S'enyorava la carícia del sol i la rialla dels petits al carrer i ambdues van passejar-se ahir de la mà de s'Àvia Corema. La geganta, amb el seu bacallà i el seu setrill acudia puntual a la cita amb els fillets i filletes de Maó. Eren les dotze del migdia i el desplegament de pares i mares, avis o concos que acompanyaven els petits, empenyent en alguns casos cotxets d'infants, al centre del poble, més concretament a la plaça Constitució, no passava desapercebut.
L'expectació era grossa i més d'un i més de dos comentaven, amb paraules més o menys entenidores, com a l'escola havien dibuixat, pintat i retallat la figura de l'àvia dels set peus i les seves mestres els havien explicat que cada setmana, fins que arribàs la Pasqua, en perdria un d'ells. Com entonaven la tradicional cançó –"S'Àvia Corema, peu petit, caga en terra i pixa as llit.."–, demostrava que no havien perdut ni un fil i que la geganta de la Quaresma la tenen ben interioritzada.
Animada per la Colla de Geganters de Maó, per Cati Pelegrí i intèrprets de la Banda de Música de la localitat, la comitiva va adreçar-se cap a la plaça del Carme, mentre sonava música ben tradicional i més d'un mirava bocabadat aquella estranya vella, menys lletja del que es podria esperar.
Un cop arribà s'Àvia devora el mercat, tots els assistents van fer un gran cercle per tal de presenciar la pèrdua del peu, un moment que els petits volien viure a primera fila, quedant els més grans a distància, la qual cosa feia pràcticament inaudible l'animació de na Cati. Malgrat açò, el ritual va desenvolupar-se sense inconvenients i poc després de les dotze i mitja, començava la tornada cap a l'Ajuntament.
De nou, la música va envoltar la geganta i tots els qui l'acompanyaven, disposats a acomiadar-la fins la propera setmana, i qui sap, a aprofitar per regar amb aigua i sucre els caramel·lers que tal i com s'havia anunciat, estaven disposats al bell mil de la plaça.