El tractament amb sorna del valset «Es Mahón» durant l'emissió del programa musical «Hoy empieza todo» de Radio 3 de RNE, arran de la seva lletra i també pel fet que és la mateixa -amb la música inclosa- d'«Es Avilés», s'ha viralitzat de nou aquesta setmana a través de les xarxes socials.
Aquesta befa d'alguns programes de la televisió o de la ràdio a la popular cançó que, des de fa anys, és entonada el dia del pregó de les festes de la Mare de Déu de Gràcia per la persona que ha dit el pregó i pel batle o batlessa de la ciutat, amb l'acompanyament coral de la gernació que omple la plaça de la Constitució, no és nova. Fa poc més d'un any va succeir el mateix en el programa «El Búnquer» de Catalunya Ràdio, i en fa sis a «Late Motiv» d'Andreu Buenafuente.
Què diu i quin és l'origen d'aquesta cançó? El músic i periodista Deseado Mercadal inclou al seu treball «El folklore musical de Menorca» (1980) «la aquí archiconocida melodia titulada ‘Es Mahón', compuesta para festejar la llegada del rey Alfonso XIII, cuando en abril de 1904 visitó por primera vez Menorca». Mercadal transcriu la lletra i melodia del valset, que parla de Maó com «una ciudad hermosa y galante», que té «comercios de gran importancia, juzgado de primera instancia y una hermosa electricidad», a més de «muchachas bonitas, hay boticas, hay cafés, tiene buenos teatros y buenos paseos», per acabar amb «un puerto de mar también». Segons Mercadal, la lletra es va encarregar a un «maestro de primeras letras» de Maó, mentre que es desconeix l'autor de la música.
Fins i tot, el premi Nobel de Literatura Camilo José Cela es va fer ressò d'aquesta cançoneta en dos articles al diari «ABC», de Madrid, a l'estiu de 1995, en els que la relaciona amb la visita a l'Illa d'Alfons XIII quan tenia 18 anys.
«Es Avilés»
Segons assenyala Miquel Villalonga a «Música per a una festa» (Quaderns de Folklore núm. 84, 2007), l'article de Cela va aixecar la polèmica, quan el diari «La Nueva España» va publicar un article de l'asturià José Martínez, amb el títol «Polémica sobre un himno popular. Don Camilo ataca de nuevo», segons el qual un vesí de la població asturiana d'Avilés afirmava que «Es Mahón» era una còpia idèntica d'una altra cançó que des de ben antic es cantava a la seva ciutat, el tradicional i entranyable «Es Avilés», només canviant el nom de Mahón pel de la ciutat asturiana.
Villalonga afegeix que «el mateix asturià en el seu article també ens recordava que moltes vegades les cançons populars, amb una mateixa música, es canten a diferents llocs, adaptant les lletres a les peculiaritats d'on es canta». Però en aquest cas, les diferències es resumeixen en una sola, és a dir, el nom de la ciutat.
Deseado Mercadal avala l'origen menorquí de la cançó quan assenyala que feia uns anys el diari «Informaciones» havia publicat que l'actor Ricardo Puga, que havia après la cançó en una de les seves estades durant la gira artística a Maó, «la enseñó a sus huestes de la compañía, quienes la entonaban a coro al llegar a ciertos pueblos y ciudades ante el asombro de quienes les esperaban. Posiblemente, estos imaginarían que Puga era mahonés».
El apunte
Una cançó de benvinguda al rei adolescent Alfons XIII en la seva visita a Maó el 1904
El baríton Lluís Sintes recorda a l’article «Es Mahón, història d’una cançoneta» (Revista de les festes de Gràcia, Diari Menorca, 2015) l’expectació a Maó arran de l’arribada del rei adolescent Alfons XIII amb el iot «Giralda» que a l’entrada al port de Maó els van acompanyar els vaixells «El Menorquín» i «Isla de Menorca». Sintes assegura que «els dos vapors duien banda de música i varis centenars de fillets i joves que van cantar una cançó de presentació i benvinguda», és a dir «Es Mahón». A més, subratlla que «com el rei era castellà, la cançó va ser pensada en aquesta llengua. Com el rei era jovenet, la cançó va ser pensada en clau quasi infantil. Com al rei li havia d’agradar a la primera escoltada, la cançó era simple i bona d’aprendre». També afirma que, segons l’historiador Francesc Hernández Sanz, a Cort sembla que s’havia sentit al rei taral·larejant la cançó amb què els maonesos l’havien rebut al seu viatge.