El títol de l'article d'avui sembla una redundància, ja que per definició la gran majoria de farmacèutics són persones cultes i, almenys a Menorca, temps enrere mantenien altres activitats socials i culturals. Aquest és el cas de Florián Ruiz Cuevas, el personatge que intentarem descobrir avui. He de dir que he vist escrit en documents oficials Florián Ruiz del Campo Cuevas o Florián Ruiz Cuevas del Campo. Pens que son pare devia tenir el llinatge compost Ruiz del Campo i aquesta circumstància ha donat peu a confusions.
Florián va néixer el dia 4 de maig de 1881, a Brihuega, a la província de Guadalajara. És fill d'Ildefonso Ruiz del Campo (1847-1928), que el trobem, ja el 1869, com a secretari judicial a Valdesaz (Guadalajara), el 1872 a Rebollosa de Hita (Guadalajara), el 1877 a Murillo (La Rioja), per arribar, l'any 1879, a Brihuega, com a procurador de tribunals. Dos anys després, neix Florián. L'any 1888, Ildefonso ja és procurador de tribunals a Guadalajara. Veim com el 1902 és designat oficial de comptabilitat de la Junta d'Instrucció Pública de Lleida, encara que em pens que no va arribar a prendre possessió del càrrec. Sí que el tornem trobar, el 1905, com a secretari de l'Ajuntament de San Martín de Valdeiglesias, a la província de Madrid. Son pare de Florián morirà a Budia (Guadalajara) l'any 1928, als 81 anys.
Ildefonso va tenir molts de fills. No coneixem el nom de l'esposa, però sí el de la majoria de fills: Rogelio, Esperanza, Jesús, Amparo, Florián, Manuel, Antonio i Alfonso. Abans de parlar del nostre apotecari, faré uns breus comentaris sobre els seus germans. Potser, el més conegut és Jesús Ruiz Cuevas (tampoc firmava Ruiz del Campo). L'any 1914, Jesús va ser nomenat secretari de l'Ateneo de la Juventud de Madrid i intervé en l'acte d'inauguració de la institució a la Reial Acadèmia de Jurisprudència. Es muda a Barcelona i, entre 1917 i 1920, escriu a la premsa catalana sota el pseudònim de Jesús de Castilla i també a «La Voz de Menorca», com a Jesús Ruiz Cuevas, una sèrie d'articles d'opinió: «Ráfaga», sobre el Carnaval (22/02/1917), «La decadència de Don Juan» (10/05/1917); «El despertar de la Alcarria» (3/08/1917); «La Boheme que pasa» (1/12/1917); «Los Magos se van» (9/01/1918); «Mi laúd de juglar» (18/2/1918) i «Claudina en un super-tango» (21/5/1918). També escriu el llibre «Las grandes figuras del Bolcheviquismo. El Sindicalismo en Acción. Lenine» Biblioteca Veritas. Barcelona, 1919. Mor as Castell l'any 1921. Un altre germà de Florian és Rogelio Ruiz. De més jove, Rogelio és director de «La Atalaya de Guadalajara» (1897); llicenciat en Dret, amb uns primers anys com a secretari judicial (Sacedon i Puerto de Cabras, 1922), per passar a ser jutge primera instància a Telde (1922), a la Laguna (1928) i magistrat de l'Audiència Provincial (1931). Alberto, un altre germà, serà joier a Madrid. Manuel, es llicenciarà en medicina i exercirà a Budia (Guadalajara). Alfonso acabarà estudis de Nàutica per obtenir el títol de pilot, encara que sembla que no navegarà, ja que el 1936 el trobem com a delegat provincial de Treball a Guadalajara, càrrec que va mantenir durant la guerra. Esperança serà mestra d'escola.
Florián Ruiz fa estudis de Farmàcia a la Universitat de Madrid, obtenint la titulació en 1902. En 1903 s'estableix com a apotecari a Arcos de Medinaceli (Sòria). A la publicació «Flores y Abejas», apareix el 8 de juliol de 1906 que Florián ha demanat per casar-se amb Paulina Abad Moreno, filla d'un propietari ramader de Cadalso de los Vidrios (Madrid). L'any 1907, Ruiz és admès com a soci a la reial Societat d'Història Natural d'Espanya. No puc precisar en quin període, però el jove amplia el seu coneixement amb estudis de Dret i de Química. No sabem com acaba aquest capítol de promès de Paulina en la vida de Florián, ja que la següent informació ens diu que l'octubre de 1909 pren possessió del lloc de farmacèutic de l'estació sanitària del Llatzeret de Maó, de forma provisional. El 1910 cessa en el càrrec, encara que pocs mesos després el tornen contractar per un any.
