Síguenos F Y T I T R
Sant Jaume 2016

Els cavalls galopen cap al final de la festa

Els cavallers participen a les corregudes al carrer des Port abans del darrer toc de fabiol

Ses corregudes. El carrer des Port es va omplir de gent per veure com els cavallers corrien en parelles i s’abraçaven, com el cavaller més jove, Jaume de la Puerta, de 9 anys, i el seu pare, Tolo | Gemma Andreu

|

Un cop el jaleo es va acabar, es procedí a la tradicional Beguda de Caixers a la Sala de Plens de l'ajuntament després d'un dia intens de festa as Castell. Seguidament es donà pas a les típiques corregudes al carrer des Port a partir de les 20 hores. Tots els caixers del poble que van participar a la qualcada de Sant Jaume d'enguany, estaven, per protocol, obligats a participar-hi. Amb parelles, es disputaven els primers llocs en un joc que altres festes de Menorca també tenen. Jaume Fedelich, regidor de festes, explicà que «les corregudes són un acte totalment simbòlic, ja que al carrer on es fan no és un lloc massa idoni per dur a terme una carrera així com toca». El record que es donà a tots aquells que van hi van assistir, va ser una canya verda. En finalitzar, es pogué sentir el darrer toc de fabiol devers les 21 hores davant les Cases Consistorials, accentuant la importància del moment: l'última vegada que tots els residents i visitants sentirien la sonada típica del fabioler. De la revetlla es va fer càrrec el grup Juke Box Band i, a mitjanit els focs artificials enlluernaren el des Castell anunciant, definitivament, que Sant Jaume havia acabat, però que els records d'aquests dos dies no s'esborraran fàcilment.

Calor, ambient i molta festa

Les tres banderes situades al principi del municipi anunciaven que es Castell estava de festa. Aquest diumenge es va viure l'últim dia de Sant Jaume, poble que reuní una multitud amb ganes de bulla i festa. La parròquia obrí les seves portes, de bat a bat, per acollir a tots els caixers i amants de l'acte religiós devers les 11 hores. En Jaume i na Roser, els dos gegants, feien de guarda de l'Església, situats un a l'esquerra i l'altra a la dreta.

El fabioler sortí a les dotze del migdia de l'Església acompanyat per la Junta de Caixers i de tots els altres membres. Les campanes no cessaven i el so es mesclà amb una potent tracta. Els genets ja estaven en fila i a punt. Els músics i els dos gegants, també. La davallada pel Carrer Victori començà al compàs de Frases Menorquines, melodia que es pogué sentir durant una hora fins arribar a la plaça gràcies a l'Agrupació de Músics de Menorca.

El rellotge rodó de l'edifici vermell de l'ajuntament marcava les 13.20 hores quan la Banda de Música sonà i afinà les notes per construir el jaleo amb els seus instruments.

La capellana i el caixer batle entraren a la plaça per presidir la primera volta. Un poble entregat amb els seus caixers es notà a l'ambient. Alguns, amb un somriure impecable a la cara. Abraços de felicitat s'entreveia entre els més amics. D'altres, amb un ull vigilant la plaça i amb l'altre mirant el mòbil per tal de no deixar escapar cap pokemon. Una hora sense cap incident donà entrada a la segona i última volta. A les 14.30 hores els músics, amb força i també ganes de gaudir, sonaren el jaleo.

Tot seguit van haver d'aturar perquè s'havia de banyar l'arena de la plaça amb aigua. Tot i aquest petit imprevist, la caixera casada i el caixer fadrí encetaren la segona volta que es donà per acabada devers les 15.30 hores. De cada vegada la plaça s'omplia més de gent. I no era per menys: un dels moments més preciats per a tothom, l'entrega de canyes verdes i la cullera de plata era imminent. Deu minuts després, i per donar temps a les autoritats a tenir entre les mans el record pels caixers, sonà El gato montés, cançó que va fer brollar d'alegria i bots als que es trobaven enmig de la plaça. Entregades totes les canyes verdes, es procedí a llençar les botes de vi, que tan sols van aconseguir els més valents. Amb la roba xopa i amb les galtes vermelles, encara no en tenien prou. Totes les veus del poble es posaren d'acord en cridar «música, música!» per avivar les ganes de samba. I així va ser, varen ser uns minuts on joves i no tan joves alçaren els braços ben amunt, cantant la lletra de la tonada i gaudint com mai de l'últim dia de Sant Jaume. Però residents des Castell i visitants, açò no s'acaba aquí: l'any que ve molt més i millor.


Sant Jaume no ha registrat cap accident greu

Les festes des Castell deixaren, al seu pas, una jornada totalment neta en quant a incidències i accidents greus. Les autoritats destaquen que enguany ha estat una festa on s'han hagut de tractar casos molt típics durant aquests dies de bulla i que no hi ha passat cap esdeveniment greu. Per gaudir, s'han de respectar les normes de seguretat que regeixen.

Lo más visto