De petita muntava i desmuntava qualsevol joguina que arribava a les seves mans. La curiositat de Jéssica Gomar Pina (Maó, 1989) va continuar creixent fins que va arribar el moment d'anar a la universitat. La menorquina va optar per estudiar Enginyeria Industrial a Girona. La seva intenció era dissenyar productes que milloressin la vida de les persones.
Una vegada finalitzada la carrera, la maonesa va començar a treballar com a becària en un grup d'investigació de la universitat especialitzat en tecnologia mecànica. A més, va dur a terme un màster en Business Innovation and Technology Management. Gomar es va traslladar finalment a Monterrey, a Mèxic, on treballa com a investigadora i està estudiant un segon màster enfocat en els processos avançats de fabricació.
Quan va arribar a Monterrey?
Ara fa quatre mesos. En concret, vaig arribar el passat 24 de juliol. El viatge va ser molt llarg. Des que vaig pujar a Barcelona al primer dels tres avions que vaig agafar fins que vaig aterrar a Monterrey van passar 30 hores! A més, el vol sortia molt aviat i vaig haver de dormir a l'aeroport d'El Prat. No vaig poder descansar gaire. Tot i així, entre els nervis i les ganes d'arribar no hi havia manera de dormir mentre volava. La veritat és que vaig arribar molt cansada, però afortunadament una companya de Monterrey em va venir a buscar a l'aeroport i em va rescatar de posar-me a buscar taxis a una ciutat desconeguda per arribar a l'hotel.
Tot i així, no ha marxat sola...
No! He tingut la sort de poder marxar a Mèxic acompanyada del meu al·lot. Ell és de Girona i estudia també Enginyeria Industrial. Ara mateix està portant a terme el seu projecte de final de carrera. El programa que m'ha permès venir a estudiar a Monterrey buscava també estudiants de darrer any que volguessin fer el seu projecte final a un altre país. Vam pensar que seria la millor opció per poder viure junts una experiència que crec que marcarà els nostres camins. A més, el meu al·lot treballa també en projectes mèdics i, concretament, està fent feina en el desenvolupament d'un aparell de simulació de laparoscòpia amb l'objectiu de dissenyar un nou producte més econòmic dels que es troben actualment.
Quan va començar a fer feina com a investigadora?
Durant la carrera vaig fer una assignatura que em va agradar molt anomenada Tecnologia Mecànica i Processos Avançats de Fabricació. L'any següent vaig entrar a un grup d'investigació relacionat amb aquesta temàtica per dur a terme el meu projecte de final de carrera centrat en la fabricació de dispositius mèdics.
En què consistia exactament?
En concret, el meu projecte consistia en fabricar un microdispositiu per a la regeneració de cèl·lules i teixits. Era una petita placa amb diverses cavitats per tal de poder col·locar-hi dins una cèl·lula i que aquesta es regenerés dins del cos humà. La part enginyeril del projecte era fabricar el dispositiu a escala micromètrica amb una màquina dissenyada per a la fabricació de peces enfocades a la industria automotriu, variant tots els paràmetres de procés per tal d'optimitzar la qualitat del producte final. Amb els resultats del meu treball es va concloure que es podrien fer geometries complexes a nivell micromètric amb l'avantatge de reduir molt els costos de fabricació de peces pel sector mèdic.
Una vegada finalitzada la carrera va dur a terme un màster...
Sí. Vaig fer un màster en Business Innovation and Technology Management. Vaig trobar molt interessant el concepte d'estudiar els nous processos de fabricació en l'àmbit de la creació de noves empreses en funció de la tecnologia. A més, s'impartia en anglès i això em va ajudar també a millorar el meu nivell. Vaig enfocar la meva especialització i la meva tesi final a millorar el procés de micromecanització en la fabricació de sistemes microfluídics per a la inserció de fàrmacs al cos humà. Aquest cop vaig treballar en el disseny d'un nou sistema de microlubricació per millorar la qualitat final del procés de fresatge.
Quan va sorgir l'oportunitat de partir cap a Mèxic?
Un cop acabada la carrera em van contractar com a becària d'investigació del grup. Finalment, el director em va proposar marxar a fer una estada a Mèxic, els Estats Units o Brasil, països amb els quals tenen un conveni per intercanviar investigadors amb la finalitat de promoure i millorar els nous processos de fabricació enfocats a la branca mèdica.
I va acceptar...
Sí! La veritat és que no m'ho vaig pensar dos cops, tenia molta il·lusió per poder adquirir aquesta experiència i, sobretot, per enriquir-me com a investigadora. A més, al meu grup d'investigació de Girona hi havia molts mexicans degut al conveni que tenen i la veritat és que sempre que em parlaven del seu país em feia moltes ganes anar-hi. La veritat que no em va costar gaire mentalitzar-me del fet de marxar tan enfora, ja que des de ben jove vaig partir de Menorca per estudiar i, en aquest sentit, ja hi estava acostumada. Tot i així, aquest cop no havia de travessar el Mediterrani sinó que havia de creuar l'Atlàntic! És cert que la distància és molt gran, però les noves tecnologies faciliten molt la comunicació i, per tant, no resulta complicat estar en contacte amb persones que es troben a l'altra punta del món.
Les primeres setmanes a Monterrey van resultar molt dures?
Hi va haver una mica de tot. Acostumar-se a un nou lloc i, sobretot, a la diferència horària de set hores és complicat. El meu cos s'aixecava a les dues de la matinada i a les sis de la tarda ja m'havia d'anar a dormir. Així vaig estar uns dies, fins que vaig superar el "jet lag." A part de tot això, feia un calor insuportable i no podies anar enlloc. Més d'un dia vam estar a més de 45 graus des de les deu del matí fins les deu de la nit. Tot i així, van ser dies molt emocionants, ja que és quan comences a veure com serà la teva nova vida durant el proper any.
