Sembla evident que el futur de l'espècie humana estarà lligat, inevitablement, a les tecnologies. És un pronòstic difícil de contradir, tenint en compte que actualment, els més petits de la casa, ben prest comencen a interaccionar amb dispositius electrònics. Però la interacció entre home i màquina pot anar molt més enllà, com s'ha pogut veure en les jornades STEM Talks Menorca que s'han celebrat al Centre Bit d'Alaior, on ha participat Neil Harbisson, el primer cyborg reconegut per un país.
El Google Developers Group Menorca proposava aquest divendres una interessant taula rodona, per debatre en relació a on estan els límits ètics en l'ús de la tecnologia relacionada amb el cos. Una qüestió que partia de casos com el de Neil Harbisson, qui des de fa 16 anys té una antena que li permet percebre els colors (els visibles i els no visibles per a l'ull humà, infrarojos, ultravioletes) que els seus ulls no distingeixen per patir acromatòpsia. Una antena que Harbisson defineix com un «òrgan» més del seu cos i que serveix d'exemple de cap a on pot anar l'evolució. «Qualsevol persona que senti que vol incorporar tecnologia al seu cos, es pot considerar un cyborg», apuntava aquest britànic criat a Mataró. «Hi ha cyborgs biològics i cyborgs psicològics», afegia. I és que, defensa, «si quan el teu mòbil s'està quedant sense bateria dius ‘m'estic quedant sense bateria', vol dir que ja sents aquest mòbil com una part del propi cos».
Isidre Gibert, investigador principal del Grup de Genètica Molecular i Patogènesi Bacteriana a l'Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, considera que «des de la perspectiva biològica, l'evolució de les persones és un pas més en l'evolució, la tecnologia forma part de la nostra vida i l'utilitzem per posar-la al nostre servei». Però, «fins on hem d'arribar en aquest procés evolutiu?».
Per al cap de departament de lògica i investigador a l'Institut d'Investigació d'Intel·ligència Artificial del CSIC, Pedro Meseguer, «des d'un punt de vista quotidià, hi ha certa dificultat per unir la tecnologia biològica, aquella amb la que estem fets, i la tecnologia del silici, la dels ordinadors. És difícil, però avui ja hi ha capacitat per fer coses que abans no es podien fer».
Ètica
«Els comitès ètics no veuen bé implants com el meu i els cyborg hem de recórrer a la clandestinitat per aconseguir-los», lamenta Harbisson, qui recorda que «als anys 50 i 60 no estaven ben vistes les operacions de canvi de sexe, i avui ja ho cobreix la Seguretat Social». És una qüestió, per tant, d'acceptació social progressiva, considera.
Entre els assistents a l'acte, alumnes de l'IES Biel Martí i de l'Escola d'Art de Menorca, va sorprendre molt conèixer un cas com el de Harbisson, i al final de la taula rodona van tenir interès a plantejar qüestions als ponents. Una qüestió que es va posar damunt la taula era en relació als beneficis que implants tecnològics poden aportar a persones que, per un motiu o altre, pateixen alguna discapacitat. En aquest sentit, Harbisson va apuntar que hi ha investigadors que treballen en aquesta línia.
L'STEM Talks Menorca es va clausurar aquest divendres vespre. Entre dijous i divendres, els organitzadors han aconseguit una assistència total de 310 persones, amb presència de públic general i d'alumnes dels instituts Joan Ramis, Pasqual Calbó, Biel Martí i l'Escola d'Art.