A les 8.30 hores Sant Climent ja es trobava dempeus per ultimar tots els preparatius de la festa. Els camions traginaven fins a 45 tones d'arena, en realitat pedra picada de la cantera de Loreto com explicava Jaume Orfila de l'empresa Antonio y Diego, que una màquina escampava perquè quedés ben plana i a punt perquè els cavalls poguessin celebrar el jaleo al capvespre mentre alguns curiosos s'ho miraven. "Tenim ses dones fent menjar, perquè d'alguna cosa haurem de sopar, no?", comentaven mentre seien a la fresca... Marc Pons, d'onze anys, era un dels fillets que aprofitava que el trànsit ja estava tancat i donaven voltes amb les seves bicicletes, "ara sa gent va a cercar es menjar i mira, es tècnics preparen s'escenari pes músics".
Després d'una merescuda becada, Sant Climent s'aixecava d'un bot a les 18 hores amb la repicada de campanes i llançament de coets que donaven inici real a les festes. Propis i pocs visitants encara acompanyaven la sortida de la cercavila amb els gegants de Maó i la Banda de Tamboriners de Dalt Sant Joan. Els cavalls per la seva banda feien el replec. A les 19 hores Vicenç Tur entregava la vara de batlle a Antoni Vidal, "m'agrada aquest moment", reconeixia el batlle, "és emocionant". Li quedava encara assistir a les completes; després, com un ciutadà més gaudiria del jaleo i la revetlla.
La qualcada donà unes quantes voltes encara. Hi havia ahir a Sant Climent alguns cavalls curiosos com el de Julia Santa Eugenia que aprofitava tothom que podia per fer-li moixonies, "Sí, es meu cavall no és de raça menorquina, és en realitat frisó que també és negre i es caracteritza per tenir ses cames més robustes i ser molt més pelut", de fet de cavalls frisons només n'hi ha quatre a Menorca i una egua també. Un altre cavall que cridava l'atenció era el de Joan Janer Pons, convidat de Ferreries. A banda del pèl-roig del cavaller, el seu cavall de raça espanyola del tot blanc no aturava de practicar el pas espanyol: "li agrada també sa festa però aquest tipus de cavalls són més porucs que es menorquins, els has de preparar més pels jaleos", reconeixia.
Les completes eren oficiades per Josep Sastre que, a pesar d'haver-se fet mal feia dues setmanes a una espatlla, va voler sortir a les festes amb el consentiment del metge. Després de la lectura d'un càntic del Nou Testament, un himne sobre la reunió dels cristians de finals del segle I, sis caixeres repartiren l'aigua-ros mentre la fabiolera entonava precioses melodies.
Amb quasi mitja hora de retard el caixer batlle, Antoni Vidal, i la capellana, Josep Sastre, entraven impacients a la plaça per saludar els músics i donar així inici a un jaleo que viuria tres voltes intenses de bots regalats especialment als bergants que amb les seves mans animen a la quarantena de cavalls a no aturar de botar. Mentre altres no es desferraven de la barra en les que es servien litres de pomada com al Molí de Foc, Es Casino o a Sa Taverna on Paco explicava que es ven encara més cervesa perquè és més barata i ret més. Quedava encara la revetlla que començava a la mitja nit amb el grup Sarau.
A l'hora del tancament de l'edició no havia ocorregut cap incident destacable.