Què li va semblar la ciutat?
Potser Monterrey no és una de les ciutats més maques de Mèxic, degut especialment a la seva industrialització, però la gent és increïblement alegre i simpàtica, sempre intenten ajudar-te en el màxim que poden. En general, els mexicans són molt amables i, en veure que ets de fora, cerquen la manera d'ajudar-te en qualsevol cosa que necessitis. Sempre m'estan aconsellant els llocs que haig de visitar i el menjar típic que haig de provar de cada regió!
Li va costar habituar-se a la nova vida a Monterrey?
No gaire. Afortunadament, el clima ja està més calmat i ja puc aprofitar per visitar la ciutat. En relació amb l'idioma, cada dia aprenc paraules i expressions noves. Encara que a Mèxic l'idioma oficial és l'espanyol, moltes paraules són diferents. És el cas de l'autobús, aquí li diuen camió! Respecte als costums, hi ha de tot. Alguns m'agraden molt, com és la unió familiar o l'hospitalitat i l'amabilitat de la gent. En canvi, una de les coses que menys m'agrada de Monterrey és la manera que tenen de conduir: es salten els semàfors, els stops i corren a tota velocitat. No donen cap prioritat als vianants i, de fet, si et veuen creuar el carrer encara acceleren més. En general, es pot dir que, a dia d'avui, estic totalment adaptada a la vida a Monterrey, encara que de tant en tant em sorprenguin algunes coses.
Com quines?
Doncs un dels costums més sorprenents dels mexicans és la seva impuntualitat. A tota arreu arriben tard! Fins i tot les botigues obren més tard del que seria el seu horari habitual.
S'ha adaptat també a la gastronomia mexicana?
La veritat és que el menjar mexicà m'encanta, si li treus el picant. Els "tacos" són el seu plat principal, per esmorzar mengen el que anomenen "tacos mañaneros", que porten ingredients més lleugers. Per dinar, més "tacos", i a la nit, els "tacos al pastor", que són una mena de carn adobada. A part d'això, tenen un munt de plats amb verdures i, sobretot, els típics "asados norteños", que mengen cada diumenge amb la família.
Què em pot explicar de la seva feina com a investigadora?
Estic treballant a l'Instituto Tecnológico de Estudios Superiores de Monterrey, una de les universitats més importants del país i de les més ben valorades d'Americà Llatina.
Continuo la meva investigació en el desenvolupament de dispositius mèdics, aquest cop desenvolupant "stents" coronaris biodegradables mitjançant tecnologia de tall per làser de fibra. Els "stents" són una mena de malla metàl·lica que s'introdueix a l'interior de les venes mitjançant una operació d'angioplàstia per tal de desobstruir les venes. En aquest sentit, la feina que faig aquí em resulta molt gratificant ja que, potser en un futur, algunes persones es podran salvar gràcies a mi i la meva feina.
A més, porta a terme un altre màster...
Sí. Estic estudiant un màster de Maestría de Ciencias de la Manufactura a la mateixa universitat. Està especialitzat en processos de manufactura i enfocat a programar la producció i automatitzar els processos mitjançant robots i cèl·lules flexibles de fabricació.
A quin barri viuen?
Vivim molt a prop de la universitat, a uns cinc minuts més o menys. És una zona molt tranquil·la, afortunadament. Degut a la nostra situació, no ens movem mai per zones conflictives.
Què vol dir?
Desgraciadament, a Monterrey hi ha molta pobresa i moltes persones no tenen diners ni per menjar. De moment, jo he vist el millor que es pot veure a la ciutat: he anat a centres comercials, he conegut nous restaurants, empro taxis per desplaçar-me, etcètera. Tot i així, t'adones que a Monterrey hi ha diversos nivells de vida.
Hi ha també problemes d'inseguretat degut al narcotràfic?
És un tema molt delicat. Diguem que tu saps que hi ha problemes, però com que no els veus no et preocupes i fas veure que no hi són encara que siguin reals. Hi ha llocs més conflictius que d'altres, i, per tant, el millor que pots fer és no passar per allà i no pensar-hi. De totes maneres, els diaris et fan obrir els ulls i veus que estàs a un lloc en el qual mor molta gent a causa del narcotràfic.
Quant de temps té previst quedar-se a Monterrey?
Encara em queden vuit mesos per acabar l'estància d'investigació. D'una banda, tinc ganes de tornar a Espanya per veure la família i els amics, però tenint en compte la situació, em fa molta por tornar i no trobar cap feina relacionada amb el meu àmbit d'especialització. Per això, no descarto marxar de Monterrey i instal·lar-me a un altre país per buscar feina o fer un doctorat. Tot i així, l'experiència de viure a Mèxic és genial: duc a terme una investigació que pot millorar molt la vida de les persones, estic coneixent molts llocs del país i també aprenent molt de la cultura. És molt satisfactori!
Ha visitat Menorca des que va marxar?
No i fins a finals de l'estiu de 2013 no tinc previst trepitjar terres menorquines. Vaig decidir marxar tot l'any sense tornar perquè crec que si tornés per Nadal em faria molta pena marxar de nou. Mèxic m'agrada molt, però com a Menorca, no s'hi està enlloc. La veritat és que trobo a faltar moltes coses de l'Illa, però especialment el mar.
Es planteja tornar a instal·lar-se a l'Illa?
Degut a la trajectòria de la meva carrera, Menorca és un lloc on em resultaria molt complicat trobar feina de la meva especialització. Tot i així, si trobés la feina ideal a l'Illa, no em costaria molt decidir-me. Això sí, tenint vacances per tornar a visitar Mèxic!
Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info