Confessa haver estat durant anys un addicte compulsiu a la tecnologia. Acabava de tornar a Espanya després de quatre anys vivint a Costa Rica, i Jimmy Pons Capó (Ciutadella, 1965), expert en temes d'innovació turística i en Internet i tecnologia (actualment també activista i creador del mindfulness executiu), necessitava un mòbil per fer feina.
Era l'any 1996 i es comprà un telèfon mòbil, d'aquells que s'aixecava la tapa i sortia l'antena, i un ordinador portàtil Olivetti, tot amb la idea de lliurar-se del PC de sobretaula i del contestador de casa, perquè el poguessin contactar en qualsevol moment i lloc mentre hi hagués cobertura. Llavors, amb altres, havia muntat una empresa de turisme i per saber si tenia feina o no havia d'estar-se a casa per atendre les telefonades o escoltar els missatges del contestador i, és clar, aquella tecnologia li venia molt bé.
Però allò que inicialment va entendre com un «alliberament», a poc a poc, o ràpidament, es va convertir en una mena d'«esclavitud», fins al punt d'obsessionar-se, per exemple, amb el nombre de visites al seu blog, amb el nombre de seguidors que tenia a Twitter o de si sortia als rànquings de persones referents en màrqueting turístic. La seva imatge digital era «clau» en un món on les marques corporatives i les personals començaven a coexistir i a retroalimentar-se les unes amb les altres.
Estava enganxat i no ho veia, i fou la seva pròpia dona, Maria, qui l'avisà: «te fiques al teu món i sembla que res més existeix al teu voltant. Necessites ajuda mèdica». Primer de tot pensava que estava exagerant però actualment, veient-ho en perspectiva i després d'haver passat per una «desintoxicació tecnològica voluntària» ja no li veu tant.
En cap moment, diu Jimmy Pons, és que s'hagi de tirar el mòbil o l'ordinador al fems, perquè són «eines fantàstiques» i la tecnologia es pot emprar per empoderar els humans, però «s'ha de trobar un equilibri» i s'ha de fer un «ús racional».
Como he respondido a todos los comentarios negativos tambien respondo por supuesto a los positivos: Victor Mayans, muchas gracias, tu también eres un referente y siempre he admirado de ti esa capacidad que tienes para adaptarte a los tiempos. Solo los que sepan adaptarse podrán seguir teniendo éxito, el resto malvivirá. De lo único que podemos estar seguros es que mañana algo cambiará ;-) Una abraçada Necromicon! Me ha encantado tu reflexión, cómo bien dices les da igual! Yo prefiero escribir libros. Ya serán los lectores los que decidirán si merezco su aprobación. Un saludo