Medio siglo de vida íntima barcelonesa», entre altres, Mario Verdaguer (Maó, 1885-Barcelona, 1963) va conrear la pintura entre les dècades de 1930 i 1950, una activitat que pràcticament no va transcendir durant la seva vida i, fins i tot, durant anys després de la seva mort, i que l’historiador de l’art Francesc Fontbona, llavors conservador del departament de gravats i mapes de la Biblioteca de Catalunya, va posar en relleu en l’article «Mario Verdaguer, pintor», publicat en un monogràfic de la «Revista de Menorca» el 1985.
L’exposició de l’Ateneu, que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Maó i el Consell insular, revela una de les facetes més sorprenents i menys conegudes de Verdaguer i mostra a l’espectador escenes boscanes, figures populars, cafès i ambients portuaris, visions simbòliques, temes literaris i composicions oníriques que l’autor assegurava que tot era «cerebralismo e imaginación» en una carta enviada des de Barcelona al seu germà Joaquim el 12 de juliol de 1933.
Fontbona afirma que tècnicament les seves pintures estan fetes a l’aquarel·la, el que li va permetre treballar molt per transparències, emprant quasi sempre el paper de seda, el que permetia ser pintat per una banda i ser exhibit per l’altra. Així, aferrava el paper sobre una cartolina per la part pintada i es mostrava el dors aconseguint temperar l’entonació cromàtica de l’obra, que la dotava d’una atmosfera una mica esvaïda que feia guanyar la seva pintura en misteri.
Trajectòria artística
L’historiador de l’art assenyala que la relació de Verdaguer amb el món de les arts plàstiques es remuntava de molt jove, quan a Palma havia fet amistat amb el pintor Antoni Gelabert, per l’estudi del qual havien passat Santiago Rusiñol i el pintor argentí Cesáreo Bernaldo de Quirós.
Arran de la passió que experimentava per les arts plàstiques, com també per les lletres i la música, Verdaguer es va matricular a la classe de Belles Arts de Palma on quan va acabar el primer curs li van concedir el primer premi el 1903, continuant assistint als cursos de dibuix i pintura que es van impartir.
La seva dedicació constant a la pintura no va ser fins a partir de 1933 i durant vint-i-sis anys va fornir una obra artística independent, amb influències de l’art japonès i l’expressionisme germànic.
Precioses aquarel·les.