Un any després d'arribar a Maó, Florián es casa amb Esperança Ibáñez Pons. Es tracta d'un nuviatge curt. Esperança és filla del joier i músic, Gaspar Ibáñez Cardona (Palma, 1854) i de Beneta Pons Cardona (Maó, 1858 - 1921). Esperança té només una germana, Margarita (1892), casada amb Diego Guasteví Vacarisas, joier. La parella Ruiz Ibáñez tenen dos fills: Lluís (Es Castell, 1911) i Alberto (Es Castell, 1920). Al cap de poc temps, Esperança mor i Florián es tornarà casar. Els dos fills viuran a Menorca. Lluís serà metge i morirà jove. Albert, estudiarà Magisteri i tindrà ànsia de la seva madastra i la germana d'aquesta, molt malalta. Al final de la seva vida farà de mestre d'escola uns anys al col·legi Mare de Déu de Gràcia. Tots dos van ser fadrins, per tant, amb ells va acabar l'estela de Florián Ruíz.
El jove farmacèutic prest s'integra en la societat local. El 1910 imparteix la conferència «Química recreativa con experimentos», a l'Ateneu de Maó. Ja deu residir llavors as Castell, on entra com a soci a l'Ateneu local. A l'Ateneu des Castell conferencia sobre «Estudio químico del aire y del agua». El 14 d'abril de 1910, Florián inaugura la seva farmàcia al carrer de l'Església, as Castell. El juny imparteix la conferència «Anatomía humana», a l'Ateneu del seu poble. No puc saber quant temps va compatibilitzar el càrrec de farmacèutic del Llatzeret amb la farmàcia privada, el cert és que el març de 1911, l'Ajuntament des Castell el nomena farmacèutic oficial del poble. Ell continua impartint conferències divulgatives. L'octubre de 1810, La Voz de Menorca se'n fa ressò: «... El farmacéutico de aquella población, don Florián Ruiz Cuevas, dirigió seguidamente la palabra a la concurrencia, a la que dijo es preciso cultivar a la par que la ciencia, el arte, pues éste es, dijo el señor Ruiz, el que mueve los afectos y las pasiones, excitándonos a obrar y sosteniendo el entusiasmo en el laborar por el propio bien y por el general de la humanidad…» [LVM. 5/10/1910].
L'any 1914, Florián ja és president de l'Ateneu des Castell. L'abril dona una conferència a l'Ateneu Obrer de Maó, entitat sota l'òrbita catòlica, en la que parla de la campanya realitzada as Castell contra l'alcoholisme i el joc, a favor de la instrucció de les dones i per a instituir La Gota de Leche. Sembla que l'home es mou en el liberalisme, de fet, el 1912 és elegit president del Comitè Lliberal d'es Castell, encara que el liberalisme mai no va crear una estructura sòlida i duradora a Menorca. L'interès per la vida social no se centra únicament en campanyes de divulgació de la sanitat i la higiene. Entre 1915 i 1916 va insistir en proposar una nova font de feina. Ho llegim a un article que publica a Sóller (24/04/1915), en el qual defensa aconseguir que el port de Maó sigui el lloc de transformació de saletra procedent de Xile: «Si los capitalistas de Menorca aman a su tierra y sirven para algo más que para dar dinero al 5 ó 6 por ciento de interés, limpio de polvo y paja y con la garantía de una hipoteca, ahora tienen una idea que, llevada a la práctica, sería dinero para sus realizadores, y pan y trabajo para las clases trabajadoras. La instalación en Mahón de las industrias derivadas de la fabricación de nitrato sódico decidirá en favor de nuestro puerto la instalación de estos depósitos de que habló el señor Vehils, en su visita a Menorca y que, según parece, nos disputan Barcelona y Almería». Convé recordar que només fa quatre anys que s'ha produït el crac del Banc de Maó i que la indústria de les bosses de plata ja defalleix. La crítica als adinerats maonesos és ben directa. Un any després encara insistia: «Consecuencia inmediata del movimiento industrial, producido por la instalación de esta fábrica, sería el que adquiriera el puerto, al que daría animación la entrada de los buques que, procedentes de Chile, transportasen los salitres, y los que constantemente llegasen para cargar los productos elaborados a base de aquella materia… es de interés en esta isla, a la que amo aunque no haya nacido en ella» [Sóller. 11/03/1916]. No sembla que aquest propòsit s'aconseguís. L'any 1918, l'apotecari té una feina inesperada: el combat de la passa de grip que tants desastres va ocasionar a Menorca. Superada aquesta, serà condecorat per l'Ajuntament. El mateix 1918 conferencia as Castell sobre «La evolución de la química. La química como factor de progresso».
