És preciós. Em dóna la sensació que Sant Mateu i l'àngel són aquí, entre nosaltres, que els podem tocar. Quina passada. Està tant ben fet. En aquesta bellesa no la podia pintar més que en Carlos. És impressionant. I hem de donar les gràcies a la persona que ha fet la donació. No deus ser tu?
Aquests són només alguns dels comentaris que ahir vespre acompanyaren l'acte de presentació d'una de les obres de Caravaggio que ha reproduït Carlos Mascaró.
L'expectació era màxima a l'església de Sant Martí des Mercadal i sens dubte, l'espectacular rèplica del quadre "San Mateo y el ángel" no va defraudar.
L'església estava plena a vessar. Tots els fidels volien conèixer l'obra que ben aviat ocuparia un lloc ben destacat al presbiteri de la parròquia de Sant Martí.
El mecenes que va apostar per la qualitat pictòrica de Mascaró volia fer una aportació artística a la parròquia que "superés la vida d'ell mateix, que ultrapassés generacions i que contribuís a adorar a Déu", ressaltà ahir el rector Joan Tutzó. Aquest anònim només va posar una condició, que fossin les pinzellades de Mascaró les encarregades d'omplir la paret de l'altar.
Tutzó explicà que una banda del presbiteri està ocupat per un quadre del Baptisme del Senyor perquè allà s'hi troba la pila baptismal. Per tant, a la part on hi ha l'ambó, la taula de la paraula de Déu, s'hi havia de col·locar alguna obra que hi anés en consonància. D'aquí que s'apostés per "San Mateo y el ángel", també anomenat "La inspiración de San Mateo" de Michelangelo Merisi (Caravaggio) on apareix Sant Mateu escrivint l'Evangeli al dictat d'un àngel.
L'artista ferrerienc, visiblement emocionat, reconegué que després dels elogis -tant del rector de la parròquia com del batlle, Francesc Ametller-, "les meves galtes estan tant vermelles com les de l'àngel". Va voler explicar els assistents una mica d'història sobre Caravaggio i sobre el quadre original, perquè per "estimar les coses, les has de conèixer".
El bisbe Salvador Giménez va beneir aquesta espectacular i magnífica reproducció de 1,56 per un metres, inferior a la pintura original per evitar una possible suplantació. Felicità el poble per contar amb un quadre que "ennobleix l'església" i agraí les persones que han fet possible que la comanda es fes realitat. Finalment, recordà que l'església i per tant, també qualsevol aportació que es faci, "és de tots, i està al servei de tots".
L'obra fou penjada al presbiteri de l'església de Sant Martí i tots els fidels allà presents pogueren observar els detalls, la perfecció, la precisió i la bellesa de la pintura. Gairebé un any de treball és suficient perquè un artista estimi i agafi afecte a qui ha estat company d'estudi durant tant de temps. I així ho demostrà, sens dubte, la carícia que deixà anar Mascaró un cop la creació enjoià l'altar.