La bibliotecària i arxivera Joana M. Garau va conèixer Cees Nooteboom el 2010, quan exercia la seva feina a la Biblioteca Pública de Sant Lluís i va pensar en organitzar una conferència amb la participació de l’escriptor neerlandès. «Vaig trobar que un escriptor de renom internacional, que en aquell moment feia quasi 50 anys que venia Menorca, havia de proposar-li que vingués a la biblioteca a fer xerrada. El vaig telefonar, vaig deixar un missatge i ensoldemà era ell que em contestava, ja va donar mostres de ser persona molt propera i em va convidar anar a ca seva, era cap a finals de juliol record que feia molta calor. Em va rebre la seva dona que em va dur al seu estudi de feina i em va sorprendre gratament perquè era tan acollidor, tan amable, bon conversador, tan intel·ligent, tan agut i, a la vegada, tan humil i tan considerat, no tenc prou adjectius. Vam rallar de moltes coses, em vaig adonar que no només estimava Menorca perquè ho demostrava quan xerrava si no que la coneixia molt, a més apreciava els nostres valors de natura, de conservació i li preocupava que anessin a menys».
Garau subratlla que era molt caminador i un gran coneixedor del Camí de Cavalls, «no era només un turista que venia a Menorca, que estava tancat a ca seva i passava dels menorquins, ell trepitjava Menorca, la coneixia profundament, anava a comprar als comerços locals, coneixia les botigues, anava a comprar sa Plaça, de Maó, tot açò ho conta a ‘Lluvia roja’ i quan parlaves amb ell es notava. Una vegada me’l vaig trobar a la carnisseria de Sant Lluís i en vaig fer un article, era una persona que vivia Menorca i com venia aquí a descansar, a aïllar-se, a llegir, a escriure, va ser coherent i no va acceptar mai cap acte públic, va venir molt amablement a visitar biblioteca, on hi havia tots els seus llibres. Francament una persona meravellosa». El 2018, Garau va participar en el llibre-homenatge «Menorca a Nooteboom» i assegura que per redactar el seu article «m’ho vaig passar molt bé escrivint i recopilant records i bibliografia. Sempre guardaré molt, molt bon record d’aquest home».
«Un home molt humil»
L’investigador i membre de l’IME,Adolf Sintes recorda que el 2000 va entrevistar Cees Nooteboom per a la revista «S‘Auba», quan encara no el coneixia personalment, «no sé si jo era prou conscient de la seva importància com a escriptor i segur que va acceptar fer l’entrevista per tractar-se de la revista de Sant Lluís, poble que ha estat ca seva. Així va començar la nostra relació, vaig tenir la fortuna de poder tractar-lo una mica de prop». Més endavant, Sintes va tenir alguna trobada amb l’escriptor, «li dúiem uns pastissets fets de la meva dona i per ell era mel, estava encantat, com la seva dona, mentre teníem una xerrada distesa, sense necessitat d’aprofundir en temes massa literaris o acadèmics, simplement un amor comú per la literatura i Menorca, illa que s’estimava molt». Sintes recorda que Nooteboom es va sorprendre que a l’Illa es fes oli i també que «no era molt amant d’homenatges ni entrevistes, era un home molt humil».
La preocupació pel futur d’Europa
L’obra de Cees Nooteboom gira entorn del sentit de la vida, les relacions humanes, l’amor, el pas del temps i la mort, una constant que marca la producció literària de l’escriptor recentment desaparegut. A més, al llibre «Cómo ser europeos», publicat el 1995 i format per vuit conferències, Nooteboom reflexiona sobre la situació de l’Europa de trenta anys enrrere, a partir d’esdeveniments, història i records personals amb escepticisme, entusiasme o ironia. En aquest sentit, l’escriptor Pau Faner constata que l’escriptor neerlandès «sembla que té una obsessió pel pas del temps, per Europa com a espai cultural que es desfà i es reconstrueix, que a jo també m’interessa».