Europa no és una qüestió de fe per a Xavier Vidal-Folch, periodista de "El País", especialista en la Unió Europea. El seu coneixement profund de la història i del moment present el presenten com un convençut que Europa és el camí i que es recorre caminant. Així i tot, en el canvi actual també hi percep alguns perills, com la pèrdua de valors democràtics.
La Fundació Rubió va organitzar ahir una trobada a Mongofra de Vidal-Folch amb un grup de persones de diferents àmbits de la societat illenca. Va servir per constatar els temors i les oportunitats que envolten el creixement d'Europa.
El periodista és partidari de "més Europa" i de veure la Unió com "el que realment és avui" i no com "un somni del passat o del que podria ser". Relaciona Europa amb els valors democràtics i amb "el capitalisme de rostre humà", l'economia social de mercat. Reconeix, però, que ara són temps d'escepticisme i com exemple el darrer llibre, ell en diu "pamflet", de Hans Enzesberger, un europeista que s'ha passat a l'altra banda i que resumeix totes les pors sobre el futur del Continent. Constata també la resistència dels governs nacionals a cedir poder polític a favor de la Unió. Així i tot, els sistemes de control s'incrementen, com la revisió que farà la Unió dels pressupostos nacionals, abans que no es presentin als respectius Parlaments.
Xavier Vidal-Folch es refereix al cost de l'oportunitat, és a dir el preu que s'haguera pagat si no s'haguessin pres algunes decisions, com per exemple la moneda única en contrast amb les continues devaluacions que podia fer cada país abans de l'euro.
No creu que hi hagi retorn cap a l'Estat-nació. Ni moneda, ni fronteres, cada cop menys diplomàcia pròpia i amb l'interrogant sobre el futur dels exèrcits nacionals.
El periodista de "El País" també opina que la Unió és "com un laboratori de govern mundial", una idea en què Europa "és campiona, però que li costa acceptar les seves conseqüències". Si no es fa una passa endavant en economia i política la UE "corre el perill de la marginalitat". Vidal-Folch opina que "el G-20 tendeix al G-2, Xina i Estats Units" i així Europa por perdre poder en la presa de les gran decisions. Per altra banda, dubta que Xina arribi a dominar el món de la forma que molts pronostiquen. "Ja comença a tenir bimbolla immobiliària", comentà ahir.
Sobre el debat de l'Europa de les diferents velocitats, creu que "si es fa amb unes regles comunes és interessant". Es necessiten lideratges forts, com els que "s'han produït en els millors moments de la història europea".