El ferreret (Alytes muletensis) és un amfibi que va tenir presència a Menorca, almenys, fins a la prehistòria. Actualment no hi ha constància que hi hagi exemplars d'aquesta espècie que era endèmica, aquí i a Mallorca. És a l'illa vesina on els successius plans de conservació estan sent força satisfactoris, des que el 1980 es trobaren exemplars vius a la Serra de Tramuntana.
El ferreret habità a Menorca en l'antiguitat. Així consta a «Evidències sobre la supervivència tardana i extinció d'amfibis endèmics i rèptils del poblat de l'edat de bronze i del ferro de Torralba d'en Salort (Alaior, Menorca)», un article publicat el 1984 per Josep Antoni Alcover i Helmut Hemmer, autor, aquest segon, del llibre «Història biològica del ferreret (Life history of the mallorcan midwife toad)» (Ed. Moll, 183). Al jaciment menorquí se'n localitzaren fòssils, igual com també al poblat de Cornia Nou, a Maó, on se'n documentaren entre els anys 2007 i 2008.
De la supervivència del ferreret a Menorca no se'n té cap constància en l'actualitat. Des del GOB, el biòleg Cristòfol Mascaró es refereix a les hipòtesis que hi ha en relació a la seva extinció, durant la prehistòria. «S'atribueix a la serp d'aigua», una espècie depredadora que va ser introduïda a l'Illa per l'home i que és considerada la «principal sospitosa» de la desaparició de l'amfibi.
Mallorca
Una situació diferent viu el ferreret a la major de les Balears. El 1977 es va documentar sobre restes fòssils i tres anys després es varen localitzar amb vida exemplars a la Serra de Tramuntana. Considerada una espècie en perill d'extinció, el 1985 s'engegaren mesures de conservació per al ferreret, com ara la cria en captivitat i alliberament posterior, la restauració d'hàbitats, la creació de noves poblacions i també la retirada de depredadors introduïts. Aquest és el cas, també, de la serp d'aigua (Natrix maura), de la qual se n'han retirat enguany dotze exemplars de dos torrents on hi ha poblacions. I és que aquesta és una serp que pot afectar molt les poblacions de ferreret, per la capacitat que té per eliminar les larves en un gorg en molt poc temps.
Al mateix temps, les darreres dècades s'ha treballat per incrementar les localitzacions on habiten els ferrerets. Si inicialment hi havia catorze poblacions naturals, actualment la xifra ha crescut fins a les trenta-quatre. Avui, el 24 per cent dels exemplars viu en noves poblacions, segons dades de la Conselleria de Medi Ambient del Govern balear.
El 1991 s'inicià el recompte de larves de ferreret. El Servei de Protecció d'Espècies ha fet el seguiment, entre els mesos de juny i agost, amb recomptes en aljubs i gorgs. A principis dels anys noranta es registraren 13.914 larves, una xifra que s'ha duplicat al cap dels anys. El 2018 se'n comptaren 29.314; l'any passat, 29.672; i enguany, 30.787.
Reintroducció
El passat mes de maig, membres del Servei de Protecció d'Espècies i Agents de Medi _Ambient van reintroduir fins a 647 larves de ferreret al seu lloc d'origen, el Paratge Natural de la _Serra de Tramuntana. Uns exemplars que prèviament van ser tractats i desinfectats d'un fong, el Batrachochytrium dendrobatidis, un patogen perillós que afecta els amfibis, provocant quitridiomicosi. Les larves es van criar al _Centre de _Seguretat i _Cria, ubicada a la finca pública de Planícia, obert el 2013 i on s'hi han tractat, fins ara, 1.400 larves i 150 metamòrfics.