A quantes festes participen amb els seus cavalls?
A totes. Duim cavalls a tota Menorca. Els utilitzen quasi totes les Capellanes, tret de Josep Manguán, que surt a Alaior i Maó i que qualca cavalls d'una altra banda. I després, cavalls per a diferents caixers.
Quants cavalls aporten a cada poble?
Depèn. Normalment, com més gros és el poble, més cavalls. Hi ha llocs on n'hi duim dos o tres, altres on n'hi ha cinc o sis, i n'hi ha on n'hi duim fins a dotze.
Quants cavalls hi tenen al seu centre hípic?
Entre cavalls i poltres, ara en tenim cinquanta-cinc.
I quants són per a les festes?
Podem disposar-ne de quinze, per qui els necessiti. La resta, o són joves, o necessiten madurar. Aquests quinze són els que utilitzem a l'escola, perquè normalment, la gent que ve ho fa per aprendre a muntar, i es necessiten cavalls seriosos, que responguin mecànicament, amb noblesa. Perquè si no, enlloc de crear afició, la mataríem.
Precisen de preparació especial?
Hi ha que fer-hi feina amb ells, perquè no tenguin por, que venguin ben aclarits. No tots els cavalls serveixen. Tal vegada sí per a caixers experimentats, però hi ha gent que té el gust de sortir a la festa quatre dies, i necessiten un cavall segur i preparat, per no tenir problemes.
Què ha de tenir un cavall de festes?
Ha de ser fred, seriós i, sobretot, amb una disciplina, una educació, una bona doma. Perquè no és el mateix tenir un domini, en que un, amb valentia, es llença a l'aventura, que tenir un cavall amb una doma ben aclarida, que tant serveixi per un fillet, com per un home gran o una dona.
Un dels problemes a resoldre amb els cavalls són les renous.
S'ha de preparar, amb gimnàstica, una sèrie de feines i preparacions perquè no li afectin les renous i les músiques.
Quants anys ha de tenir per sortir?
Depèn de la serietat i l'educació. Però perquè sigui de confiança, han de tenir de cinc anys en amunt. Si són més joves són com a bergants, que un dia fan una feina seriosa i a l'endemà se'n van de festa.
Hi ha molta gent interessada amb la doma menorquina?
Ve molta gent de fora, d'Europa, amb ganes de conèixer aquest cavall i la doma menorquina. I en el moment en que estem, és un bon símptoma, vol dir que a Menorca no ho feim tan malament, i que tenim un producte que va bé. Es pot dir que la salud del cavall menorquí és bona. Avui sí, demà no ho sé.