Els dies 20 i 21 de novembre, el Centre Bit d’Alaior va acollir les primeres Jornades de Comunitats Energètiques de Menorca, organitzades per l’Oficina de l’Energia i Transformació Comunitària (OTC) Menorca 2030. Una quarantena de persones –ciutadania, cooperatives, tècnics municipals i representants d’administracions– hi van assistir amb un objectiu comú: entendre què implica impulsar projectes energètics col·lectius i quines condicions necessiten per arrelar a l’illa.
El conseller de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació, Simón Gornés, va obrir les jornades recordant que la transició energètica és «una responsabilitat compartida i coherent amb els objectius de Menorca 2030». Xavi Camps, tècnic de l’OTC, va subratllar que l’oficina va néixer per «facilitar la participació de la societat» i que actualment l’objectiu central és facilitar que els municipis i la ciutadania impulsin projectes col·lectius.
Amb aquest marc, les jornades es van articular al voltant de tres propòsits: compartir experiències, identificar reptes i presentar eines jurídiques i tècniques per facilitar l’aparició de noves comunitats energètiques a Menorca.
Comunitats d’arrel local: energia, governança i proximitat
La primera tarda va començar amb una introducció de Danae Bogdanova, coordinadora de projectes de comunitats energètiques d’Azimut 360 i coorganitzadora de les jornades. Va recordar que una CE és «una entitat jurídica de participació voluntària» per produir i compartir energia renovable, però sobretot «una forma de governança comunitària».
Un primer bloc va abordar experiències que tenen en comú l’arrelament al territori. La Comunitat Energètica de La Bordeta, una de les més grans de Catalunya, gestiona quatre instal·lacions fotovoltaiques, projectes de mobilitat elèctrica i rehabilitació energètica. La implicació del veïnat, però, no ha arribat sola: la seva coordinadora, Giulia Torri, va destacar la importància de la presència al carrer –xerrades, activitats populars, col·laboracions amb entitats– per generar confiança i ampliar la base social.
Silvano Aversano, dinamitzador de La Fàbric@, va explicar l’experiència del Bon Pastor (Barcelona), on la comunitat va començar abordant la pobresa energètica amb tallers per llegir factures i auditories en comerços. Després va arribar la primera instal·lació. «Tot el que sé d’energia ho he après amb la gent», va remarcar.
Rocaguinarda (Barcelona) va aportar una altra perspectiva: una CE integrada dins una cooperativa cultural amb 40 anys d’història. Raül Aliana va explicar que la seva instal·lació de 20 kW, situada en una coberta municipal cedida via concurs, conviu amb tallers de sensibilització i assessorament energètic.
Aquest mosaic d’experiències va apuntar una primera conclusió: les comunitats energètiques funcionen quan arrelen a la vida quotidiana i es construeixen des de la proximitat.
Un segon bloc va fer èmfasi en com sostenir econòmicament i organitzativament aquests projectes. A Vilanova i la Geltrú, VNG Energia –presidida per Rafel Florenciano– agrupa 130 famílies i 18 empreses. Treballen en autoconsum compartit, mobilitat elèctrica, eficiència i divulgació, i estan a punt de connectar la seva primera instal·lació de 100 kW. Per això cerquen ampliar el seu àmbit d’acció, ja que, com va resumir Florenciano, «sense massa crítica no hi ha projecte viable».
Des de Sant Vicenç dels Horts, Lluís Cusí, president de Bona Energia, va insistir en la necessitat d’estabilitat: «Si volem garantir el futur de les CE, no les hem de dopar amb subvencions: calen mecanismes propis». El seu projecte combina rehabilitació, autoconsum i activitat comunitària constant.
El cas del Polígon Agro-Reus, presentat per Ramon Castellví, cap de Servei de Medi Ambient de l’Ajuntament de Reus, va mostrar el potencial de les CE industrials. A Reus, el model s’integra en una estratègia municipal que inclou una comercialitzadora elèctrica i projectes d’hidrogen verd.
Anna San Clemente, tècnica de l’associació SEBA i coordinadora de la Xarxa de Comunitats Energètiques de Barcelona, va remarcar la importància de treballar conjuntament: «Sortir de la individualitat de cada barri ens permet tenir més força davant l’administració». Aquesta coordinació ha estat clau perquè Barcelona liciti deu cobertes públiques específicament destinades a CE.
Reptes compartits
Tot i la diversitat de casos, els debats van mostrar reptes comuns: arribar a persones que desconeixen el model, simplificar tràmits, garantir preus estables i definir estructures de governança clares. Hi va haver consens en un punt: els ajuntaments són actors centrals. La seva implicació genera confiança, facilita la cessió de cobertes públiques i dona estabilitat als projectes.
Eines per fer el pas
La segona jornada es va dedicar a les eines que permeten passar de la idea al projecte. Sandra Redondo, advocada de Civic Energy i La Mirada Cooperativa, va presentar una guia jurídica orientada als ajuntaments que respon dubtes habituals: com cedir una coberta municipal, com pot participar l’administració en una CE i quins models de licitació són possibles. Va destacar el marc normatiu balear, que permet cessions específicament destinades a aquests projectes.
Raimon Galve, director de Comunitats Energètiques de SAMSO (Barcelona), va presentar la guia pràctica per dinamitzar la ciutadania. Va remarcar la importància del paper municipal: «Si l’ajuntament acompanya la comunitat, la ciutadania hi confia». També va presentar la guia d’emmagatzematge d’energia, que ofereix una visió integral sobre el paper clau que pot jugar dins el procés de transició energètica de Menorca.
En la part tècnica, Borja Olives, d’Aiguasol, va presentar tres treballs: una base de dades de consums horaris dels equipaments públics municipals i del Consell; una eina de simulació econòmica per projectar escenaris de viabilitat; i un estudi pilot a Es Mercadal, Sant Lluís i Es Migjorn Gran per identificar cobertes prioritàries i analitzar el potencial d’autoconsum compartit.
Jesús Cardona, arquitecte i membre de la cooperativa Coure, va tancar el bloc explicant els criteris principals d’un pla de viabilitat econòmica: una CE «no genera ingressos, genera estalvi», i ha de poder competir amb el preu del mercat.
De la teoria al territori
Les jornades es van tancar amb un Serious Game dinamitzat per Azimut 360, on els participants van simular la creació de CE urbanes, rurals i industrials per visualitzar reptes reals i exercitar la presa de decisions.
Què s’endú Menorca?
Les jornades deixen un missatge clar: les comunitats energètiques poden ser diverses, però comparteixen una essència comuna –gestionar l’energia de manera col·lectiva, transparent i arrelada al territori. Menorca comença ara un camí amb més referents, més coneixement i més eines per activar projectes que combinin viabilitat, corresponsabilitat i governança democràtica.