Generar un impacte socioeconòmic a través de l'impuls d'un producte turístic emergent com és l'astroturisme, aprofitant les condicions excepcionals de qualitat d'observació del cel nocturn de Menorca. I dotar l'Illa d'un instrument per a consolidar l'aposta per l'eficiència energètica i la reducció de la petjada de carboni. Aquests són els objectius principals del nou reglament de protecció del medi nocturn que s'ha publicat aquest dimarts en el BOIB. Aprovat pel plenari del Consell insular el 21 de juny, esdevé la concreció i desplegament de la llei balear 3/2005 de 20 d'abril, de protecció del medi nocturn de les illes.
Fins ara, en cap altra illa s'havia redactat un reglament semblant. Així ho destaca el conseller de Medi Ambient i Reserva de Biosfera, Josep Juaneda, qui considera que, així, es «referma el compromís en la lluita contra el canvi climàtic, a través de la reducció del consum d'energia per a l'enllumenat».
Aquest reglament regula les instal·lacions i els aparells d'enllumenat exterior i interior, tenint en compte la contaminació lumínica que poden produir i l'eficiència energètica. Però, en paraules de la directora insular de Reserva de Biosfera, Irene Estaún, «no es tracta d'apagar llums, sinó d'utilitzar-los bé, amb els nivells d'intensitat correctes i que il·luminin on ho han de fer, perquè no entrin llums del carrer a les cases ni que tampoc il·luminin el cel. Han de donar llum per allà on passa la gent».
La norma preveu que, en vuit mesos, s'haurà creat el denominat Servei de prevenció i control de la contaminació lumínica, format inicialment per un tècnic i un administratiu a temps parcial.
Aquest òrgan, que serà l'encarregat d'aplicar les mesures previstes en el reglament, haurà de definir, en un termini de quatre mesos, els mapes de zonificació de Menorca i de brillantor del fons del cel.
Els oasis de foscor
S'establiran quatre zones, de major a menor grau de protecció, i una subzona, que inclourà els espais especials, denominats «oasis de foscor», que són aquelles àrees d'un alt valor astronòmic o natural (de color gris al mapa). Inclou part dels termes de Ciutadella, Ferreries i Es Mercadal, així com la zona del Parc Natural de l'Albufera des Grau.
No es podran il·luminar artificialment platges, cales o punts de la costa, excepte les integrades en nuclis de població. Tampoc, la d'espais naturals, terrestres o marins amb finalitats estètiques, si no disposen d'autorització.
Els nivells d'il·luminació permesos es concreten en la norma, tenint en compte si té una finalitat ornamental exterior, si és enllumenat viari, industrial exterior, comercial o publicitari, en instal·lacions esportives i recreatives, exterior en edificis o en equipaments. També els comerços hauran d?evitar que surti la llum dels mostradors.
La tipologia de les làmpades a utilitzar també es concreta, tenint en compte la seva tecnologia, potència o temperatura de color.
Aquests requisits implicaran la millora d'instal·lacions, tant de l'àmbit privat com públic. Així, els ajuntaments reben una sèrie de competències per autoritzar, regular, inspeccionar i fins i tot incoar i resoldre expedients sancionadors, igual com el Consell, a partir del règim sancionador que fixa el text.