"Em sap greu perquè la poesia és vista pels altres com un hobby i per a mi és una feina, un gènere que requereix de molta lectura i dedicació". Francesca Morro Salom (Inca, 1983) es va proclamar guanyadora del XXXI premi literari Francesc d'Albranca de Ferreries.
Els versos de la seva obra "L'epidèmia dels sentiments" van convèncer els membres del jurat en una edició marcada per l'escassa participació en la categoria absoluta. "Solc presentar-me a diferents certàmens d'escriptura però en aquest cas m'ha fet especial il·lusió que hagin reconegut el meu poema perquè em va costar molt treure-ho cap a fora".
Parla l'autora d'un procés creatiu on ha deixat fluir les emocions lliurament. "Em vaig proposar trencar amb el pensament i deixar al marge la ideologia política", explica. El resultat són poemes d'amor vistos des de l'optimisme i amb el missatge clar que "no som màquines i que ens exigim massa a nosaltres mateixos, fins al punt que semblem poc humans".
"Guanyar el 'Francesc d'Albranca' ha estat com una mena d'impuls, una recompensa rere l'exteriorització dels sentiments que em passaven pel cap en un moment determinat de la meva vida". A Francesca Morro, que viu a Ciutadella des de fa un parell d'anys i que -diu- es troba molt a gust a l'Illa, no l'importaria viure de l'escriptura. Si bé és llicenciada en Criminologia per la Universitat de Barcelona i en Treball Social per la Universitat de les Illes Balears, no descarta acurar-se amb la finalitat d'experimentar en els gèneres de la novel·la o l'obra teatral.
Escriu des de ben petita, "des de sempre", subratlla. Un dels seus primers reconeixements fou un accèssit en la categoria juvenil del premi Ciutat d'Inca. Es decanta per la poesia com l'eina per excel·lència per expressar-se. "És un joc de paraules, un desafiament que assumeixo amb naturalitat", senyala.
Entre les seves predileccions sobresurten els versos de Miquel Martí i Pol pel seu nexe amb Lluís Llach. "La meva mare escoltava la seva música i jo gairebé també ho feia molt abans d'aprendre a llegir". O Joan Salvat-Papasseit, pel trencament de l'estructura tradicional poètica.
Francesca treballa la literatura de manera constant. Les lletres la sedueixen i desitja que així sigui per sempre. "M'encantaria dedicar-me a escriure professionalment, que m'ocupi com a mínim una part de la meva vida".