Del 13 al 19 d’abril de 2026, l’illa del Llatzeret, al port de Maó (Menorca), acull la sisena edició de Quarantine Menorca, titulada enguany Tears in Rain. Durant una setmana, aquest antic hospital de quarantena —construït al segle XVIII per contenir epidèmies— torna a complir simbòlicament la seva funció original: aïllar cossos i ments del món exterior. Però aquesta vegada no per curar malalties, sinó per provocar una transformació creativa.
En aquest enclavament únic de la Mediterrània, més de 60 artistes de tot el món viuen una experiència d’aïllament radical que qüestiona la seva pràctica artística i els empeny cap a territoris desconeguts.
Tears in Rain: el que queda d’una experiència
El títol d’aquesta edició remet inevitablement al cèlebre monòleg final de la pel·lícula Blade Runner, pronunciat pel replicant Roy Batty sota la pluja:
"Tots aquests moments es perdran en el temps, com llàgrimes en la pluja."
Quarantine recull aquesta idea de l’efímer —la intensitat del viscut davant la impossibilitat de conservar-lo— i construeix una experiència que existeix sobretot en el moment en què succeeix.
Durant set dies, els participants romanen completament desconnectats: sense telèfons mòbils, sense internet, sense contacte amb l’exterior i sense conèixer el programa que els espera.
Les regles del Llatzeret són simples i absolutes:
- prohibició total de dispositius electrònics
- admissió mitjançant selecció curada
- i un programa secret que només es revela en l’instant de cada repte
Com en l’escena de Blade Runner, el temps dins de Quarantine sembla comprimir-se: jornades de treball de més de dotze hores diàries, decisions ràpides, intuïcions radicals i processos creatius portats al límit.
El que es produeix durant aquella setmana no busca necessàriament convertir-se en una obra final. El veritable resultat és el canvi interior que té lloc en els artistes.
No és un curs.
És una travessia.
Un laboratori internacional
L’edició de 2026 reuneix més de 60 artistes procedents de divuit països, cosa que converteix Quarantine en una de les trobades creatives més internacionals que se celebren actualment a Menorca.
Els participants arriben dels Estats Units, Alemanya, Austràlia, Canadà, Itàlia, Bèlgica, Argentina, Mèxic, Països Baixos, Regne Unit, Àustria, Dinamarca, Noruega, Filipines, Romania, Rússia, Eslovàquia i Espanya.
Aquest mosaic de procedències, trajectòries i llenguatges artístics converteix el Llatzeret durant una setmana en una petita comunitat global dedicada exclusivament a la creació.
Mentors de prestigi internacional
Per acompanyar aquest procés, Tears in Rain compta amb set artistes de reconeixement internacional, que ofereixen mentoratges privats i sessions intensives de treball.
Els mentors convidats en aquesta edició són:
Yulia Bas, Phil Hale, Adam Miller, Sean Layh, Mu Pan, Yuko Shimizu i Martin Wittfooth.
Cada artista participant rep tres mentoratges individuals de 45 minuts amb diferents mentors al llarg de la setmana. Aquestes sessions no busquen ensenyar tècnica, sinó desestabilitzar certeses: qüestionar decisions, desmuntar hàbits creatius i empènyer els participants cap a territoris inesperats.
Els mentors no actuen com a professors, sinó com a catalitzadors. El seu paper consisteix a provocar fricció.
El Llatzeret: una illa per transformar-se
El Llatzeret de Maó, construït per aïllar malalties contagioses als segles XVIII i XIX, ofereix un marc simbòlic perfecte per a aquesta experiència. Envoltat d’aigua i silenci, el lloc conserva encara l’arquitectura del confinament: patis tancats, murs de pedra i una sensació constant de distància respecte del món exterior.
Durant una setmana, els artistes habiten aquest espai com si el temps s’hagués suspès.
Allí, entre estudi, conversa, silenci i treball intens, es produeix quelcom difícil de definir: una mena de metamorfosi creativa. El que cada participant s’enduu en abandonar l’illa no sempre és visible, però sí profundament real.
Com en el monòleg de Blade Runner, moltes d’aquestes experiències acabaran dissipant-se amb el pas del temps.
Però durant aquells dies, al mig de la Mediterrània, existeixen amb una intensitat absoluta.
Quarantine i Es Castell: l’art més enllà del Llatzeret
Com a part del seu compromís amb el territori, Quarantine col·labora amb l’Ajuntament des Castell en la promoció cultural i turística del municipi mitjançant dues activitats obertes al públic.
El 17 d’abril s’inaugura a Thalassa l’exposició Mar en calma, una mostra col·lectiva que reuneix obres de Kiku Poch, Theresia Malasie i Carles Gomila. L’exposició connecta l’esperit de Quarantine amb el paisatge marítim de Menorca i es pot visitar al museu durant les setmanes posteriors.
El 3 de maig, el municipi acull també un acte artístic i musical en directe que recrea un dels exercicis creatius que es desenvolupen durant la setmana de Quarantine, titulat El cercle de les muses. La proposta consisteix en un concert interpretat per la soprano Maria Camps i la pianista Patricia Romero, mentre diversos artistes realitzen dibuixos en viu inspirats per la música.
Aquest tipus d’exercicis formen part del laboratori creatiu del programa Quarantine, on diferents disciplines s’entrellacen per generar processos inesperats.
Cultura per a la temporada baixa
Quarantine col·labora també amb la Fundació Foment del Turisme de Menorca en la promoció turística de l’illa durant la temporada baixa.
En aquesta ocasió, el projecte s’integra dins del programa Opening, una iniciativa cultural que es desenvolupa durant el mes d’abril i que reuneix activitats vinculades a la música, l’art i la cultura per impulsar la projecció internacional de Menorca fora de la temporada estival.
Amb aquesta col·laboració, Quarantine contribueix a reforçar la imatge de l’illa com una destinació cultural i creativa a la Mediterrània, on l’art contemporani, el paisatge i la història conviuen en un mateix territori.