L'any 1922, Florián renúncia al càrrec de farmacèutic oficial des Castell. La causa és que ha decidit traslladar-se a Maó. Ell ha comprat la farmàcia que porta Rafael Ruiz de Narváez, que era un apotecari de Gran Canària. Ruiz de Narváez, que la va comprar l'any 1917 a Honorio Pons Zabala, que l'havia oberta el 1900, però a la vorera de davant, porta per porta. El 1960, la botiga va ser adquirida per Ernest Fèlix Bosch, i és la que hem conegut la majoria de nosaltres. Es va donar la circumstància que la Farmàcia Ruiz (per Ruiz Narváez) va ser la Farmàcia Ruiz (per Ruiz Cuevas). L'any 1924, Florián és vocal de l'Asociación Amigos del Arbol de Maó. El 1926, mai no ha deixat d'estudiar, treu la llicenciatura de Ciències Químiques per la UB.
L'any 1928, Florián es casa amb Maria Preto Moyà. L'any 1929, en agraïment a la seva feina, l'Ateneu des Castell posà el seu retrat a la sala d'actes, juntament amb el d'Àngel Ruiz i Pablo. L'any 1931 ja el trobam com a jutge municipal o de pau, a Maó. Desconec si compaginava aquesta dedicació amb la de farmacèutic. El càrrec suposava que Florián fos també el president de la Junta Municipal del Cens. He dit abans que va viure una curta experiència política amb els lliberals. Ell mai no va manifestar públicament una militància partidista, però la gent el tenia per home republicà. Així ho llegim d'un ciutadà que no va quedar molt content de l'atenció que va rebre del jutge: «En el Juzgado Municipal de esta ciudad, al ir a inscribir a mi hijita, recién nacida, con el nombre poético y evocador cual es el de Libertad, recibí la desagradable sorpresa de que fuera rechazado tal nombre por el Sr. Juez Municipal, don Florián Ruiz Cuevas, lo que me sorprendió en gran manera por tratarse de una persona de sentimientos republicanos y al parecer de ideas renovadoras y liberales» [Francisco Catchot. Justicia Social. 29/08/1931].
Florián Ruiz tenia altres aficions i una de ben curiosa és la del tir. De fet, durant els anys trenta va ser el president a Maó de Tir Nacional d'Espanya. El 1933 ja actua interinament com jutge de primera instància i viu alguna polèmica amb els socialistes. Ell continua donant conferències divulgatives sobre temes científics i sanitaris. Durant la guerra civil va mantenir el càrrec de jutge instructor. Desconeixem quina va ser la seva actuació, però ens estranya que no fos represaliat el 1939, almenys no ho he pogut documentar. El cert és que l'any 1940 ja és conservador d'una de les col·leccions de l'Ateneu de Maó i que, el 1946, és membre del col·legi de farmacèutics de Balears. Açò no vol dir que no hagués hagut de superat un procés de depuració. He pogut localitzar, al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca, alguns expedients que se li van obrir per part del Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, fet que em fa pensar que Ruiz Cuevas fos maçó, ja que comunista no ho era ni de bon tros. Com que no he pogut accedir encara a aquests expedients, no puc assegurar aquests extrems que donarien un altre caire a la seva biografia.
Desconec la data de la seva mort, però la podríem situar al final dels anys cinquanta o principis dels seixanta del segle passat.
* * *
La majoria de fotografies familiars són aportades per Lali Olives.