Autofitxa
Vaig néixer a Lluçars, un poblet de Lleida, el 1923. Tenc 89 anys. Als 20 anys vaig anar a Barcelona per estudiar alta costura i vaig treure el títol de Tall i Confecció. A la capital catalana vaig conèixer a un jove de Ciutadella, Antonio Octavio Franco Català, que es convertiria amb el meu marit. Ell era actor de la Companyia de Teatre Delfín Serra i treballava a Radio Hospitalet. Vam venir a viure a Ciutadella el 1960. Ara soc vídua i tenc dos fills: en Miquel, de 52 anys, i na Queta, de 48 anys. He estat modista tota la vida, però el que més he fet ha estat llegir, des de joveneta m'apassiona la lectura. També m'agrada col·lecionar i viatjar.
És l'alumna universitària de major edat de Menorca, 89 anys i estudiant de la Universitat Oberta per a Majors, admirable!
Perquè m'agrada molt estudiar i aprendre coses noves. Sempre he estat molt entusiasta de Menorca i tenc molts llibres sobre l'Illa. L'any 2000, quan vaig sentir parlar de la UOM, vaig dir que el curs següent em matricularia. I així ho vaig fer. Som alumne de la UOM d'ençà el 2001, guard totes les carpetes de cada curs i tots els temaris.
El passat dijous, li van entregar el diploma acreditatiu d'aquest curs, el tretzè que rep d'ençà cursa a la UOM, què significa per a vostè?
És un orgull molt gran. He après moltíssimes coses. Estudiar a la UOM ajuda a mantenir el cervell actiu i conservar la memòria. He fet un curs a l'Esplai per aprendre a fer-se vell, a entendre la vellesa com una etapa més de la vida, a acceptar-la com es presenta. M'ha entusiasmat i m'ha ajudat a tenir clara la voluntat de continuar estudiant a la UOM.
Quina assignatura l'ha engrescada més?
La història és el que més m'agrada, i si té a veure amb Menorca, encara més! També m'agrada molt l'astronomia. Vam tenir un professor de Maó i vaig disfrutar tant amb aquesta assignatura i em vaig meravellar tant dels misteris de l'astronomia que vaig escriure un conte. Escriure és una altra de les meves passions. De petita, a l'època de la segona República, vaig tenir un mestre que em va ensenyar a escriure en català.
Què opina de la UOM, s'ha de mantenir? Ha de créixer?
És una iniciativa fantàstica perquè hi ha moltíssima gent major que li agrada. No m'hagués imaginat mai que podria anar a la universitat. De petita al poble, no hi havia possibilitats d'estudi i després vaig haver de treballar i dedicar-me a la família. Per açò vaig voler que els meus fills estudiassin a la universitat. Ara la UOM i la família són la meva vida.
Vostè representa a la gent gran més activa i voluntariosa...
Sí, em consider una àvia activa. M'agrada fer coses i aprendre.
Què els diu als seus néts?
Tenc dos néts i una néta. Els dic que estudiïn molt i així podran decidir el que volen fer a la vida. El saber no acaba mai, sempre hi ha coses noves per aprendre per molta crisi que hi hagi. No hem de deixar de tenir interès pel coneixement, enriqueix a les persones. La saviesa no ocupa lloc.
Una il·lusió com a universitària?
Conservar la salut per continuar estudiant i que els meus néts puguin estudiar i arribin més endavant d'on hem pogut arribar jo i els meus fills.