La Societat Ornitològica de Menorca, SOM, ha fet, com cada any, el recompte de les aus aquàtiques que han hivernat a l'Illa, constatant, un cop més, una davallada en aquest cens. Van comptar 2.724 aus de 43 espècies diferents dia 15 de gener, la qual cosa representa una de les pitjors xifres dels darrers 23 anys, que és el temps que fa que l'entitat dur a terme aquesta tasca. Si bé el nombre està una mica per damunt del resultat obtingut l'any passat, que va ser de 2.533 aus. Si ho comparam, però, amb la mitjana, representa una davallada molt gran, donat que abans se situava en unes 10.000.
De fet, anys enrere, constata el president de SOM, Òscar Garcia Febrero, la xifra de 2.700 aus era normal comptar-la només revisant la zona de s'Albufera des Grau. El canvi climàtic, amb la sequera, el règim de pluges, i també la sobreexplotació dels aqüífers causen canvis en el comportament de l'ornitofauna. Aquests són alguns dels factors que podrien estar incidint en aquesta tendència negativa de les aus aquàtiques observada a l'Illa.
El recompte es fa cada any el mateix dia per tota Europa, per tal de tenir dades fidedignes i donada la capacitat de moure's d'un lloc a l'altre de les aus. Aquesta tasca la fa SOM amb el suport del departament de Medi Ambient i Reserva de Biosfera del Consell, i s'engloba en el projecte Monitoring Waterbirds, que coordina l'organisme nternational Waterfowl Research Bureau (IWRB). Uns 20 voluntaris de SOM es van repartir aquest dia per tota la geografia de Menorca, des de grans zones humides com s'Albufera des Grau, Lluriac-Tirant o Son Bou, a desembocadures de torrents, com el de Cala Galdana.
La feina la fan amb ajut de telescopi o prismàtic, assenyalant la quantitat d'aus de cada una de les espècies. La més afectada en aquest descens és la fotja (Fulica atra), aus de plomatge negre amb una placa còrnia de color blanc en el front i potes verdes; amb només 462 exemplars comptats. Una quantitat molt inferior en comparació a registres de fins a 6.000 aus d'aquesta espècie d'anys enrere, i a la qual s'arribava comptant només la zona de s'Albufera des Grau. Aquest parc natural i punt clau de la Reserva de la Biosfera menorquina, i també per a la vegetació i les aus aquàtiques, representava més del 60 per cent del recompte duit a terme a tota Menorca, explica Òscar Garcia Febrero. L'Albufera, com a llacuna litoral, manté l'equilibri entre l'aigua dolça que entra dels torrents i l'aigua de la mar. Els darrers anys, però, la davallada dels aqüífers ha fet baixar aquí el volum d'aigua dolça. El nivell de l'aigua de la llacuna s'ha mantingut, no obstant, gràcies a l'entrada d'aigua salada. Les aus aquàtiques són molt nòmades, i si arriben a Menorca i no troben el menjar que precisen, s'allunyen a una altra zona del Mediterrani, explica Garcia Febrero. I a més, ho poden fer fàcilment, a una velocitat de 50-60 km/h, recorrent 500 km en l'interval d'una nit, pel que fa a les fotges. El nombre d'aus aquàtiques, recalca, en tot cas, és un indicador de l'estat dels aqüífers que tenim a Menorca.
Afortunadament, el nombre d'exemplars d'altres espècies com els ànecs cullerots (Spatula clypeata) o els ànecs collblau (Anas platyrhynchos) no ha baixat tant. Per altra banda, una altra cosa del cens que crida l'atenció és el protagonisme que agafa a l'Illa com a zona humida el Prat de Lluriac-Tirant, la zona amb més ocells, 845 entre totes les espècies censades, deixant s'Albufera des Grau en segon lloc, amb 551 exemplars.